Interessant la reflexió que hem llegit al Setmanari de l’Empordà. Es tracta d’un article del seu director, i que podeu llegir al complet en aquest enllaç. En l’article, s’explica que la nova orientació geopolítica dels Estats Units amb Donald Trump, percebuda com menys fiable per Europa, està empenyent la Unió Europea a reforçar la seva autonomia estratègica i a invertir en infraestructures ferroviàries de doble ús militar i civil. Aquest context pot esdevenir una oportunitat per desencallar el corredor mediterrani a l’Alt Empordà.

En una trobada a Perpinyà, el secretari de Mobilitat, Manel Nadal, va defensar aprofitar aquests fons europeus per completar els 30 quilòmetres d’ample europeu entre Vilamalla i Portbou. Aquest tram permetria reduir el pas de camions per l’AP-7 (amb uns 15.000 vehicles diaris a la Jonquera), potenciar el transport ferroviari de mercaderies, oferir alternativa al Túnel del Pertús i convertir Vilamalla en un node logístic clau, revitalitzant també l’estació de Portbou.

Menys camions, més seguretat i menys contaminació

I això que té de bo per la Jonquera, pensaran alguns? Cal admetre que això podria perjudicar determinats negocis vinculats al trànsit rodat, com ara les àrees de servei, però també comportaria altres beneficis clars i que sovint s’han amagat: més seguretat en la circulació, tant a la carretera com a l’autopista; reducció de l’impacte acústic de camions que passen a tocar del nucli urbà; menor petjada de carboni i un aire més net a la Jonquera, on els teulats propers a la via —ennegrits pel fum i la contaminació— en són un recordatori visible.