22/03/2012 La primera vegada que la periodista Anna Teixidor va saber de l'Ivie Okundaye va ser la nit del 18 de setembre de 2009, dues hores després d'haver mort atropellada a la carretera nacional II de la Jonquera. El vehicle que la va atropellar, de matrícula francesa, s'havia donat a la fuga i a hores d'ara encara no s'ha localitzat. La jove, de 21 anys i d'origen nigerià, fugia per por de ser sancionada per exercir la prostitució. Però va ser sobretot el fet que una vintena de noies d'origen nigerià sortissin de la foscor dels aparcaments i es deixessin veure sota el focus de la càmera –gens usual, quan la majoria no tenen documentació– li va fer intuir que rere aquell accident fatídic hi havia alguna cosa que se'ls escapava. L'endemà, el nom de la Ivie Okundaye i la seva història personal van passar gairebé desapercebudes en els mitjans de comunicació.
rn
rnAra, dos anys després dedicats a la investigació, s'ha reobert mediàticament el cas en forma de documental de 35 minuts a través del qual es reconstrueix la vida de la noia a l'Estat espanyol, el context social i econòmic de la família Okundaye a Benín City (Nigèria) i a través de diversos testimonis i fonts policials explica com operen les xarxes de prostitució nigeriana a Europa.
rn
rnIvie Okundaye. Dones de carretera. Esclaves del vudú és obra de Marc Faro i Anna Teixidor, autors d'un altre documental que va tenir certa repercussió mediàtica, Somnis atrapats, que reflectia diversos cassos de la realitat social de Salt). En aquesta ocasió, el reportatge no es queda enrere i abans d'estrenar-se ja va guanyar la segona edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local –en la categoria de millor projecte– i ha rebut també una Beca Agita de l'Ajuntament de Figueres.
rn
rnPer als seus autors, un dels aspectes més interessants d'aquest relat particular, però que és extrapolable a totes les noies nigerianes víctimes de la mateixa explotació, és el fet que reflecteix la ferma concepció religiosa d'aquesta comunitat. “Són cristianes evangelistes pentacostals molt creients i practicants, amb una profunda vida interior que xoca amb la prostitució que practiquen”, remarca Anna Teixidor.
rn
rnPer afegir elements particulars i contradictoris a aquesta dura realitat social, també en el reportatge parla de com a través de la pràctica del vudú s'amenaça aquestes dones abocades a exercir la prostitució de carretera per pagar els deutes a una xarxa complexa de beneficiaris, que van des de proxenetes professionals a amics i, en alguns casos, familiars. Teixidor recorda que fa pocs dies fins i tot s'ha detingut un pastor d'una església a Mallorca acusat d'explotar dones nigerianes.A diferència de les dones provinents de l'Europa de l'Est, aquest col·lectiu immigrant indocumentat viu sense la vigilància constant dels seus vexadors, perquè com bé assenyala la periodista a les dones nigerianes se les deixa viure juntes en un pis compartit en règim de semillibertat perquè sota l'amenaça del temut vudú fins i tot elles van al banc a ingressar els diners que eixuguen deutes que poden arribar a 50 mil euros. En una declaració d'un inspector de policia que intervé en el reportatge declara que “l'explotació de les nigerianes és de les més radicals de què es té coneixement”.Per acabar-ho d'adobar, les declaracions ambigües de familiars de la víctima gravades a Benín City no permeten albirar la seva innocència absoluta en aquesta fosca xarxa il·legal i despòtica.
rn
rnEl fet que aquest col·lectiu sigui molt tancat no ha ajudat gens ni mica a confeccionar el reportatge. Aquesta és una de les causes que, segons els seus autors, han provocat que el documental hagi tardat dos anys a sortir a la llum. També, recorden, no va ser gens fàcil gravar imatges i testimonis a Nigèria. Sense autorització de visats, van haver de viatjar al país veí, la República del Benín, i aconseguir de forma al·legal l'autorització per entrar al país.
rn
rn
rnLa primera projecció tindrà lloc avui, a les vuit del vespre, al cinema Truffaut de Girona. Tot seguit, cap a tres quarts de nou, s'iniciarà una taula rodona en la qual participaran Antoni Castro, inspector en cap del lloc fronterer de la Jonquera; Anna Serra, advocada, responsable del Servei d'Acollida a Immigrants i Refugiats de la Creu Roja; Outaile Benavid, president de l'Associació Accem Catalunya; Paylin Roberts, presidenta de l'Associació Dones Progressistes de Nigèria; i Marc Faro i Anna Teixidor, coautors del documental. Demà, a les set de la tarda, es farà la presentació a l'Auditori del Museu del l'Empordà de Figueres. (Font i imatges: elpuntavui.cat)