25/04/2012 (Publicat a La Vanguardia.es - Traducció de Google) Qualsevol conductor sap que la línia divisòria entre l'Estat espanyol i el francès, en direcció Espanya, són les antigues casetes de la duana. Però hi ha un altre senyal que ho avisarà del canvi d'estat: les desenes de prostitutes que es troben a peu de carretera en qualsevol racó de la N-II i en moltes de les glorietes de la via. Des de fa anys que passa, però mai de manera tan acusada i alarmant com en l'actualitat. L'ampliació de la Unió Europea a l'est, les màfies que trafiquen amb dones i la laxitud jurídica amb la qual es tracta el proxenetisme a Espanya són tres raons que expliquen el fenomen, del qual es feia ressò fa uns dies un article de The New York Times.
rn
rnNomés cal acostar-se a diversos dels municipis de l'Alt Empordà, com la Jonquera o Siurana, per adonar-se que la prostitució és un dels grans negocis de la zona. "Hem vingut a Espanya per anar de putes", expliquen obertament Simone i Kaisan, dos joves procedents de Marsella abans d'entrar a un macroprostíbul situat a Capmany. I és que recórrer uns quants quilòmetres des de França per freqüentar una casa de cites s'ha convertit en una moda per a molts joves francesos. El motiu és que el país gal segueix un règim abolicionista, que penalitza al client, ia diferència d'Espanya, la prostitució se sol exercir en pisos i està totalment prohibida al carrer.
rn
rnLa forta demanda de sexe de pagament ha fet que només a l'Alt Empordà hi hagi 16 clubs de cites, tres d'ells considerats macrobordells - Paradise (la Jonquera), Gran Madam s (Capmany) i Lady Dallas (Agullana). A aquesta xifra cal afegir el creixent nombre de dones, la majoria romaneses, però també russes, ucraïneses i nigerianes, que ofereixen serveis sexuals al carrer. En algunes rotondes arriben a acumular fins a vuit prostitutes al mateix temps esperant a ser requerides per turistes i camioners que transiten per la carretera.
rn
rnD'aquesta manera hi ha dues prostitucions paral · leles: la que s'exerceix en les mancebías de la zona, on el preu del servei oscil · la entre els 55 euros i els 100 euros, i una prostitució low cost, que es fa visible en qualsevol racó de les principals vies de la comarca. En aquest últim cas, la tarifa pot fluctuar dels 15 euros als 30 euros.
rn
rnLa llei espanyola sobre prostitució
rnMoltes d'aquestes dones estan controlades per màfies procedents de l'Europa de l'Est. Però també hi ha xarxes de prostitució nigerianes i asiàtiques que actuen a l'empara de la legislació vigent. A Espanya és delicte el tràfic de persones i el proxenetisme, però no ho és el oferir serveis sexuals remunerats. L'autor de Les misèries del sexe i doctor en Dret Administratiu, Pere Brufao, assegura que la prostitució està abolida a Espanya en virtut del Conveni de Nova York (1949), ratificat per l'Estat espanyol. "El que algunes manifestacions de la prostitució no tinguin resposta penal no significa que sigui 'al · legal' o que estigui legalitzada", explica. Si bé és cert, que algunes ordenances municipals, com la de la Jonquera o la de Barcelona, ??multen clients i prostitutes que practiquen sexe dins el nucli urbà.
rn
rnLes màfies que trafiquen amb dones operen tan a gust que ni es preocupen per amagar-se. Un exemple és el que passa a la Jonquera. A la mateixa plaça on està situat l'edifici de l'Ajuntament és fàcil veure cotxes de marques d'alta gamma carregant i descarregant a dones romaneses que viuen en un edifici situat a uns 20 metres del consistori. "Un 80% de les prostitutes estan sotmeses a un tipus de disciplina, controlades per macarres i proxenetes. Les veiem pujar i baixar en el mateix cotxàs cada dia, conduït pel mateix oncle, que saps que no dóna pal a l'aigua ", comenta una font del Cos Nacional de Policia (CNP) de la Jonquera. Però si no hi ha denúncia, les autoritats competents no poden actuar. I això gairebé mai passa.
rn
rnInspeccions a prostitutes i bordells
rnNo obstant això, des dels diferents cossos policials sotmeten a inspeccions rutinàries tant a les prostitutes com als bordells. El CNP s'encarrega de realitzar els controls d'estrangeria i de verificar que les dones disposen d'un certificat de residència, ja siguin comunitàries o extracomunitàries. També se'ls pregunta si reben pressions d'algun tipus per prostituir-se, si estan amenaçades o controlades per alguna màfia. A més, se'ls informa dels seus drets en cas que vulguin denunciar els seus proxenetes, per exemple, poden acollir-se a la llei de violència de gènere.
rn
rnEls Mossos d'Esquadra, per la seva banda, tenen l'obligació de perseguir les xarxes de tràfic d'éssers humans oa les persones que indueixin a la prostitució. Però quan la policia s'acosta a elles per preguntar-los sobre l'activitat que duen a terme, normalment responen "no hi ha problema". En els locals de contactes dels Mossos comproven que tinguin en ordre la documentació reglamentària-una llicència específica de local de pública concurrència que atorga el Govern català-i que els recintes estiguin adequats a la normativa vigent.
rn
rnPolèmica concessió de llicències a prostíbuls
rn"Això és una discoteca normal i corrent, el client entra, amb una copa, coneix una noia ia partir d'allà el que passi no és cosa nostra", explica el responsable del club Lady Dallas, amb 50 habitacions. Aquest va ser el prostíbul més gran de la zona fins al 2010, quan una sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) va obligar el consistori de la Jonquera a concedir els permisos d'obres i d'activitat al Paradise, amb un centenar d'habitacions. Això, malgrat que el seu propietari, José Moreno Gómez, ja llavors estava imputat per un delicte de tràfic de dones.
rn
rnL'autor de Les misèries del sexe no dubta a afirmar, tal com ja ho va fer el recent article de The New York Times, que Espanya és, "sens dubte", un paradís per les màfies que exploten a milers de persones. Només cal fer "un simple cop d'ull als nostres carrers i carreteres", afegeix. Per Pere Brufao i entitats com l'Associació per a la Prevenció, Reinserció i Atenció de la Dona Prostituta (APRAMP) la solució passa per mesures de conscienciació social, la protecció a les víctimes del tràfic amb mesures judicials efectives, sense oblidar la penalització del client i dels qui es lucren amb l'esclavitud més antiga del món. (Font i imatges: Lavanguardia.es)