La tarda del dissabte 14 de juliol es va inaugurar l'exposició “De Prada a Perpinyà. Pau Casals & el món de l’exili".  L’exposició, amb el nom complet  "De Prada a Perpinyà. Pau Casals & el món de l’Exili. Reportatges del fotoperiodista Jean Ribière (1944-1956)"  s’hi podia veure una selecció de 110 fotografies, de les quals, la majoria són inèdites. La mostra, concebuda i realitzada per Eric Forcada, dóna a conèixer un fragment important de l’exili republicà català. Les imatges evoquen un llarg període de silenci i permeten descobrir el diàleg enriquidor establert entre els refugiats i el mestre Casals. Aquesta mostra, comissariada pel documentalista, historiador de l’art i gestor cultural  Eric Forcada, la coorganitzen la Casa de la Generalitat de Perpinyà, l’Ajuntament de Prada de Conflent, el Festival Pablo Casals i el Museu Memorial de l’Exili i, a més, compta amb la col·laboració del Memorial Democràtic i amb el suport de la Federació Catalana d’Amics de la UNESCO. L’exposició es divideix en tres parts que s’exposaran en paral·lel a Perpinyà, a Prada i a La Jonquera. Romandrà oberta al públic fins a l’11 de novembre de 2012.

Continguts de l'exposició

Sens dubte, d’entrada el que cal destacar de la proposta expositiva que presenta Eric Forcada és el seu enorme interès cultural, patrimonial i, fins i tot, nacional. Arran del treball crític i posada en valor, per part d’Eric Forcada, del fons fotogràfic inèdit del fotoperiodista Jean Ribière (Niort, 1922-Perpinyà,1989), es té l’oportunitat de descobrir un moment de l’exili republicà poc conegut que té, a més, un marcat caràcter català en ser Perpinyà i Prada els escenaris de fons. En aquest sentit, la tasca curatorial d’Eric Forcada permet copsar, per mitjà d’aquestes instantànies fotogràfiques, l’univers dels refugiats republicans a la zona de la Catalunya del Nord, amb Perpinyà i Prada com a epicentres. Prada pel fet que hi viuen en aquell període dues personalitats úniques, Pau Casals i Pompeu Fabra, i Perpinyà per la seva condició de nucli urbà i per la seva funció políticoadministrativa derivada de la seva capitalitat territorial. El fons fotogràfic té una gran significació perquè, a partir de la figura d’un Pau Casals que se situa enmig dels anhels i frustracions de l’exili republicà català, reflecteix el dinamisme polític i social que adquireixen els refugiats a la Catalunya del Nord poc després de l’alliberament de França el 1944. Mobilitzacions multitudinàries al carrer contra el franquisme, festes populars, actes culturals i polítics protagonitzats per personalitats de la rellevància de Josep Irla, Antoni Rovira i Virgili, Joan Alavedra, Pompeu Fabra Josep Puig Pujades o Josep Carner i el sempre omnipresent Pau Casals, el primer homenatge que els exiliats reten al president Lluís Companys, el tancament de la frontera, són alguns dels fets que va captar l’objectiu de Jean Ribière.  En definitiva, la figura del ciutadà exemplar, Pau Casals, actua com a vector per explicar una època irrepetible de la nostra història, quan Perpinyà i Prada actuaven com a capitals de l’exili republicà català. A més, el conjunt fotogràfic, a banda d’ensenyar un Pau Casals activista i compromès que pateix per la sort dels seus compatriotes, mostra, com mai no s’ha fet fins ara, el paper primordial de la ciutat de Perpinyà en l’organització de la resistència antifranquista. 
(Font: MUME.cat)