08/05/2012 L’exposició va ser inaugurada el matí del dissabte, 5 de maig i romandrà oberta fins a l’1 de juliol de 2012. "Pintures contra l’oblit" és obra de Josep M. Cabané. Aquest projecte artístic es fonamenta en un acurat i treballat llenguatge pictòric i proposa una cartografia de la barbàrie a l’Europa del segle XX. El front de la Batalla de l’Ebre, l’exili i els camps d’extermini nazis es constitueixen en la base de l’edificació d’una profunda reflexió sobre la condició humana i els seus vincles amb l’exercici de la violència. La tardor de 2001 Josep Maria Cabané va llegir el llibre Si això és un home de Primo Levi. D’aquella lectura no en va sortir indemne. En aques sentit, el magnífic relat ordit per l’autor italià sobre la seva experiència concentracionària al camp d’Auschwitz-Birkenau va portar Josep M. Cabané a un replantejament artístic de conseqüències estètiques i ètiques. Gradualment, del llibre testimonial de Primo Levi va passar a altres lectures sobre qüestions relacionades amb la barbàrie nazi i els principals conflictes polítics succeïts a l’Europa del segle XX. El resultat de tot plegat va ser l’inici d’una recerca artística que va prendre forma en el projecte “Memòria i ceguesa”, el qual ara es clou amb l’exposició “Pintures contra l’oblit”. En efecte, el projecte es va anar enriquint amb altres aportacions derivades de la mateixa experiència vital i dels interessos intel·lectuals de Josep M. Cabané.
rn
rnD’aquesta manera, d’una banda, un viatge el 2005 al camp de Mautthausen va acabar de desencadenar la seva immersió en una perquisició sobre el sistema concentracionari nazi. Cosa que va suposar la recollida d’informació i documentació sobre camps de concentració nazis i guetos jueus que estaven dispersos per la geografia europea durant els anys de domini hitlerià. De l’altra, el resseguiment de les traces dels camps i dels guetos el va acabar conduint també a interessar-se per qüestions com l’exili, la frontera i la mateixa essència de la violència bèl·lica. De nou, la lectura de dos llibres més van acabar d’impulsar la seva recerca pictòrica. Concretament, el testimoniatge sobre la Batalla de l’Ebre de Francesc Grau Viader (Dues línies terriblement paral·leles) i les memòries novel·lades sobre la Guerra Civil i l’exili de Xavier Benguerel (Els vençuts).
rn
rnAquestes lectures de caire testimonial, juntament amb la cerca de dades i informacions diverses sobre aquells anys tèrbols de la història europea i de la nostra història en particular, van posar Josep M. Cabané enfront de la disjuntiva de com representar tot aquell horror des del llenguatge pictòric i/o visual. Sens dubte, es trobava davant d’una dificultat que se li va revelar de manera molt clara arran de la visita a alguns d’aquells antics recintes de la barbàrie.
rn
rnEn aquest sentit, Cabané assenyala: “el que més em va impressionar va ser el que no podia veure: els camps de Gusen i Ebensee van ser esborrats del mapa després de la guerra, i damunt seu es van edificar poblacions. L’absència d’empremtes i la indiferència dels vius, aquest obscè encavalcament del passat sobre un passat doblement aniquilat van despertar el meu desig de treballar per fer visible la memòria esborrada d’aquell lloc” (extracte del catàleg Memòria i ceguesa, 2009). Així, doncs, tal com indiquen aquestes paraules, per a Josep M. Cabané va esdevenir una evidència que no era possible representar a la manera d’una il·lustració literal tot aquell univers d’ humiliació i violència.
rn
rnD’acord amb la seva concepció artística, la pretensió d’aconseguir una suposada representació “realista” a posteriori podia acabar esdevenint una mera caricatura. En conseqüència, la fidelitat a la memòria de les víctimes de tots aquells fets tan traumàtics es podia atènyer adoptant una opció més subtil i reflexiva per mitjà del conreu d’una pràctica pictòrica plantejada com una mena de cartografia de la tragèdia i la destrucció. Per tant, amb l’abandonament de qualsevol proposta que considerés la possibilitat de la consecució d’un realisme inabastable, Josep M. Cabané basteix unes pintures que prenen majoritàriament una aparent fesomia abstracte i que suposen un endinsament en la bellesa per arribar, paradoxalment, a copsar l’horror. Pintures que, arran d’un tractament matèric sustentat en la tensió entre la destrucció i la construcció d’imatges facilitada per tècniques d’esborrat, colpeig del llenç, etc, apareixen a primera vista com taques, fragments, fractures i, alhora, són capaces d’esperonar una reflexió sobre la catàstrofe que va assolar l’Europa del segle XX. Es tracta d’un treball de caire gairebé topogràfic i geogràfic -Vílnius, Czestochowa, Minsk, Cracòvia, Lodz, Riga, Lublin, la línia del Front de l’Ebre, la ratlla fronterera, etc, són alguns dels escenaris de fons- que, a través de la cerca d’una bellesa estètica, fa emergir un pensament profund sobre el valor de la memòria. Tal com remarca Josep M. Cabané: “la majoria de les imatges que he escollit proposen un recorregut topogràfic: mapes, plànols, fronteres... els títols de les quals dibueixen l’escenari conceptual d’aquest projecte: Guetos, Lager, Frontera... Es tracta de cartografiar la memòria esborrada d’aquests espais d’excepció, de recórrer aquestes marques, aquestes incisions, com cicatrius d’una memòria devastada que segueix influint en el nostre present” ( extracte del catàleg Memòria i ceguesa, 2009).
rn
rnJosep M. Cabané amb “Pintures contra l’oblit” aconsegueix cloure i arrodonir un procés artístic iniciat fa una dècada i que es pot considerar com un exemple del compromís de l’artista contemporani per captar, preservar i destacar la resistència ètica i la dignitat humanes enfront dels pitjors camins deshumanitzadors, és a dir la guerra, l’internament, la deportació i l’extermini. Un compromís que adopta des de la consciència de la crisi i impotència que afecta la representació dels episodis d’extrema violència i barbàrie.
rn
rnJosep M. Cabané (Barcelona, 1963) va estudiar art a les Escoles Eina i Massana de Barcelona. Ha realitzat nombroses exposicions individuals, d’entre les quals destaquen New paintings from Barcelona (Cindric Meyer Gallery de boca Ratón, Estats Units, 1998); Els somnis, (’Àmbit Galeria d’Art, Barcelona, 2000), La humanidad (Fondazione L’Olmocolmo (Brecia, Itàlia, 2003.
rn
rnD’entre les nombroses exposicions col·lectives destaquen Eina, homenatge a Miró (Galeria Carles Taché, Barcelona, 1993), Árboles para la paz (Palau Güell, Barcelona, 1997), El partenaire-síntoma (Galeria Maegth, Barcelona, 1998), 30 Eines (Centre d’Art Santa Mònica, Barcelona, 1998), colección Testimonio 1999-2000 Casa de la Provincia, Sevilla, 2000-2001), Vostestaquí (Cicle Barcelona Art Report. Experiències, Palau de la Virreina, Barcelona, 2001).
rn
rnL’any 2001 inicia el projecte “Memòria i ceguesa”. Aquest projecte el desenvoluparà de manera parcial a la instal·lació Anamnesi (Espai La Interior Bodega, Barcelona, 2006); a l’exposició individual Ebensee i altres quadres (Sala H. Associació per les Arts contemporànies de Vic, 2006). També participa en el cicle Beckett 101 amb la instal·lació Anamnesi a Can Xalant (Mataró, 2007).
rn
rnEl 2008 va ser convidat pel Memorial Democràtic i realitza una exposició individual a la Sala Clavé del Palau de la Generalitat en el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. El 2008 exposa Memòria i Ceguesa a l’Alliance Française de Sabadell. La seva obra es troba representada en diverses col·leccions com Fundació Eina (Barcelona), Fundació Fran Daurel (Barcelona), Fundació Vila Casas (Can FRamis, Barcelona) i Col·lecció Testimoni de “La Caixa” (Barcelona). (Font: MUME.cat - Imatges de l'acte d'inauguració a càrrec de Falgués Foto)