Només el 33% dels catalans gaudeix d'un bon nivell de soroll a la nit tot i que la proporció millora. A més, disminueix la població exposada a nivells elevats de soroll tant de dia com de nit. Són algunes de les conclusions dels mapes estratègics de soroll del període 2022-2027, que no han inclòs la Jonquera malgrat situar-se al costat de tres importants infraestructures d’elevada sonoritat: les vies del tren d’alta velocitat, l’autopista AP7 i la carretera Nacional II, aquestes dues darreres ben cenyides al casc urbà de la població.

La Jonquera, al marge

Només un 32,9% dels catalans gaudeix d'un bon nivell de soroll a la nit a les grans aglomeracions urbanes, per sota dels 45 decibels. El percentatge de dia puja al 41,7%, quan s'aplica un barem de 55 decibels. Són algunes de les conclusions dels mapes estratègics de soroll del període 2022-2027 que estan obligades a fer 13 grans àrees urbanes a Catalunya, segons una directiva europea. 

En aquests mapes no s’ha inclòs la Jonquera. No se la considera una gran aglomeració urbana, malgrat situar-se al llarg de 3 km al costat de tres grans infraestructures d’elevada sonoritat: les vies del tren d’alta velocitat, l’autopista AP7 i la carretera Nacional II. Les dues darreres són dues grans vies de comunicació de trànsit molt alt que,a més, queden ben cenyides al casc urbà de la població.

Tres quilòmetres en els quals s’inclouen polígons on hi ha construïts hotels -Mas Morató i La Campa- grans àrees de servei per al descans per a transportistes, el casc urbà amb un gruix d’habitatges importants entorn al carrer Arriate (paral·lel i del tot cenyit a la carretera i autopista), i la zona duana fins al carrer Nord.

I què concreta l’estudi?

Sí que ha millorat la situació respecte a l'estudi anterior, de la franja 2017-2022. Els últims resultats mostren que 529.799 persones estan exposades a nivells superiors als 65 decibels de dia, un 13,7% de la població analitzada. Cinc anys abans el percentatge era del 18,3% (630.255 persones). A la nit, el percentatge passa del 28,5% al 22,6% (873.894).

El trànsit rodat és la principal font de molèsties, però aquests mapes també tenen en compte el soroll que prové del trànsit ferroviari, dels aeroports i de les zones industrials. Els últims resultats milloren respecte a les dades del 2017-2022. La població que està per sota dels 55 decibels de dia, que es considera un bon paràmetre, passa del 26,5% el 2017 fins al 41,7% de l'últim estudi. A la nit, amb un barem de 45 decibels, la proporció creix del 20,9% al 32,9%.

Aquests mapes es fan cada cinc anys, segons una directiva europea que es va aplicar a partir del 2007. S'havien fet tres estudis, i ara la Direcció General de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental ha acabat l'avaluació del corresponent a la fase 4, entre el 2022 i el 2027.

En concret, les zones estudiades són cinc de municipals (Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Mataró i Reus) i set de supramunicipals: Barcelonès (Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs); Baix Llobregat I (Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern); Baix Llobregat II (Sant Boi de Llobregat, Viladecans i Gavà; Vallès Occidental I (Sabadell, Barberà del Vallès i Badia del Vallès); Vallès Occidental II (Terrassa i Viladecavalls); Gironès (Girona i Salt), i Tarragonès (Tarragona i la Canonja). Totes aquestes àrees engloben 25 municipis i gairebé 3,9 milions d’habitants.

De les 12 àrees analitzades, la que té més població exposada al soroll és el municipi de L'Hospitalet de Llobregat: el 19,6% de la població està exposada a més de 65 decibels de dia, i el 31% pateix més de 55 decibels de nit. Barcelona és la segona àrea amb població afectada de nit (26,6%), i el quart de dia (17,2%).

En un comunicat, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica apunta que hi ha hagut un canvi de mètode de càlcul a nivell europeu per obtenir dades acústiques respecte a l'anterior fase que pot repercutir en els resultats, però considera que els resultats mostren una clara tendència a la millora.

Vídeo de la carretera N-II i l’AP7, al fons també es veu la línia d’alta velocitat, des dels habitatges del carrer Arriate de La Jonquera.