La notícia publicada ahir al digital El Món posa de manifest un fenomen que, d’entrada, sorprèn: la periodista que el signa explica que cada cop més famílies de l’Alt Empordà i el Ripollès travessarien la frontera per fer la compra setmanal a França i aprofitar uns preus més baixos. Però, fins a quin punt es tracta d’una tendència consolidada i fins a quin punt estem davant d’una percepció puntual, magnificada pel contrast de preus i pel relat mediàtic?

És evident que hi ha diferències de política econòmica entre els dos estats: França va impulsar la coneguda “cesta antiinflación”, que ha ajudat a contenir el cost de productes essencials. A Espanya, en canvi, les mesures han estat més limitades i en alguns aliments la diferència pot arribar al 30 %. Això explica que alguns consumidors decideixin omplir el maleter a Ceret, El Voló i Perpinyà.

Ara bé, també convé recordar que el moviment no és nou. Ja als anys vuitanta i noranta molts empordanesos i jonquerencs anaven al dentista al Voló, al supermercat Auchan de Perpinyà i a comprar material esportiu al Decathlon. Selecció de producte o servei en funció de la diferència de preu. Res de nou.

El comerç transfronterer ha estat sempre present, i no sempre amb la mateixa direcció: quan convé, i encara avui els surt a compte, són els francesos els que venen a la Jonquera o al Portús a comprar tabac, alcohol, perfums o carburant. També roba. I sabates. I...

Per tant, més que un canvi radical d’hàbits, potser som davant d’una oscil·lació habitual en un territori que viu de cara a la frontera. El risc, això sí, és que aquesta dinàmica afecti el comerç local: alguns supermercats poden notar una baixada de vendes en productes bàsics.

Queda la pregunta de fons: estem davant l’inici d’una nova rutina de consum o d’una moda passatgera vinculada a un context inflacionari concret? El temps ho dirà.

I vosaltres, què en penseu? Coneixeu gent que faci la compra a Céret o Le Boulou? Creieu que pot afectar realment el comerç de la Jonquera i Figueres?

Original: Alt Empordà y Ripollès: catalanes cruzan a Francia para llenar el carro y esquivar los altos precios (El Món).