03/09/2011 Kilian Jornet va aconseguir una nova victòria a la The North Face Ultra Trail Mont Blanc, i es converteix en el primer corredor masculí en aconseguir completar un trio de victòries a la prova més prestigiosa del trail running mundial.
rnA més ho va fer amb el millor temps de la prova, deixant-lo en 20 hores i 36 minuts, senzillament espectacular.
rnLa prova va començar amb problemes derivats de les fortes pluges registrades a la zona de Bovine, que van enfangar el recorregut i es van emportar per davant un lloc d’avituallament, que no va poder ser rehabilitat.
rnAmb la lliçó ben apresa de l’any passat, l’organització va solucionar el problema retardant cinc hores la sortida i canviant parts de recorregut per garantir la seguretat dels corredors, tot i així, la prova continuava tenint unes condicions molt dures, anant-se fins els 170 quilòmetres i 9.700 metres de desnivell positiu acumulat.
rnPer part del Centre Excursionista Jonquerenc vam participar cinc corredors, en Carles Plana, Antonio Gómez, José Antonio Moreno, Josep Penalva, i José Manuel Garrote.
rnDels cinc vam poder finalitzar tres, Carles Plana, José Antonio Moreno i José Manuel Garrote, amb un temps de 44 hores i 09 minuts, ja que vam fer tot el recorregut junts.
rnAntonio Gómez va haver d’abandonar al quilòmetre 69, ja que es va ressentir d’una lesió al genoll produïda per una caiguda domèstica.
rnJosep Penalva, que era l’únic dels cinc que ja l’havia fet i acabat, es va haver de retirar al quilòmetre 82, desprès d’aguantar molts quilòmetres amb una contractura.
rnSignificar que els darrers 30 quilòmetres de la prova els vam fer a un ritme molt lent ja que Moreno caminava amb moltes dificultats a causa de forts dolors al seus dos turmells i Plana patia un dolor gran a l’estómac, cosa que va fer que se li tanqués, i a més i per empitjorar més les coses, també patia rampes a la cama dreta.
rnPerò amb una gran força mental, per treure el barret, ho van poder superar i arribar a la línia d’arribada.
rnResumir aquesta cursa a nivell emocional és molt difícil, s’ha de viure, s’ha de fer, s’ha d’estar allà, però són sensacions molt fortes, molt profundes, molt bèsties (com la cursa en si). 44 hores corrents, caminant, dos nits sense dormir, pluja, neu, vent, fred, calor, una barreja difícil de definir, però això si, per tots nosaltres una experiència increïble i qui sap, potser d’aquí un temps, quan hàgim paït tot això, es podria repetir...
rnNo vull acabar aquesta crònica de la UTMB 2011 sense fer esment d’en Dani Ramirez, un jonquerec que actualment resideix a Girona, i també com nosaltres, una apassionat de les curses de muntanya (quan més dures millor).
rnEn Dani també va participar en aquesta prova i ens va acompanyar fins el quilòmetre 96. En aquest punt es va haver de retirar per manques de força. Ànims Dani segur que la pròxima vegada l’acabaràs!
rnPer últim agrair als nostres acompanyats, en Jordi Picornell, i en Pepe Garrote (pare), el seu suport, els seus ànims, i la seva disposició per ajudar-nos en tot el que va fer falta, tan durant el viatge, com en el transcurs de la prova, i els dies desprès.
rnGràcies Jordi, gràcies Pepe, de part de tots els que vam fer la prova. (Font: CEJ - Els tres membres del CEJ que van aconseguir finalitzar la cursa extrem del Mont-Blanc: J.A. Moreno, J.M. Garrote i C. Plana)