Ara fa trenta anys, l’abril de 1996 deixava una empremta ben clara del moment que vivia La Jonquera: un poble dinàmic, amb una intensa vida cultural i social, però també immers en tensions pròpies d’una època de canvis. Si els anys vuitanta havien estat d’embranzida i energia col·lectiva, els noranta transformaven aquesta força especialment en l’àmbit cultural i esportiu.

Trenta anys després, repassant l’hemeroteca, descobrim com aquell mes d’abril és, avui, una petita finestra a una comunitat activa, cohesionada i orgullosa de la seva identitat.

Cultura popular: arrels i identitat

El 12 d’abril es presentava a la Biblioteca Bosch de la Trinxeria el llibre Plat a taula, una iniciativa impulsada per Joan Budó i Ricart. L’obra recollia 51 receptes senzilles de cuina empordanesa, aportades per dones de la vila. Més enllà del receptari, el llibre esdevenia un exercici de memòria col·lectiva: la transmissió de sabers quotidians, de generació en generació, convertida en patrimoni escrit.

Només dues setmanes més tard, el 28 d’abril, la cultura popular tornava a ocupar el centre de la vida jonquerenca amb el bateig de la colla dels Castellers de l’Albera. Malgrat la pluja, que obligà a traslladar l’actuació a l’interior de l’església, la jornada va ser tot un èxit simbòlic. La colla va descarregar un 4 de 6 i una torre de 5, i va intentar un 3 de 6, en una actuació carregada d’il·lusió i compromís.

L’acte va reunir autoritats i entitats, però sobretot poble. Els anxanetes desplegant cartells amb noms de municipis, la presència de grallers i trabucaires, i una arrossada popular per a 550 persones van convertir la jornada en una autèntica celebració de comunitat. Era, sens dubte, l’expressió més clara d’un teixit social viu i participatiu.

Esport i vida local

El 4 d’abril, el pavelló municipal acollia el Campionat gironí de patinatge artístic. Aquest tipus d’esdeveniments evidencien la importància creixent de l’esport en la vida local dels anys noranta, així com l’ús intensiu dels equipaments municipals.

Més enllà de la competició, aquestes trobades reforçaven el sentiment de pertinença i situaven la Jonquera dins el mapa esportiu comarcal.

Medi ambient i desacords

No tot, però, era celebració. El 18 d’abril, la declaració dels Estanys com a reserva natural per part de la Generalitat va generar una forta controvèrsia. La societat local de caçadors va mostrar el seu rebuig, i l’ajuntament es posicionà al seu costat.

El motiu principal del desacord era la prohibició de la caça d’aus aquàtiques dins el terme municipal, mentre que en municipis veïns com Capmany o Cantallops aquesta activitat continuava permesa. La decisió posava damunt la taula un debat encara vigent avui: com equilibrar la protecció del medi natural amb els usos tradicionals i els interessos locals.

Frontera i tensions econòmiques

Finalment, el 25 d’abril, un episodi ocorregut prop del Voló recordava la complexitat de viure en un territori fronterer. Un centenar d’agricultors francesos van assaltar cinc camions de mercaderies —quatre d’espanyols i un de danès—, en van bolcar la càrrega i en van punxar les rodes.

Patates, maduixes, pebrots i altres productes van quedar escampats a la carretera en una acció de protesta que reflectia les tensions comercials dins la Unió Europea en aquell moment. Per a una població com la Jonquera, acostumada al trànsit constant de mercaderies, aquests fets no eren anecdòtics, sinó part d’una realitat quotidiana i que ja s’havia viscut a inicis dels 80.

Un poble en moviment

Mirat amb perspectiva, aquell abril de 1996 resumeix a la perfecció l’esperit d’una època: una Jonquera activa, amb una forta identitat cultural, implicada en la vida social i oberta al món, però també exposada a conflictes i transformacions.

Entre llibres de cuina, castells aixecats sota la pluja, competicions esportives i debats sobre el territori, el poble dibuixava el seu propi camí. Un camí fet de tradició i canvi, de festa i reivindicació.

Trenta anys després, aquestes petites cròniques no només expliquen què passava, sinó qui érem.