Havien de ser 15 dies, i van acabar sent més de 15 mesos. Aquesta setmana fa mitja dècada justa que a algunes persones encara els feia certa gràcia estar tancats a casa, podent sortir només per a unes casuístiques molt determinades, perquè ens pensàvem que serien un parell de setmanes d’un relatiu descans, compartit només amb els membres de la nostra unitat familiar més propera. No sabíem, però, que els efectes de la covid-19 serien molt més devastadors del que ens havíem imaginat, i que a moltes famílies de la nostra contrada els acabaria canviant la vida per sempre.

Segons els recomptes oficials del Servei Català de Salut, fins a 19 pacients de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) de la Jonquera (11 homes i 8 dones) van morir a causa del coronavirus entre el 25 de març del 2020 i el 8 d’agost del 2022. I la que va ser la pandèmia més funesta des que la majoria de nosaltres tenim ús de la raó va alterar totalment la societat que havíem concebut fins aleshores.

Actualment la covid-19 ja no és aquella greu afectació que ens feia témer constantment per la vida dels nostres éssers més estimats, però la seva empremta continua latent. Per això des d’aquestes línies volem recordar com es va viure tot aquell procés a la Jonquera i el seu entorn més proper, en el que va ser més d’un any de restriccions menys o més laxes que no van deixar ningú indiferent.

De l’arribada del SARS CoV-2 a la declaració de pandèmia

La primera data clau és el 31 de desembre del 2019, quan la Xina va comunicar a l’Organització Mundial de la Salut (OMS) l’existència de diversos casos de pneumònia de causa desconeguda. El 13 de gener del 2020 es va confirmar el primer cas de la malaltia a fora de la Xina, i el 25 de febrer va arribar el primer cas a Catalunya. L’endemà mateix es va crear la Central de Compres del SISCAT, i el 4 de març es va celebrar la primera reunió del consell assessor del pla PROCICAT per emergències associades a malalties transmissibles. 

L’11 de març d’aquell 2020 l’OMS va declarar la situació de pandèmia. Però des de la Jonquera la majoria de la població encara s’ho mirava amb un cert escepticisme, pensant que era una afectació com tantes altres, que no arribaria al nostre poble, i fins i tot que l’alarma era desproporcionada.

Decreten el confinament

I molts de nosaltres vam acusar encara més aquesta sensació d’exageració quan el 12 de març el Govern de la Generalitat va tancar tots els centres educatius de Catalunya (AIXÍ ho vam explicar des d’Infojonquera). Era un dijous al migdia quan l’aleshores Departament d’Ensenyament va anunciar que l’endemà ja no obririen ni les escoles ni els instituts. Tant l’escola Josep Peñuelas del Río com l’Institut de la Jonquera van emetre comunicats informant que la previsió inicial era de 14 dies. Els alumnes, però, ja no van tornar a fer classes presencials fins al setembre.

Paral·lelament, l'Ajuntament de la Jonquera també va tancar la llar d'infants, la biblioteca municipal, la zona esportiva (incloent-hi el pavelló i la sala polivalent), el Punt Jove, la sala de la Societat, el Casal de l'Avi, l'Escola de música i Can Laporta. I va anul·lar temporalment totes les activitats municicipals (bàsicament cursos i tallers).

Dos dies després, el 14 de març, el Govern espanyol va decretar l’estat d’alarma i va començar el confinament total de la població. Un confinament que a la Jonquera, com a la resta de Catalunya, va comportar el tancament de desenes de botigues, bars i restaurants. AIXÍ us ho vam explicar des del nostre mitjà.

A la Jonquera, durant les primeres hores els Mossos van haver d'intervenir per fer tancar alguns establiments que no s'havien ajustat als decrets. I els supermercats i estancs van concentrar el gran gruix de persones que sortien de casa en algun moment.

A partir d’aquí, més enllà de les conseqüències mèdiques, socials i econòmiques que tots ja coneixem, a fora de les cases la situació va deixar imatges inèdites: carreteres i aparcaments pràcticament deserts, veïns solitaris passejant gossos o fent encàrrecs urgents amb les cares ben tapades, mampares a tot arreu per protegir els treballadors que continuaven anant a la feina de manera presencial, desinfeccions diàries de tots els espais de la via pública, parcs tancats i missatges d’alerta arreu, o controls constants per evitar que la gent se saltés el confinament són només alguns exemples. Podeu veure la galeria completa que va publicar Infojonquera sobre el confinament fent clic AQUÍ.

El 18 de març també es van tancar les fronteres (podeu recuperar la crònica d’Infojonquera AQUÍ). I com ja sabem, el que havia de durar 15 dies es va anar allargant de quinzena en quinzena, i fins al 14 d’abril no va començar el procés de desconfinament, que recordem que va ser progressiu. No va ser fins a mitjans de maig que els residents de fora de la Jonquera van poder tornar al poble (tret de les excepcions que hi havia vigents). 

La situació s’allarga mesos

I malgrat que la calor de l’estiu va anar liquidant el virus i ens va donar una petita treva (tot i que la normalitat va ser relativa, perquè no estàvem tancats a casa, però sí que havíem de respectar unes mesures de seguretat força estrictes), amb la tornada a l’escola i, al cap d’unes setmanes, la baixada de les temperatures, un rebrot dels contagis ens va tornar a posar la por al cos. La tardor del 2020 va ser de contactes socials limitats, i aquell Nadal també va ser d’allò més atípic per bona part de les famílies, que no van poder fer les grans trobades que havien marcat les seves festes anteriors.

Just després Reis, el 7 de gener del 2021, van començar 10 dies de noves restriccions que, a la Jonquera, van comportar mesures com un nou tancament del Gran Jonquera, les instal·lacions dels gimnasos o el pavelló municipal, o les botigues de productes no essencials els caps de setmana. 

Mesos i mesos d’estira i arronses restrictius que no es van normalitzar fins passat l’estiu del 2021, quan la covid-19 ja havia deixat pèrdues milionàries al nostres municipi, i no només en termes econòmics... Segons els recomptes de l’Institut d’Estadística de Catalunya, a la Jonquera es van notificar 256 casos de covid el 2020 i 422 el 2021. Tots sabem, però, que les xifres van molt més enllà.