La serra de l’Albera ha entrat en alerta pels efectes d’una planta invasora que s’estén de forma accelerada per diverses zones del país. El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha advertit que diverses espècies de seneci —una planta de la mateixa família que les margarides— estan colonitzant espais naturals tan diversos com Collserola, el Garraf, el Montseny o el massís de l’Albera, amb conseqüències ecològiques i ramaderes preocupants.

Tot i que molts senecis són espècies pròpies de la península Ibèrica, d’altres han estat introduïts recentment per l’activitat humana i s’han convertit en invasors. És el cas del seneci del Cap (Senecio inaequidens), conegut per la seva toxicitat envers el bestiar i la seva presència creixent en les pastures pirinenques, així com del Senecio pterophorus, que ja ha envaït àrees del litoral i prelitoral català.

Una expansió silenciosa però persistent

“El Senecio pterophorus és ara molt present al delta del Llobregat, però la seva expansió ve de lluny: des dels anys 90 s’ha escampat per les riberes del Llobregat i el Besòs i ha arribat a espais com el Montnegre-Corredor o el Montseny”, explica Joan Pino, director del CREAF i coordinador del projecte EXOCAT, dedicat al seguiment d’espècies exòtiques a Catalunya.

Juntament amb el Senecio angulatus, de caràcter enfiladís i aficionat als climes temperats del litoral, aquestes dues espècies sud-africanes estan alterant els equilibris ecològics dels boscos barcelonins, competint amb la flora autòctona pels pol·linitzadors i altres recursos. “La seva floració prolongada i resistència fan que siguin especialment difícils de controlar”, adverteix Pino.

La vulnerabilitat de l’Albera

Un dels casos més preocupants és el del Senecio inaequidens, que ha colonitzat amb força zones de muntanya mitjana, incloent-hi la serra de l’Albera, on s’han detectat efectes sobre pastures naturals i riscos potencials per a la ramaderia. Aquest espai, dominat per alzinars mediterranis i utilitzat per a la pastura extensiva de vaques i cabres, forma part del projecte europeu Life Pyrenees4Clima, que vol adaptar els Pirineus al canvi climàtic. Segons Diana Pascual, investigadora del CREAF, ja s’està avaluant si aquesta planta redueix el valor farratger dels prats i si pot afectar directament el bestiar.

“A més de l’Albera, també hem detectat impacte en un altre espai pilot a la Cerdanya”, afegeix Pascual. Les temperatures hivernals cada cop més suaus han afavorit l’expansió del seneci del Cap, que a més és molt difícil de controlar: les seves llavors es dispersen fàcilment pel vent i poden romandre latents durant anys.

Mesures de control i prevenció

L’erradicació completa és gairebé impossible un cop l’espècie està establerta. “Només es pot actuar en àrees molt concretes, com hàbitats especialment valuosos o espais protegits”, reconeix Pino. L’arrencada manual és sovint l’única solució viable, ja que els herbicides no són adequats per a prats de muntanya. Davant d’això, el CREAF aposta per la prevenció i la vigilància com a eines clau per frenar l’expansió d’aquestes plantes.

Per això, el projecte EXOCAT ha elaborat dues llistes —una de negra i una de vermella— per identificar les espècies exòtiques més perilloses que amenacen els ecosistemes catalans. La serra de l’Albera, com a espai de gran valor ecològic i ramader, s’ha convertit en un termòmetre clau per mesurar els efectes de la globalització biològica i del canvi climàtic.