A tocar del límit amb el terme municipal de la Jonquera pel Puig Neulós (1.257 m), hi trobem el Coll de l'Ullat. Enmig d’un paisatge dominat per fagedes i suredes, s’aixeca un bosc inesperat de gegants: els pins de Còrsega. Plantats fa prop de 130 anys dins antics programes de reforestació, alguns exemplars superen avui els 35 metres d’alçada. Resistents a la sequera i a la tramuntana, aquests arbres introduïts podrien tenir fins i tot un paper en els boscos del futur davant el canvi climàtic. I com a detall encara més singular, aquest espai amaga un sender adaptat perquè tothom pugui descobrir aquesta curiositat forestal de l’Albera.

Bosc de pi larici o pi de Còrsega de coll de l’Ullat (Foto: Infojonquera).

Poca gent que arriba al Coll de l'Ullat (La Roca de l’Albera) s’imagina que està a punt d’entrar en un dels boscos més singulars de tota l’Albera. Entre fagedes, suredes i vents de tramuntana, hi creix una espècie que no és pròpia d’aquest massís: el pi larici o pi de Còrsega (Pinus nigra subsp. laricio).

El contrast és sorprenent. A pocs quilòmetres que el Pirineu s’enfonsi a la mediterrània, aquest bosc de l’Albera té una aparença gairebé centreeuropea: troncs altíssims, rectes com columnes i una ombra densa que recorda més els Alps o un bosc d’avets que no pas un paratge a tocar del mar.

I el més curiós és que no és un bosc natural.

Bosc de pi larici o pi de Còrsega de coll de l’Ullat (Foto: Infojonquera).

Tot apunta que aquests arbres van ser plantats fa aproximadament uns 130 anys, probablement a finals del segle XIX, dins els grans programes francesos de reforestació impulsats per restaurar zones degradades de muntanya. Diversos documents forestals situen precisament al Coll de l’Ullat la principal concentració de pi larici de tota la zona de les Alberes. Avui aquest bosc és gestionat per l’Oficina nacional de boscos de França (ONF).

Alguns exemplars ja són espectaculars: arriben als 35 metres d’alçada, fet que explica la sensació de monumentalitat quan es camina sota aquest bosc.

Bosc de pi larici o pi de Còrsega de coll de l’Ullat (Foto: Infojonquera).

Per què es va triar aquesta espècie?

El pi de Còrsega és conegut per la seva gran capacitat d’adaptació: suporta bé períodes de sequera, resisteix vents intensos (com la tramuntana de l’Albera), tolera sòls pobres i s’adapta bé a zones de muntanya mitjana i fins i tot alta muntanya en vessants més solejats.

Per això, actualment torna a aparèixer en alguns debats forestals com una espècie amb potencial en determinades àrees de muntanya davant l’actual canvi climàtic, especialment en indrets on altres espècies pateixen cada vegada més estrès hídric.

Tot i això, també genera debat perquè és una espècie introduïda i cal valorar sempre el seu impacte sobre els ecosistemes locals.

El pi cors al coll de l’Ullat

El sector de l’Ullat és bastant singular climàticament: tot i ser a tocar del Mediterrani, l’altitud (900–1.100 m), les boires i la tramuntana creen un ambient fresc i humit que permet espècies poc habituals en aquest context.

El pi cors es reconeix perquè és molt alt i recte, amb capçada força estreta, escorça grisenca o platejada, agulles llargues, però menys rígides que les del pi negre més comú.

Sorprèn perquè contrasta amb la vegetació més típica de l’Albera: suredes, alzinars castanyedes i sobretot les fagedes humides de la zona alta.

Bosc de pi larici o pi de Còrsega de coll de l’Ullat (Foto: Infojonquera).

Un espai natural accessible per a tothom

Una altra curiositat poc coneguda és que aquest indret disposa d’un sender adaptat per a persones amb mobilitat reduïda, impulsat per l’Office National des Forêts. Es tracta d’una una pista forestal de pendent suau i sòl ferm que té un recorregut total de 1.200 metres anar i tornar i que compta amb zones de descans. Hi ha taules de pícnic adaptades i inclou punts d’interpretació sobre botànica, el pi larici i el paisatge, a més que permet arribar fins a un mirador sobre la plana del Rosselló i el mar.

Un petit tros de Còrsega a tocar del Canigó i el Mediterrani

Entre el Coll de l'Ullat i el Puig Neulós s’amaga, doncs, una de les rares curiositats botàniques del massís: un bosc artificial de fa més d’un segle que avui s’ha convertit en part del paisatge i que, paradoxalment, podria tenir un paper interessant en els boscos del futur.

Una d’aquelles històries que gairebé ningú coneix quan passa per l’Ullat i la Reina de les Fonts però que, un cop conegut el seu origen, transforma la mirada i la interpretació botànica sobre aquest bonic paratge.

Bosc de pi larici o pi de Còrsega de coll de l’Ullat (Foto: Infojonquera).

Fonts: ONF, Pyrénées Mediterranée i La Roca de l’Albera.