El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat ha anunciat aquest mes de novembre que preveu alliberar diversos turons al Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera. I no serà el primer cop. Ara fa set mesos (a mig abril) ja van deixar anar a la nostra contrada cinc exemplars de turó europeu criats en captivitat.

Aquests alliberaments s’emmarquen en el TuroCat, un projecte impulsat per la mateixa Generalitat, el Zoo de Barcelona, la Universitat de Girona i l’ONG Trenca, que amb la col·laboració de diverses entitats i associacions del territori volen estudiar la Mustela putorius (que és un dels carnívors menys coneguts i més amenaçats de la fauna catalana) i reintroduir-la als seus hàbitats naturals.

El turó europeu

Mustèlid amb el cos allargat i les potes curtes, el turó europeu pesa entre 800 i 1.500 grams (els mascles són més grans que les femelles), i les seves principals característiques morfològiques són l’antifaç fosc a sobre els ulls i la taca blanca que l’envolta, així com la blancor de la punta de les orelles.

La seva població a Catalunya ha anat disminuint amb el pas dels anys per diversos motius: des de l’ús de pesticides fins a la hibridació amb la fura, passant per la destrucció del seu hàbitat o els atropellaments. A data d’avui és un dels mamífers més amenaçats de Catalunya, i només n’hi ha poblacions estables a l’Empordà i, en densitats molt més baixes, als boscos del Pirineu Oriental.

Però aquesta reintroducció no és l’única que s’ha fet en els últims anys a l’entorn natural de la Jonquera, ni molt menys. De fet, l’Albera és un dels territoris pioners en aquest tipus d’actuacions ambientals. L’any 1989 la Generalitat hi va fer la primera reintroducció d’una espècie en perill d’extinció que es feia a Catalunya: la del xoriguer petit (Falcons naumannis), que s’havia acabat extingint a la zona. I actualment ja n’hi ha més de 100 parelles repartides per tot el país, amb la nostra Albera com una de les zones amb una població més estable. Tot i així, puntualment se’n van alliberant.

El xoriguer petit

Rapinyaire migrador que pertany al gènere dels falcons, és de mida petita (120-150 gr) i s’alimenta principalment d’insectes. Sol hivernar a l’Àfrica subsahariana, i entre finals de febrer i mitjans de setembre torna a la nostra contrada, i també a l’Orient Mitjà i a l’Àsia central. El xoriguer té un dimorfisme sexual molt pronunciat, amb els mascles que combinen colors grisos i color teula, i les femelles de color marró. Cria principalment en forats de construccions humanes (en edificis antics, murs o ruïnes, o sota teules), tant en àrees urbanes com en zones rurals.

Als anys 80 va desaparèixer de Catalunya per culpa de l’ús d’insecticides o pesticides, la presència de depredadors i la pèrdua de llocs idonis per la seva nidificació. Però sembla que les campanyes de reintroducció han sigut fructíferes, i actualment n’hi ha poblacions estables a la serra de l’Albera, al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i a Castelló d’Empúries.

Tortugues… i conills

I no podem parlar d’espècies reintroduïdes a l’Albera sense esmentar la tortuga mediterrània (Testudo hermanni). I és que el Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera treballa des del 1997 amb el Paratge Natural i amb la Generalitat per reforçar les poblacions de la zona mitjançant l’alliberament d’exemplars criats al centre, que té la seu a Garriguella. En les últimes tres dècaddes s’han alliberat més de 3.100 tortugues només al nostre territori, i es calcula que la població actual pot arribar als 15.000 exemplars.

La tortuga mediterrània

La Testudo hermanni va habitar tota la costa catalana, des de l’Empordà fins al Montsià, fins a principis del segle XX. Però les poblacions es van anar reduint a causa de les captures, els incendis forestals i les destruccions del seu hàbitat. Durant molts anys només va habitar de manera natural a la nostra Albera, i actualment (gràcies a les reintroduccions) també se’n poden trobar al Cap de Creus, Parc Natural del Delta de l’Ebre, el Parc Natural del Garraf i el Parc Natural de la Serra de Montsant.

Són rèptils herbívors i diürns que poden viure entre 70 i 80 anys i que, en edat adulta, poden medir entre 15 i 20 centímetres. Ara han començat el seu període d’hibernació, i no es tornaran a fer visibles fins a la primavera.

Precisament per beneficiar aquestes tortugues autòctones, la Societat Catalana d’Herpetologia va impulsar l’any passat una campanya de reintroducció de conills de bosc a la nostra serra. L’objectiu era clar: restaurar l’equilibri dels ecosistemes alberencs per millorar-hi l’hàbitat del rèptil estrella.

Ens expliquem: una de les principals causes de la regressió de la tortuga de l’Albera és la depredació. Espècies com la guineu, la fagina, el teixó o el senglar ataquen les tortugues (sobretot les més joves) per convertir-les en aliment. Per això l’entitat va decidir fer diverses actuacions per facilitar la reproducció de conills a la zona, amb la idea que aquests depredadors apostin pels petits mamífers enlloc de pels rèptils. Cal recordar que el conill pràcticament havia desaparegut de la nostra contrada per culpa de diverses malalties infeccioses que havia patit l’espècie.

La fauna del parc

Més enlllà de les tortugues, els turons o els xoriguers, el Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera és tot un bressol de vida animal. Una gran varietat d’amfibis, rèptils, mamífers i aus hi han trobat el seu hàbitat ideal, i configuren un gran engranatge ecosistèmic que dona activitat a tota la serra. De fet, l’últim cens oficial que es va fer va permetre comptabilitzar una cinquantena de mamífers, gairebé 200 ocells, una vintena de rèptils i una desena d’amfibis.

Començant pels mamífers, si ens passegem per l’Albera és d’allò més habitual trobar-nos-hi la vaca autòctona. Tampoc és gens estrany topar-hi amb senglars, cabirols, muflons, guineus, llebres, conills, fagines, mosteles, genetes, teixons, lirons o talpons muntanyencs, només per posar alguns exemples. Però en els últims anys també s’hi han pogut veure espècies no tan habituals, com ara el gat salvatge (el naturalista de Cantallops Albert Campsolinas n’ha identificat una quinzena als boscos de Requesens). I no menys remarcable hi és la gran diversitat de ratpenats.

D’ocells, en destaquen rapinyaires com l’àguila daurada, la cuabarrada, l’esparver o el duc. Però la llista (amb el xoriguer petit inclòs) seria inacabable. I d’amfibis i rèptils, convieun amb les tortugues diversos tipus de granotes, serps també variades (com la d’esculapi, la verd-i-groga, la verda o la blanca), llagardaixos i sargantanes.