El cos dels homes es pot tancar entre filats, però el que mai ningú no podrà empresonar és el seu esperit. És per aquest motiu que tot sovint, la cultura nascuda de l'exili, i fins i tot dins de presons o camps de concentració, ha esdevingut fins i tot més rica (i sobretot, significada) que la produïda dins dels cànons acadèmics o en temps de bonança.
Precisament, és la producció cultural que es va dur a terme als camps francesos on es va recloure els refugiats republicans la que es recull a bastament a Culturas del exilio español entre las alambradas Literatura y memoria de los campos de concentración en Francia, 1939-1945, un llibre de Francie Cate - Arries publicat ara per An?thropos, amb la traducció de Jaime Fatás Cabeza.
El volum es presentarà demà al Museu Memorial de l'Exili de La Jonquera, el MUME, amb una nodrida representació. Es comptarà amb la presència de Jordi Font, el director del museu; Marta Marín-Domine, professora de literatura de la canadenca Wilfrid Laurier University; Esteban Mate, el director editorial d'Anthropos Editorial; i Francie Cate-Arries, autora del llibre i professora d'Estudis Hispànics a The College of William and Mary de Virginia, Estats Units.

Redempcions i solidaritat

Segons que s'apunta en aquest volum, la literatura i l'art que van crear els espanyols exiliats a França sobre l'experiència concentracionària dels refugiats entre 1939 i 1945 posen de manifest un complex procés de reconstrucció cultural, que comença dins del mateix recinte filferrat dels camps. L'estudi té com a centre d'investigació la funció discursiva d'aquests espais en el terreny simbòlic de l'imaginari nacional de l'exili. Això, d'una banda, produeix un lloc commemoratiu dins de l'essencial memòria col·lectiva; i de l'altra, expressa la legitimitat i autoritat moral d'una comunitat desarrelada.
El llibre s'estructura en diverses parts, que analitzen per capítols símbols tan diferents com Antonio Machado a la memòria col·lectiva dels refugiats espanyols Imaginar-se París. Es compta amb històries de redempció i solidaritat, retrats de l'esperança gràcies a l'emigració, o històries d'alliberament.
Aquesta mirada global i calidoscòpica s'ha aconseguit gràcies a la inclusió en el volum de diversos artistes i escriptors, entre els quals s'hi compta Josep Bartolí, Remedios Varo, Manuel Andújar, Max Aub, Agustí Bartra, José Herrera Petere o Ione Robinson (de qui s'han inclòs les seves fotografies a Argelès-sur-Mer i Barcarès).
Tots ells, segons s'apunta, "retraten l'espai concentracionari com un nou camp de batalla, un lloc subversiu per a la contesta política i per a la renovació cultural".
Aquesta presentació, organitzada amb la col·laboració de l'associació Fils et Filles des Républicains Espagnols et Enfants de l'Exode), es completarà amb una doble cita que es durà a terme a Barcelona. A l'endemà de l'acte al MUME, la Universitat de Barcelona i el Memorial Democràtic de la capital catalana també han organitzat presentacionos que recordaran el pes específic de la cultura quan tota la resta s'esfondra.
(Font: DdG)