10/03/2011 Catalunya té una llengua pròpia, heretada
rndirectament del llatí. La llengua catalana
rnés una llengua moderna i rica culturalment
rni literàriament, amb novel·les,
rnteatre, història, poesia, cançons i estudis
rncientífics. El català és la llengua de
rntothom i per a tothom. Del pagès, del que
rnviu a ciutat, del mariner, de l’empresari,
rnde l’obrer i del comerciant. És la llengua
rnde l’Església. Les autoritats polítiques i
rnlingu?ístiques tenen l’obligació i el dret de
rnvetllar per la seva puresa i garantir el seu
rnensenyament.
rnEl fet polític que Catalunya formi part de
rnl’Estat espanyol no autoritza la llengua
rncastellana a ocupar a les escoles la
rnmateixa alçada lingu?ística que la llengua
rncatalana; una qu?estió que s’ha manipulat
rndes de Madrid. Als col·legis de
rnCatalunya, les normes lingu?ístiques són
rndiferents de les de l’Estat espanyol. Cal
rnadvertir-ho a les famílies de funcionaris,
rncomerciants o treballadors... (Article de F.A. Picas publicat íntegre a l'Esquerda de la Bastida 113).