El 18 de juliol de 1995 entrava en funcionament la primera fase de la nova xarxa de subministrament d’aigua, que eliminava el risc de restriccions. La canonada s’iniciava en una nova captació a Peralada. L’obra va costar 186 milions de pessetes i va ser finançada per la Junta d’Aigües. Assegurava un subministrament de 1.500 m3 d’aigua diaris.

El 18 de juliol de 1995 va marcar un punt d’inflexió en la gestió de l’aigua a l’Alt Empordà. Aquell dia va entrar en funcionament la primera fase d’una nova xarxa de subministrament d’aigua potable destinada a garantir un abastament estable i eliminar definitivament el risc de restriccions que, fins aleshores, havien afectat diversos municipis del nord de la comarca, especialment durant els mesos d’estiu.

La nova infraestructura aprofitava una captació d’aigua subterrània a Peralada, al peu de les serres de l’Albera i la Serra de Rodes, una zona amb aqüífers relativament estables i de bona qualitat. Des d’allà s’iniciava una canonada principal que conduïa l’aigua cap als municipis receptors. Aquesta primera fase va permetre posar en servei una conducció amb capacitat per transportar 1.500 metres cúbics d’aigua al dia, una xifra que cobria les necessitats bàsiques de la població resident i absorbia l’increment de demanda estacional provocat pel turisme.

L’obra va representar una inversió de 186 milions de pessetes (aproximadament 1,1 milions d’euros actualitzats), finançats íntegrament per la Junta d’Aigües de Catalunya, l’ens precursor de l’actual Agència Catalana de l’Aigua (ACA). La Junta va prioritzar aquesta actuació davant la situació crítica d’algunes poblacions que, any rere any, es veien obligades a recórrer a cisternes, restriccions horàries i altres mesures d’emergència.

A més de la conducció principal, el projecte incloïa un sistema de bombament i regulació del cabal, dipòsits intermedis i mecanismes de control de la qualitat de l’aigua, per assegurar-ne la potabilitat abans d’arribar als dipòsits municipals.

Antecedents: dècades de sequera i abastament precari

A les acaballes dels anys 80 i principis dels 90, diversos municipis de l’Alt Empordà patien restriccions periòdiques d’aigua, sobretot a l’estiu. L’increment del turisme, el creixement urbanístic i la sobreexplotació dels pous locals havien deixat la infraestructura obsoleta. El recurs més habitual davant la manca d’aigua era el subministrament mitjançant cisternes, un sistema costós, poc sostenible i insuficient.

1993-1994: planificació i execució

Davant la situació crítica, la Junta d’Aigües de Catalunya va impulsar un projecte per captar aigua subterrània estable a la zona de Peralada i distribuir-la a diversos municipis propers mitjançant una nova conducció. L’obra es va dissenyar amb criteris de flexibilitat i ampliació futura, i es va dividir en fases per facilitar-ne l’execució i el finançament.

18 de juliol de 1995: posada en marxa de la primera fase

Entra en funcionament la canonada principal i el sistema de bombament, amb una capacitat de 1.500 m³ diaris.