18/09/2011 Durant l’any 2010, investigadors del CEBCAT-La Balca, per encàrrec del PNIN de l’Albera van estudiar la comunitat de micromamífers de l’Albera a través de captures directes sense mort i de l’estudi indirecte a través de les dejeccions de depredadors (sobretot egagròpiles). Concretament es van centrar en la part més oriental i mediterrània del massís. El resultat de la recerca mostra que la comunitat estudiada de micromamífers de l’Albera és dominada per tres espècies: ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), musaranya comuna (Crocidura russula) i el ratolí mediterrani (Mus spretus).
rn
rnAixí mateix, s’han detectat cinc espècies més però amb una presència molt menor: talpó comú (Microtus duodecimcostatus), musaranya etrusca (Suncus etruscus), rata (Rattus sp), ratolí comú (Mus musculus) i musaranya de jardí (Crocidura suaveolens). Concretament, de l’espècie de musaranya de jardí se n’ha detectat un individu en una egagròpila d’òliba. Tot i que aquesta espècie ja havia estat citada els anys 90 per Igor Grabulosa en una egagròpila de Mas Pils (Fons et al. 1996), la curta distància que separa Mas Pils de la vesant nord de l’Albera (1,3 km) havia generat dubtes que aquesta presa no provingués del vesant nord de la serralada, on l’espècie hi és àmpliament distribuïda. Tenint en compte que la zona de caça de l’òliba és de mitjana d’uns 2 km al voltant del seu niu, arribant a un màxim descrit de 5 km (Hegdal & Blaskiewicz 1984; Marti, 1992), la troballa de restes d’un individu de musaranya de jardí al municipi d’Espolla confirma la presència d’aquesta espècie a la vessant sud de l’Albera i, a la vegada, al Principat de Catalunya.
rn
rnLa identificació realitzada pels membres del CEBCAT-La Balca va ser corroborada per la persona de referència d’aquesta espècie a la Península Ibèrica, l’investigador Jacinto Román, del grup del Dr. Miguel Delibes del CSIC-Estación Biòlogica de Doñana. Per tant, la població de l’Albera pot ser molt important per a determinar l’estat de conservació de l’espècie Crocidura suaveolens a Catalunya, ja que actualment i gràcies a aquest estudi, només es coneix la seva presència a l’Albera respecte a la resta de Catalunya. A més, l’estudi sembla indicar que l’espècie hi és en baixa densitat comparat amb les altres espècies de micromamífers detectades. (Font: Parcs Natural de Catalunya).