18/02/2012 La pequeña zona roja. Així s’anomenava l’Alt Empordà a poc de finalitzar la Guerra Civil Espanyola. No era un qualificatiu posat de forma casual. Molts pobles de la comarca es van convertir entre finals de gener i principis de febrer del 1939 en l’escenari principal de la retirada de milers de persones incloent-hi els màxims dirigents de la Generalitat, de la República espanyola i del Govern autonòmic basc. El Memorial Democràtic, el Museu Memorial de l’Exili a la Jonquera i el Consell Comarcal han promogut la senyalització d’alguns d’aquests camins i espais que van marcar l’exili partint d’un treball de documentació de rutes de l’exili elaborat per l’historiador Miquel Serrano. En total són disset els municipis que s’inclouen en el projecte amb 27 punts d’informació i 30 senyalitzacions. Un dels objectius del projecte és “la revaloració i dignificació del patrimoni memorial i dels espais de l’exili del Pirineu gironí”. Com explica el director del Mume, Jordi Font, la tria d’escenaris podia haver estat més àmplia però s’ha fet “depenent del paper significatiu que va tenir durant la retirada”. D’alguns pobles s’ha triat més d’un escenari per visitar ja sigui amb cotxe o a peu. Els passos fronterers més importants són la Jonquera i Portbou però també s’ha tingut en compte altres vies secundàries com els pobles situats als massissos muntanyosos de l’Albera i les Salines o els que van desenvolupar un paper rellevant en la resistència i l’evacuació de les darreres unitats militars republicanes com Figueres, Roses, Vilajuïga, Garriguella, Llançà, Colera, Llers, Darnius, Maçanet de Cabrenys, Cantallops, Espolla i Rabós.
rn (Font: DdG)