S'estudia un sorprenent increment de les heures a l'Albera
16/02/2011 Un dels motius de la creació del Paratge natural de l’Albera va ser l’existència dels boscos caducifolis més orientals de la península Ibèrica, especialment rouredes (Quercus pubescens i Q. Petrae), fagedes i boscos d’auró negre (Acer monspessulanum).
rn
rnÚltimament s’ha vingut observant entre els 400 i els 600 metres d’altitud un increment considerable d’heura (Hedera helix), que s’enfila pels roures i aurons i creix fins a l’extrem de tombar-los i provocar-los la mort. Les alzines i els fajos, altrament, no se n’han vist afectats.
rn
rnA altres indrets del Mediterrani (Sicília o França, per exemple) està succeint el mateix fenomen, i l’explicació més generalitzada ho atribueix al canvi global. D’una banda, els hiverns són cada vegada més suaus (s’escurcen els dies de fred intens, allargant-se la tardor i la primavera), i d’altra banda sembla que l’heura aprofitaria millor l’increment de diòxid de carboni (CO2) atmosfèric. Tots dos efectes combinats afavoririen el creixement d’aquest arbust enfiladís.
rn
rnPerò la població local creu que l’increment de l’heura és degut a l’abandonament de l’activitat forestal (fa 20 o 30 anys que no s’explota el bosc). Antigament, els mateixos llenyataires feien un control de les heures per considerar-les una planta perjudicial. L’altra raó tindria relació amb la ramaderia extensiva de boví (hi ha uns 1000 caps de bestiar als boscos de l’Albera). Fins fa uns anys, els vaquers que portaven els ramats anaven despenjant les heures dels arbres, les quals eren menjades pels animals, però avui en dia això ja no es fa. Actualment, les vaques pasturen a voluntat pels boscos i prats, menjant només les fulles que tenen a l’abast, i només un cop l’any s’apleguen els animals.
rn
rnSigui com sigui, el fenomen de l’heura que està creixent i matant arbres és una realitat.
rn
rnL’equip del Paratge Natural de l’Albera n’estem realitzant un seguiment per tal de poder preveure si pot representar un perill per als boscos de caducifolis del massís. En aquests moments, s’està duent a terme una actuació consistent a eliminar l’heura d’una zona concreta i així poder estudiar la seva evolució. (Font i imatges: PNIN de l'Albera).
rn
rnÚltimament s’ha vingut observant entre els 400 i els 600 metres d’altitud un increment considerable d’heura (Hedera helix), que s’enfila pels roures i aurons i creix fins a l’extrem de tombar-los i provocar-los la mort. Les alzines i els fajos, altrament, no se n’han vist afectats.
rn
rnA altres indrets del Mediterrani (Sicília o França, per exemple) està succeint el mateix fenomen, i l’explicació més generalitzada ho atribueix al canvi global. D’una banda, els hiverns són cada vegada més suaus (s’escurcen els dies de fred intens, allargant-se la tardor i la primavera), i d’altra banda sembla que l’heura aprofitaria millor l’increment de diòxid de carboni (CO2) atmosfèric. Tots dos efectes combinats afavoririen el creixement d’aquest arbust enfiladís.
rn
rnPerò la població local creu que l’increment de l’heura és degut a l’abandonament de l’activitat forestal (fa 20 o 30 anys que no s’explota el bosc). Antigament, els mateixos llenyataires feien un control de les heures per considerar-les una planta perjudicial. L’altra raó tindria relació amb la ramaderia extensiva de boví (hi ha uns 1000 caps de bestiar als boscos de l’Albera). Fins fa uns anys, els vaquers que portaven els ramats anaven despenjant les heures dels arbres, les quals eren menjades pels animals, però avui en dia això ja no es fa. Actualment, les vaques pasturen a voluntat pels boscos i prats, menjant només les fulles que tenen a l’abast, i només un cop l’any s’apleguen els animals.
rn
rnSigui com sigui, el fenomen de l’heura que està creixent i matant arbres és una realitat.
rn
rnL’equip del Paratge Natural de l’Albera n’estem realitzant un seguiment per tal de poder preveure si pot representar un perill per als boscos de caducifolis del massís. En aquests moments, s’està duent a terme una actuació consistent a eliminar l’heura d’una zona concreta i així poder estudiar la seva evolució. (Font i imatges: PNIN de l'Albera).
Bones, a Catalunya central, Argençola, tenim els boscos infectats d'heura i no veig la manera
de parar-lo. Tot i tallant les arrels , els arbres queden deformats a més l'heura costa molt de
treura-la de la escorça de l'arbre, quedant l'arbre en una imatge fantasmonica. Es increîble la
força que tenen i com s'agafen a l'arbre. Les arrels i les branques que pujen a l'arbre fins arrivar
a l'ull de l'arbre, son gruixudes com l'abre en si.
No se si tot i tallant l'arrel si s'abandona per suposar que ja esta fet, al cap d'un temps rebota.
Primer es un fil de no res però després es un monstre.
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari