Jonquerenca de tota la vida, en els últims anys l’Aida Quintana Bonillo ha triomfat com a actriu i cantant, i ara s’està estrenant com a cineasta. A principis de novembre va rodar un tastet del primer curtmetratge de ficció que dirigirà, que s’ambientarà en diversos escenaris de la nostra contrada. El descans és un thriller psicològic que arrenca amb el llarg viatge que fa l'Anna, la protagonista, per carretera. En una de les aturades per descansar viurà un ensurt que li capgirarà la vida.

L’Aida té un Grau en Biomedicina per la Universitat Autònoma de Barcelona, i un Grau en Art Dramàtic impartit per l’Estudio Corazza para la actuación. Actualment viu al barri madrileny de Lavapiés, però a part dels tres mesos d’estiu, que intenta treballar a la Jonquera, també torna per veure als seus familiars i amics sempre que pot.

Avui parlem amb ella perquè ens parli de la seva feina i ens expliqui com ha arribat fins aquí i quins són els seus objectius de futur, entre moltes altres coses. I ja abans de començar vol fer un esment especial al personatge de ‘La maniquí’ que va interpretar a l’obra de teatre Así que pasen 5 años, de Federico García Lorca, ara fa un parell d’anys. “Va ser una posada en escena molt arriscada físicament, en vers i amb una part cantada”, recorda. “Tot un repte” que ja deixa clares les seves expectatives de futur.

Com i quan comença la teva vocació pel món artístic?

Des de ben petita he tingut una gran passió pel cinema. Recordo que amb 8 o 9 anys m’aprenia els diàlegs de les meves pel·lícules preferides i els deia en veu alta alhora que les veia, o que amb 12 anys vaig rodar la meva primera ‘peli’ amb una amiga que venia a passar l’estiu a casa la seva àvia de la Jonquera, que deu estar en algun CD o pendrive antic guardada. Tot i que llavors ho veia molt allunyat com a professió. Anys més tard, es va crear un grup de teatre amateur al poble i vaig experimentar amb el teatre, que fins aleshores havia tingut més lluny. Una cosa que em va marcar va ser una experiència d’improvisació durant una excursió de l’institut a El galliner, una escola de teatre a Girona.

Fins ara t’havíem pogut veure en videoclips dels Catarres, Julieta Venegas i Huntza, i Tu Suerte. Com arribes a protagonitzar-los?

Doncs tots han sortit d’altres projectes: curtmetratges que he fet amb els directors en altres ocasions i que han volgut comptar amb mi per aquests videoclips perquè els hi encaixava la meva energia o el que jo aporto com a actriu. Amb el videoclip de Tu suerte va ser una mica diferent perquè era un projecte que vaig codirigir i, com que la idea era meva i no hi havia pressupost, ja tenia en ment que el protagonitzaria jo.  

Tu mateixa ens ho has comentat: la teva carrera d’actriu també t’ha portat al teatre i a la televisió. Amb què et quedes?

El teatre és la meva casa, em sento molt a gust a sobre d’un escenari, sobretot actuant. A més, he tingut la sort de fer una mica de tot: musicals, drames, teatre clàssic, en vers, i ara estic amb una comèdia molt xula que reestrenem al gener a Madrid. També he fet molt d’audiovisual en format curtmetratge, que són un tastet del que és fer llargmetratges. Però la veritat és que de televisió només he fet projectes de publicitat, encara que hagin sigut en format curtmetratge. Llavors crec que encara em queda per poder-m’hi sentir igual de còmode. Però tinc moltíssimes ganes de poder continuar fent projectes audiovisuals i començar a fer cinema en format llarg ben aviat.

Quina és la clau per ser una bona actriu?

La relaxació en escena i la consciencia corporal i mental del que estàs fent. Ser capaç d’estar moment a moment present en el que estàs fent, dient, actuant, en comptes d’estar pensant en el text o en el que ve després. 

El públic ja et reconeix pel carrer?

No. Jajaja. Només m’ha passat un cop, que em reconeguessin pel videoclip dels Catarres, i la veritat és que va ser molt divertit, perquè eren els alumnes d’un amic meu que és professor d’institut.

Hi ha la creença que en la indústria cinematogràfica els contactes són clau. És real?

100%. És molt, molt difícil accedir-hi, i evidentment tenir contactes pot ajudar-te molt. Però la sort també juga un paper molt important, entre altres coses.  

L’Aida Quintana té algun guru?

Uns quants. Els que més m’han ensenyat han sigut tots meus mestres a l’Estudio Corazza, en particular en Juan Carlos Corazza i l’Ana Gracia, que sempre els tinc presents quan estic a punt d’endinsar-me en la preparació d’un personatge. També en Bernard Hiller, un coach americà, que va convidar-me a la seva masterclass a Los Angeles després de fer un curs a Madrid amb ell.

Destacaries alguna cara coneguda de les persones amb qui has treballat fins ara?

Potser el meu amic Carlos González, amb el que he fet molt de teatre i del que estic molt orgullosa de la seva carrera actoral fins ara. De ser germans a l’obra Les tres germanes de Chejov a protagonitzar sèries com Maricón Perdido.

I algú en concret amb qui t’agradaria treballar?

Podria dir tants de noms! Javier Bardem, Penélope Cruz, Amy Adams, Nicole Kidman, Bárbara Lennie, Elena Anaya... que són alguns dels meus actors preferits. I amb directors com Rodrigo Sorogoyen, Pilar Palomero, Icíar Bollaín, Bong Joon-ho, Pedro Almodovar, Raul Arévalo... La llista és infinita. 

Ara t’estrenes en la direcció d’un curtmetratge. És un canvi de banda definitiu?

Noooo! És una altra faceta. Jo personalment ho veig com una altra cara de la mateixa moneda, tot i que no crec que sigui igual per a tothom. Com a actriu, la gran majoria de vegades no prens cap tipus de decisió respecte al camí del teu personatge a dins de la historia. En el meu cas, fa temps que tinc ganes d’explicar les coses des del meu punt de vista, prendre més decisions, encara que també vulgui formar part del punt de vista d’altres autors.

Ens pots avançar un breu sumari del que serà El descans?

Doncs el curt segueix el viatge per carretera que fa l'Anna, la protagonista, una nit que torna al seu poble fins que en una de les aturades per descansar viurà un ensurt que li capgira la vida.

Hi veurem cares conegudes?

Doncs amb sort potser algunes que tinc en ment, però tot dependrà de les dates de rodatge i la disponibilitat. Això sí, seran actors reconeguts però no gaire mediàtics, de cinema independent.

I per què un thriller?

Em crida molt explorar el gènere. La veritat és que els últims anys he connectat molt amb ell. A més, crec que la idea de la historia es presta molt al gènere, encara que podria haver-ho encarat d’una altra manera també, les possibilitats són moltes sempre. Tinc ganes de treballar la tensió, els silencis, la por, crear suspens de manera visual, sonora i amb l’acting. 

De moment has rodat un avançament en diverses localitzacions de la Jonquera. Quins espais hi podrem reconèixer?

Doncs una gasolinera de la zona duanera i uns lavabos del Gran Jonquera. 

En algunes declaracions has explicat que apostes per rodar a la Jonquera i el seu entorn per potenciar el poble com a espai cultural. Això vol dir que no hi apareixeran ni camioners ni francesos?

No hi apareixeran, no. Quan dic això em refereixo a què el meu objectiu és que al cinema apareguin paisatges que s’allunyin dels típics carrers de Madrid o Barcelona: que surtin pobles petits, per exemple, amb els que la gent de fora de les ciutats s’hi reconeguin més. La meva historia realment podria passar a molts de llocs. De fet, passa contínuament a tot arreu, per això em sembla interessant fer-la al meu poble. Crec que obre un altre imaginari al públic. Però també crec és absurd intentar explicar La Jonquera actual sense francesos ni camioners.

La Jonquera podria ser escenari de pel·lícules que parlin de les problemàtiques del poble sense tant de sensacionalisme i amb més sensibilitat, que podrien ser molt interessants, més enllà del típic programa de televisió documental que parla sobre la prostitució o les drogues. Em refereixo a impulsar-ho com a lloc on es pot crear cultura, amb un Ajuntament que doni suport als artistes locals com fan a molts altres pobles, que afavoriria a veure la Jonquera com a un lloc que ofereix més que comerç.

I en quins altres espais has pensat?

En aquest cas, com que és un curtmetratge, realment aquests serien els dos espais. També és cert que al curt hi té molta importància el que passa a dins del cotxe perquè el viatge més important és el viatge psicològic de la protagonista durant la nit.

Quin és el procés per arribar a dirigir un curtmetratge, des que tens la idea inicial fins que el podem veure a les pantalles?

Doncs escriure’l; compartir-ho amb companys guionistes i directors per continuar amb el procés de reescriptura; crear un equip artístic i tècnic; buscar finançament, que en el meu cas he optat rodar el teaser perquè es vegi més clara la meva idea del que serà el projecte; rodar-ho; moure-ho per festivals; estrenar-ho a plataformes i que es pugui veure a tot arreu.

Com decideixes de quina gent t’envoltes?

És gent amb la que ja he treballat, que sé que confien en mi com a artista i que s’implicaran amb el projecte de manera col·laborativa, perquè és molt difícil trobar finançament per a òperes primes. També gent amb la que vull treballar des de fa temps però encara no he tingut la oportunitat. Al final, molta gent que no està a la indústria no ho sap però el cinema és un art col·laboratiu, que no és només la idea de la directora, sinó de com tota la resta de l’equip l’ajuda a portar-la a la realitat. No es pot fer cinema sol. 

Als càstings, ets tu qui té l’última paraula?

No, en tot cas, la primera, que és accedir a presentar-me si estic disponible per dates o si m’interessa la naturalesa del projecte. Després de fer el càsting, l’última paraula és una decisió conjunta entre productors, directors i la cadena (Netflix, HBO...), que tenen en compte molts factors diferents. En el cas del meu curt, dependrà també de quina productora s’adhereixi al projecte.

De moment has rodat el primer tastet per buscar finançament. Però com es finança aquest primer tastet?

Doncs de la butxaca del meu director de fotografia, amb tot el seu material, i de la meva. Bàsicament ha sigut un rodatge amb 0 euros de pressupost. Per sort, ens van deixar rodar al Gran Jonquera, també hi van col·laborar amics del poble i inclús el meu pare, perquè en no haver-hi pressupost, no podíem portar de fora els actors que faran aquests personatges al curt final només per rodar el teaser...Molt artesanal tot. 

I ara quines portes has d’anar a tocar?

Ara mateix, he de tenir unes quantes setmanes de muntatge del teaser i de creació de la banda sonora. Un cop estigui enllestit, obrirem diverses vies: crowdfunding, enviar el material a productores audiovisuals a qui pugui interessar produir-lo, parlar amb comerços, ajuntaments o altres entitats públiques i privades que vulguin sumar-se al projecte...

De quin pressupost estem parlant?

Com que és una producció amb pocs espais i pocs actors, i tenint en compte la naturalesa col·laborativa del curt, necessitem entre 5.000 i 10.000 euros, que en el cas de realització audiovisual és un pressupost ínfim, que només serien per cobrir totes les despeses per realitzar el curt (transport de l’èquip tècnic i artístic, lloguer de material, càtering, etc) i la seva distribució un cop fet.  

A part d’actriu també ets cantant. Després del curtmetratge ve un disc?

Tan de bo!! Amb sort un ‘EP’, però ara mateix estic molt enfocada en la part més d’actuació i direcció, i no tinc més hores al dia, així que malauradament hauré d’esperar uns mesos per treure algun single. Però sempre tinc la música present.

On podrem veure l’Aida Quintana en un futur?

Doncs al futur més immediat, al gener als Teatre Luchana de Madrid amb l’obra Shinny Chicas...  A plataformes com Amazon Prime amb el curt La Verbena ben aviat. I tan de bo a les sales de cinema.

On esperes arribar?

No em poso un límit, estic oberta a que s’obrin portes i que em sorprengui la meva carrera, una cosa que ja és part de l’essència de la meva professió.

Un últim missatge per als nostres lectors? 

Que aprofitin per anar al cinema i al teatre. Ara mateix hi ha una cartellera increïble de projectes cinematogràfics nacionals que estan triomfant a tots els festivals del món. També que estiguin atents a programacions de teatre de ciutats properes, que estan portant obres molt interessants com, per exemple, al Teatre Jardí amb Prima facie fa unes setmanes.