Amb el nom tan jonquerenc com el de ‘Mata de joncs’, un grup d’antics alumnes de l’escola de la Jonquera als anys 60 del professor, mestre, Joan Ferrer —i altres amics de joventut— s’han retrobat després de més de quaranta anys sense veure’s. Eren els nois i noies que, als primers anys de la dècada dels seixanta, compartien les inquietuds de la pubertat i l’adolescència pels carrers i racons de la Vila de la Jonquera.

La idea, nascuda de Joan A. Parés (recordeu el forn Parés del Carrer Major?), va començar amb un senzill intercanvi de números de telèfon que, com els joncs d’una mata, es van anar unint fins a formar un grup de WhatsApp. I d’aquí, una autèntica xarxa de records. “Ara, gràcies a Mata de jonc, ens expliquem coses, fets i anècdotes d’aquell temps... quan no hi havia ni ordinadors, ni Internet, ni res de tot això”, expliquen amb nostàlgia.

Eren temps de jocs a la ribera (com se’n deia abans del riu), de tardes a les places, de córrer pels carrers i les fonts, de futbol al camp i d’excursions pels boscos i les roques de granit dels voltants. Experiències senzilles però inesborrables, que encara avui fan somriure els qui les van viure.

El nom del grup no és casual: una “mata de joncs” simbolitza la força de la unió. Un jonc sol pot arrencar-se fàcilment, però tots junts fan pinya, ferms i difícils de doblegar. Així se senten aquests jonquerencs: persones diverses, però d’una mateixa mata, arrelats a una manera de ser i fer molt de la Vila.

Fa uns dies, el grup va celebrar la seva primera trobada a Santa Llúcia, i després, una dotzena llarga de membres van compartir un dinar de germanor a Can Pau de Cantallops. Riallades, fotografies, records i alguna sorpresa van omplir la jornada d’emoció.

Ens expliquen que encara hi ha companys que no són al grup, però la porta és oberta per a tothom que vulgui afegir-s’hi. Així doncs, qui vulgui tornar a formar part d’aquesta mata de joncs pot contactar per WhatsApp al +34 696 972 708 (Joan).

Perquè els joncs, sols, es debiliten… però junts, s’arrelen amb més força que mai.