Era el mes de març del 1984 quan la Jonquera va acollir un debat organitzat per l’ACEJ i el Centre Excursionista Jonquerenc (CEJ) en què ajuntaments, partits polítics i entitats ecologistes es van comprometre a treballar per convertir l’Albera en un parc natural. Però les promeses de les autoritats superiors i el compromís de plantejar el tema al Parlament de l’època no van passar d’això. I avui, quatre dècades després, aquella petició no ha deixat de ser una aferrada reivindicació. 

Per això, amb l’amenaça dels parcs eòlics planant sobre tot l’entorn natural de la Jonquera, ara el clam ha pres més embranzida que mai. I aquest cap de setmana l’antiga cooperativa del sindicat agrícola El Parral de Capmany s’ha omplert de gom a gom per la celebració de l’acte públic «Albera, parc natural? 40 anys més tard!». Una nova jornada en què naturalistes, polítics de la contrada i entitats del territori han reforçat el front comú per protegir la carena que corona la nostra vila.

Les amenaces del territori

“Entre el negre i el blanc hem de ser capaços de transitar tots en aquests grisos i trobar-nos-hi a gust, però el que és indiscutible és que el parc natural és, d’alguna manera, l’aixopluc i el paraigües que vertebrarà, a nivell de protecció, tot aquest territori que tots ens estimem i del que som hereus, però al mateix temps deutors”. Són paraules de l’alcalde de Capmany, Joan Fuentes, que amb la que va ser la primera intervenció de la jornada va resumir de manera concisa els arguments que es van anar desgranant al llarg de tota la programació.

De totes les intervencions, en podem destacar els discursos contraris als parcs eòlics. Els presents es van mostrar favorables a les energies renovables, “però no a qualsevol preu”. Durant la taula rodona també es va assenyalar la importància de protegir la zona amb la figura del parc natural per preservar tant la fauna com els estanys i tot el patrimoni que hi ha a la serralada, d’una valuositat molt important i actualment del tot desprotegits. I en el debat s’hi va afegir la necessitat de protegir també l’Albera marina amb tots els seus perquès, així com de les amenaces més greus que pateix el territori que ens envolta: la “sobrefreqüentació” de la natura, la contaminació dels aqüífers per nitrats, o el que van titllar com a “desenvolupament especulatiu de l’energia eòlica”.

Proteccions disseminades i sense gestió integral

“L’invent aquest de demanar la protecció de l’Albera no és pas una cosa que ens vingui d’ara. En el pla territorial que va fer la Generalitat de Catalunya l’any ’32 ja contempla la preservació i la conservació de l’Albera (…) Això va quedar aquí oblidat, i va ser la gent d’Espolla que als anys ’70, amb l’intent dels militars d’annexionar-se al territori, va començar amb tot això”. Ho va explicar el jonquerenc Joan Budó durant una de les seves intervencions a la jornada.

Budó va recordar que el 1984 a la Jonquera ja s’hi havia fet un acte com el d’aquest dissabte, i que en aquell moment la Generalitat va acabar optant per crear la figura del Paratge Natural d’Interès Nacional que només cobria una part “molt petita” de l’Albera (unes 4.000 hectàrees). Amb el pas dels anys s’hi van anar afegint més figures de protecció, i fins i tot es va ampliar el paratge protegit i s’hi van afegir les basses de l’Albera, “però hem arribat a un punt en què la protecció de l’Albera grinyola”, va afegir el jonquerenc, tot recordant que a hores d’ara hi ha moltes figures de protecció però estan molt disseminades. “És a dir, que tenim 17.000 hectàrees amb diferents òrgans de protecció en les quals manca completament una gestió integral de tot això”.

Com va anar la jornada?

Presentada pel periodista Santi Coll, la jornada de dissabte estava convocada per set entitats del territori: el Centre Excursionista Jonquerenc (CEJ), el Grup d’Art i Treball de la Jonquera (GAT), l’associació Albera Lliure de Molins (ALLIMO), la Plataforma per l’Impuls del Parc natural de l’Albera (PIPA), el Centre Excursionista Empordanès (CEE), la IAEDEN – Salvem l’Empordà i l’Institut d’Estudis Empordanesos (IEE).

Va començar amb les intervencions dels portaveus de les entitats convocants, i va incloure ponències sobre el patrimoni natural i cultural de l’Albera a càrrec de Joan Budó (que primer va parlar de tota la diversitat faunística que hi ha a la serra de l’Albera), i de Lluís Benejam (sobre la importància, l’exclusivitat i els reptes als estanys de l’Albera) i Quim Tremoleda (sobre el patrimoni arqueològic). 

Tot seguit l’alcalde de Vilamaniscle, Mon Bonaterra, parlant en nom dels 17 alcaldes i alcaldesses de la zona, va recordar els inicis del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera al seu municipi, i va destacar la necessitat de protegir l’entorn de pobles majoritàriament petits per no convertir-se en “urbanitzacions rurals”. Va destacar la necessitat de crear economies pròpies i fer-les compatibles amb la protecció de l’entorn. I va assegurar que els municipis volen ser “actors” i no “espectadors” del nou Parc Natural de l’Albera.

Els 17 pobles de l’Albera: Agullana, Biure, Vilarnadal i Masarac, la Jonquera, Cantallops, Capmany, Sant Climent Sescebes, Mollet de Peralada, Peralada, Rabós, Espolla, Llançà, Colera, Vilajuïga, Portbou i Vilamaniscle.

El matinal va continuar una taula rodona en què Joan Budó (com a director del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera), Lluís Serrano (com a portaveu de la IAEDEN), Bàrbara Magugliani (com a responsable del celler La Gutina de Sant Climent) i Irene Álvarez de Quevedo (com a membre del projecte Albera Marítima de l’Associació Som Mar) van parlar sobre la importància de declarar l’Albera parc natural.

Posteriorment, hi van intervenir breument diverses personalitats que, des de diversos àmbits, treballen per gestionar i valoritzar l’Albera: Bernat Garrigós (president de la Fundació Alive i responsable del projecte Estanys d’Empordà), Xavier Vizcaíno (responsable del projecte d’inventari de les infraestructures de desguassos a Capmany), Anna Menció (responsable de l’estudi hidrogeològic de l’Albera que està duent a terme la Universitat de Girona), Jordi Angrill (membre de l’Associació de Propietaris Forestals de l’Alt Empordà), Pau Federico (membre de la Societat Catalana de Herpetologia i coordinador del projecte de restauració dels Estanys de l’Albera), Maxime Pastore (responsable del Projecte Marumba, que fa l’inventari de les papallones nocturnes de l’Albera), Dani Boix (membre de l’Institut d’Ecologia Aquàtica de la Universitat de Girona, expert en els estanys de l’Albera), i Albert Campsolinas (naturalista i coordinador del Grup Felins de l’Albera).

També van pujar a l’escenari l’exalcalde de la Jonquera Jordi Cabezas i l’exdirector del PNIN de l’Albera Sebastià Delclòs “Pitruc”, tots dos participants a l’acte del 1984. I tampoc hi van faltar els parlaments de diversos representants polítics de l’Alt Empordà i de la demarcació de Girona, entre els quals hi havia l’exalcaldessa de la Jonquera i expresidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Sònia Martínez, que actualment és diputada al Parlament. 

Compromís de clausura

Després d’un torn obert de preguntes, durant la cloenda de l’acte també es va passar la paraula al president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Agustí Badosa; l’alcalde de Figueres i diputat de la Diputació de Girona, Jordi Masquef, i el Secretari de Transició Ecològica de la Generalitat, Jordi Sargatal.

Aquest últim, màxim responsable de l’òrgan governamental que hauria d’incitar la creació del parc natural, va començar assegurant que la protecció de l’Albera com a Paratge Natural d’Interès Nacional és la mateixa que tindrà com a parc natural, però va admetre que l’espai protegit actualment “va quedar petit”. També va recordar que el nou Govern català s’ha compromès a tirar endavant l’Agència Catalana de la Natura durant l’any que ve, i que “això pot donar molt d’oxigen als parcs naturals”.

En aquest sentit, Sargatal va explicar que la Generalitat s’ha compromès a crear cinc parcs naturals nous a Catalunya, i que aquest compromís inclou la voluntat d’iniciar-ne dos “ja”. Aquests dos seran el de l’Albera i del Montsec, mentre que els altres tres es deixaran “per una mica més endavant”. I amb aquest objectiu, el Secretari de Transició Ecològica també va avançar que s’ha aconseguit “un ajut extern” per posar una persona “extra” que treballarà només en la creació del Parc Natural de l’Albera. “I com que ja veieu que casi casi ho sabem tot, esperem que aquests estudis inicials siguin molt ràpids i es pugui començar a tramitar al Parlament ja”, va concloure l’últim interventor de l’acte.

A continuació podeu veure l’enregistrament complet de tota la jornada: