El Govern ha inaugurat aquest dissabte matí la primera ruta transfronterera de memòria democràtica amb una senyalització comuna a banda i banda de la frontera. El nou itinerari uneix el coll de Lli i el coll de Manrella, i recorre els municipis de la Vajol (Alt Empordà) i Morellàs i les Illes (Vallespir, Pirineus Orientals).

La iniciativa recupera i posa en valor espais clau vinculats a l’exili republicà de 1939, a la resistència contra el règim nazi i als passos fronterers entesos com a llocs de fugida i protecció. El projecte esdevé, així, un exemple rellevant de cooperació institucional internacional en l’àmbit de la memòria democràtica.

L’acte inaugural ha estat encapçalat pel conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, i ha comptat amb la participació de l’alcalde de la Vajol, Joaquim Morillo; l’alcalde de Morellàs i les Illes, Jean Vila; la presidenta del Consorci del Museu Memorial de l’Exili (Museu Memorial de l’Exili), Míriam Lanero, i el vicepresident del Consell Departamental dels Pirineus Orientals, Robert Garrabé.

Durant la seva intervenció, el conseller Espadaler ha remarcat que “aquesta senyalització compleix un doble objectiu: dignificar la memòria de les persones que van haver de marxar a l’exili per aquests camins i transmetre a les generacions més joves que la democràcia no és un regal, sinó una conquesta que cal defensar cada dia”. També ha destacat el valor de la cooperació entre administracions i entitats memorialistes com a eina clau “per servir la causa principal de la memòria democràtica: el mai més”.

Després dels parlaments institucionals a la Vajol, davant dels nous elements de senyalització, les persones assistents han recorregut a peu el traçat fins a Morellàs i les Illes. Allà ha tingut lloc un segon torn d’intervencions, que ha clos Joan Pacheco, ciutadà gironí de 95 anys, amb el relat en primera persona de la seva fugida a l’exili amb la família, quan tenia vuit anys, a través del coll de Lli.

A l’acte també hi han estat presents el director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez; el director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló; el director del MUME, Miquel Aguirre; representants d’entitats memorialistes del territori i públic en general.

La ruta, de traçat circular i 14 quilòmetres, incorpora 8 plafons informatius i 16 senyals direccionals amb continguts històrics accessibles. És la primera vegada que s’implanta una senyalització transfronterera amb el disseny de la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic, amb textos en català i francès i codis QR que permeten consultar-los també en castellà i anglès.

El recorregut es concep com una eina clau per a la divulgació i transmissió de la memòria democràtica, amb una clara vocació educativa i una aposta decidida pel turisme de memòria com a via de posada en valor del patrimoni històric i cultural del territori.

5 de febrer, una data clau de l’exili republicà

La inauguració s’emmarca en els actes del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, que se celebra cada 5 de febrer per commemorar la sortida cap a l’exili, l’any 1939, de les principals autoritats republicanes.

En una primera expedició van creuar la frontera el president de la República, Manuel Azaña; el president de les Corts Republicanes, Diego Martínez Barrio, i el president del Govern de la República, Juan Negrín, que posteriorment va retornar a territori republicà.

Poc després, també van iniciar el camí de l’exili el president de la Generalitat, Lluís Companys, i el lehendakari del Govern basc, José Antonio Aguirre, juntament amb diversos membres dels seus respectius governs.

A aquests exilis institucionals els van seguir centenars de milers de militars i civils, entre els quals figures destacades de la cultura catalana com Pere Quart o Mercè Rodoreda. Moltes d’aquestes persones no van poder tornar mai més. Només pels passos de la Jonquera i el Pertús hi van transitar prop de 220.000 persones.

Un projecte de cooperació europea

La ruta s’inscriu en el projecte EXILIS 1936-1946, una iniciativa de cooperació transfronterera entre Catalunya i el sud de França orientada a impulsar accions conjuntes en cultura, memòria democràtica i desenvolupament territorial.

El projecte està finançat en un 65 % pel programa Interreg-POCTEFA 2021-2027 i compta amb set socis institucionals, entre els quals el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, el Memorial Democràtic, el MUME, el Departament dels Pirineus Orientals, el Memorial del Camp de Ribesaltes, l’Ajuntament d’Elna i la Comuna d’Argelers de la Marenda.

En el marc del projecte s’han desenvolupat múltiples accions en els àmbits educatiu, de recerca i divulgació, com el Pass Exilis, la instal·lació de pantalles pedagògiques interactives, jornades d’intercanvi arxivístic, materials educatius per a docents i seminaris internacionals.