La Jonquera està afrontant el sensellarisme? Els campaments improvisats als boscos o sota els ponts alerten d’un fenomen que creix. Fa força temps que el fenomen existeix, però es va fer més visible a partir de l’incendi del campament establert sota el pont del cementiri el passat mes de setembre.

Imatge d’ahir dimarts matí sota les balcons de Can Laporta (Foto: Cedida)

A Catalunya ningú sap amb precisió quantes persones dormen al carrer. Les darreres dades disponibles —fragmentades, antigues i incompletes— només permeten intuir la magnitud d’un problema creixent que cada municipi viu a la seva manera. I la Jonquera no n’és una excepció, la pregunta és inevitable: sabem realment què està passant? Quants ‘sensesostre’ (sensellar) viuen al nostre poble? D’on venen i perquè s’estableixen a la Jonquera?

Els grans municipis que han fet recomptes —només dotze a tot el país— han detectat 2.009 persones dormint al ras en dades del 2023. El Marc d’Acció per al Sensellarisme de Catalunya en compta 2.531 a partir de dades dels serveis socials, i les entitats socials eleven la xifra fins a 18.000 si es tenen en compte també centres d’acollida i albergs. Però, i a la Jonquera, en aquest 2025?

Imatge d’arxiu (Foto: Infojonquera)

El problema a la Jonquera

No és un fenomen del tot nou i de fet, anys enrere, ja hi havia qui vivia en búnquers o en construccions molt precàries o habitatges abandonats. Actualment, però, sembla que també opten per espais més allunyats i també molt més rudimentaris. A vegades a tocar del riu, amb el risc que això implica. A vegades a tocar de l’autopista (entre el Portús i la Jonquera en direcció sud), generant una imatge de pobresa extrema.

Tot plegat contrasta amb el que molts veïns ja han començat a percebre. Als entorns boscosos i zones perifèriques de la Jonquera proliferen campaments improvisats, que van canviant de lloc, amb barraques fetes amb palets i plàstics, i punts de pernocta que apareixen i desapareixen amb el pas de les setmanes. Són assentaments petits, dispersos i poc visibles que difícilment entren en el radar dels serveis socials, tot i que segueixen la situació i evidencien que el fenomen existeix, encara que no estigui quantificat al detall.

La raó és que es mouen molt: arriben, s’hi estan uns dies i marxen. Però no només a l’entorn boscós, també dins el casc urbà en portals o, fins i tot com ens van enviar ahir uns veïns de la Jonquera, en bancs més o menys a cobert de la pluja.

Davant aquesta realitat, la pregunta és directa: estem abordant aquest problema o simplement el deixem créixer fora de càmera? La posició fronterera del municipi, el pas constant de transportistes, migrants i persones en trànsit,  fan que la Jonquera sigui especialment vulnerable a un tipus de sensellarisme “invisible”.

Imatge d’arxiu (Foto: Infojonquera)

La posició de l’Ajuntament de la Jonquera

En aquest context, hem preguntat a Miríam Lanero, alcaldessa de la Jonquera, com s’encara aquesta realitat. 

Lanero ha explicat que ara com ara “tenim una desena de persones màxim i l’origen és divers. De França i de l’interior d’Espanya” i ha destacat que “molts passen per aquí per arribar a altres llocs d’Europa i de vegades es queden”, raonant que “La Jonquera és lloc de pas”. Finalment ha remarcat que “sempre se’ls deriva a Serveis Socials, però majoritàriament rebutgen ajuda”.

Així doncs, la reflexió queda oberta: La Jonquera està preparada per encarar un problema que sembla que tendeix a enquistar-se?