Entre el Portús i la Jonquera i en mig de l’espai que deixa la carretera N2 i la nova via del TGV, a tocar de la carretera i del riu Llobregat, hi trobem aquesta església molt primitiva que correspon al preromànic més antic (s. X).

CARACTERÍSTIQUES

La principal característica és l’existència d’una capçalera de planta trilobulada, amb un absis central i dos laterals a manera de creuer; aquests darrers tenen forma semicircular per fora i de ferradura per dins. L’aparell constructiu és fet amb pedra granítica i, excepte en algunes filades de la capçalera, tot l’edifici s’ha construït amb la tècnica del sistema tipus “opus spicatum”.

ESTRUCTURA

L'església consta d'una sola nau i d'una capçalera formada per un absis semicircular molt allargat i aprofundit, flanquejat per 2 absidioles a manera de transsepte. Aquesta capçalera de tres lòbuls irregulars no té paral·lelismes clars amb l'arquitectura coetània i potser fou una influència oriental. O potser té orígens funeraris (cella memoriae). Hi ha irregularitats entre el punt d'unió entre la capçalera i la nau, visibles en les arcades i en els diferents espais que comuniquen.

Pel que fa a obertures, tenia dues entrades, una a nord i l'altra a sud, aquesta poc visible, perquè ara hi ha afegides algunes dependències de la masia. La de nord és una porta estreta tapiada antigament, que es troba una mica enlairada; està formada per un arc de mig punt de lloses múltiples, curtes i primes que, disposades en ventall, descansen sobre muntants avançats o banquetes marcades de blocs voluminosos.

L'edifici religiós consta de tres finestres, una a l'absis i dues a l'absidiola de nord.

Es va construir amb blocs de granit grossos i boteruts, només trencats i lligats amb morter, que tendeixen a una orientació horitzontal. Hi ha presència d'Opus spicatum. Només a l'interior les pedres són escairades i més polides.

La coberta de la nau fou coronada amb una volta de quart d'esfera adossada a l'extradós de l'arc triomfal, que alhora l'adossa amb la nau. És un arc de mig punt una mica ultrapassat, sostingut per grans pilars adossats i proveïts d'impostes de secció plana i bisell llis.

Les absidioles foren coronades també en volta de quart d'esfera adossada a l'extradós dels arcs i comuniquen amb el prebisteri. Aquests arcs gruixuts descansen sobre destacats pilars de perfil semicircular, amb impostes. Encara conserva empremtes d'encofrat.

HISTÒRIA

Correspon al segle X. Gairebé no hi ha notícies documentals conegudes o publicades. Segons una tradició o llegenda recollida per F. Montsalvatge, l'església va ser construïda per ordre de Carlemany “después de haber derrotado a los árabes en el Rosellón y haber hecho prisionero al rey Marfilio en Saclusa (La Clusa) lo que corrobora la lección V del rezo de este Rey que existe en la Catedral de Gerona “ubi in honore Sancti Martini eclesiam fabricavit”.

Hi ha un pedró oratori del segle XVII, a uns 100 metres a migdia de l’església, amb la inscripció: SMA. TRINITAS.

Al segle XVIII l’església, que no té culte, fou integrada dins el mas, deshabitat des de fa anys. A prop seu hi ha escassos vestigis del forn que li donà nom.

UN ESDEVENIMENT HISTÒRIC MOLT PROPER

El 1985 es va fer al mas i prats adjunts del Forn del Vidre una commemoració de la batalla de Panissars, esdevinguda entre els dies 30 de setembre i 1 d'octubre de 1285 al veí coll de Panissars, molt proper.

Set-cents anys més tard es va fer aquesta commemoració amb presència d'autoritats catalanes que hi van fer parlaments, a més d'entitats diverses que van fer activitats de vinculació identitària. Aquest episodi històric es va tornar a commemorar el diumenge 3 d'octubre de 2010, en el 725 aniversari d'aquesta batalla.

La batalla va donar per finalitzada la Croada contra la Corona d'Aragó, amb el resultat d'una severa derrota de l'exèrcit francès de Felip III, batut en la retirada pels catalans. Pere II de Catalunya-Aragó confià l'avantguarda de l'atac a Ramon de Montcada i d'Aragó, que feu estralls amb els seus homes entre els fugitius, tot respectant el rei francès, malalt de mort, i la seva família, malgrat que entre aquesta hi havia Carles de Valois, que havia pretès la corona de Catalunya. Acabat l'assalt, la columna francesa fou atacada encara, poc després, per les tropes de Roger de Llúria, que havien desembarcat després de llur victòria naval de Roses.

CURIOSITATS

A mitjans dels anys noranta es va especular amb la possibilitat de construir una estació de servei i un restaurant entorn del mas i església del Forn del Vidre.

A tocar del mas hi va haver entre el 2004 i el 2007 la base operativa per a la construcció de l'actual túnel del Portús, pel qual hi ha de transitar el TGV.

BIBLIOGRAFIA

• Llibret del Gat “Alberada”
• Llibret “Coneguem el nostre patrimoni tot caminant” del Gat
• Quaderns de la revista de Girona “La Jonquera”, d’Albert Compte
•  Revista L’Esquerda de la Bastida