Un reportatge d’El Periódico de Catalunya alerta de més de 100 desperfectes a la AP-7 i assenyala La Jonquera com a punt crític.

Fa pocs dies, El Periódico de Catalunyava publicar un ampli reportatge signat per David López Frías sobre l’estat de la AP-7, la gran autopista del Mediterrani. El treball, elaborat després de recórrer prop de dos mil quilòmetres d’anada i tornada, documenta més d’un centenar de desperfectes al llarg del traçat i posa el focus en un deteriorament accelerat des de la fi dels peatges.

La AP-7, principal artèria terrestre del Mediterrani a l’Estat, s’inicia a la frontera amb França i arriba fins a Andalusia. Durant dècades va ser la gran autopista de peatge del país. L’alliberament progressiu dels peatges, iniciat el 2020 i culminat a Catalunya el 2021, ha comportat un increment del trànsit que diverses fonts situen al voltant del 70%, amb un pes molt destacat dels vehicles pesants. Segons experts citats al reportatge, la manca d’una inversió proporcional en manteniment ha accelerat el desgast del ferm.

La Jonquera: el primer impacte

El quilòmetre 1 de la AP-7 es troba a La Jonquera, a tocar de la frontera. El contrast és immediat. L’Autoroute 9 (A9), autopista francesa de peatge que connecta amb la via catalana, presenta un ferm homogeni i en bon estat. En canvi, només creuar el pas fronterer, l’asfalt es transforma en una successió de pedaços de diferents tonalitats, esquerdes i clots.

Des de la perspectiva de La Jonquera —porta d’entrada terrestre a Catalunya i a l’Estat— aquest contrast té una càrrega simbòlica evident. És la primera imatge que reben transportistes internacionals i milers de turistes que entren per carretera: una infraestructura clau amb signes visibles de deteriorament.

El tram entre La Jonquera i Barcelona, d’uns 150 quilòmetres, concentra nombroses deficiències: sots, fissures i zones amb reasfaltatges parcials. Els punts més afectats inclouen la zona de Figueres (sortides 3 i 4), els accessos a Girona (6, 6B i 7), l’entorn de la Selva (sortida 10) i el pas per Granollers. El carril dret és el més castigat, sotmès al trànsit incessant de camions.

Però a la frontera, sobretot entre la Jonquera i la piràmide d’el Portús, hi ha un element estructural que agreuja la situació: entre La Jonquera i el límit estatal, la AP-7 disposa de només dos carrils per sentit. Més al sud, la circulació es reparteix en tres carrils; aquí, en canvi, el trànsit es concentra en dos, convertint el tram en un autèntic embut. Aquesta reducció de capacitat incrementa la densitat de vehicles, les frenades i acceleracions constants i, en conseqüència, accelera el desgast del paviment.

A tot això s’hi afegeix un problema de drenatge. Quan plou amb intensitat, en un punt proper al Portús en direcció sud, els imbornals i tubs de desguàs no poden absorbir tota l’aigua. Es formen bassals a la calçada, amb risc d’aquaplaning.

De Barcelona cap al sud: un deteriorament creixent

El reportatge també destaca incidents greus, com el despreniment d’un mur el 20 de gener a l’altura de Gelida (sortida 176), que va afectar la circulació ferroviària i va provocar restriccions i llargues cues durant dies.

Abans d’aquest punt, però, la via ja presenta símptomes evidents de degradació. A l’àrea de servei Porta de Barcelona (km 165, a l’altura de Castellbisbal), els clots afecten diversos carrils i les reparacions parcials donen al ferm un aspecte irregular. A mesura que l’autopista s’allunya de l’àrea metropolitana i s’endinsa cap a Tarragona, el deteriorament s’accentua. A la sortida 294, a l’Ametlla de Mar, es localitza un dels sots més importants del traçat català, amb presència també de grava, restes de pneumàtics i marques de frenada.

Una infraestructura estratègica sota pressió

La AP-7 és molt més que una autopista: és el principal corredor logístic del Mediterrani peninsular i una peça clau del transport europeu. El reportatge publicat fa pocs dies per El Periódico de Catalunya posa xifres i exemples concrets a un deteriorament perceptible per milers de conductors.

Des de La Jonquera, on el trànsit internacional s’estreny en dos carrils i el ferm acusa la pressió constant de camions i inclemències meteorològiques, el problema adquireix una dimensió especialment visible. No és només una qüestió de manteniment: és també la imatge de la porta sud d’Europa i la seguretat d’una infraestructura essencial.