Quan els dies 22 i 23 de juliol part dels boscos d'alzina surera de la Jonquera i pobles de l'entorn van quedar calcinats pel foc, es donava per fet que hi hauria una regeneració natural. Com a mínim, en bona part dels boscos. Segons dades del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, les hectàrees afectades a la Jonquera van ser 2.365,  a Agullana 1.365 i a  Cantallops 430 i en la pràctica totalitat eren de bosc d'alzina surera. El suro, com es coneix popularment l'alzina surera a l'Alt Empordà, té la propietat que quan es crema pot tornar a rebrotar amb diversos tanys i comença a fer-ho d'arrel en molt poc temps. Això ja és possible de veure a la base d'algunes aquestes alzines calcinades el 22 de juliol i tambè s'han començat a veure els primers rebrots en parts superiors al troc principal.  Avui 15 d'agost, Infojonquera.cat ha pogut comprovar que encara són pocs els suros que rebroten, de moment una minoria, però tot un símptoma que la regeneració ja hauria començat.
El rebrot en les alzines sureres que han patit incendis és un fet habitual a partir dels vint dies, en funció d'unes condicions meteorològiques normals, i aquest és un fet que preocupa als experts tinguent en compte que l'hivern passat ha estat un dels més secs dels darrers quaranta anys i perquè la primavera tampoc estat especialment humida.
En els incendis que periòdicament afecten els boscos mediterranis com els de l'Albera, com va passar en el de 1986 a la falda sud de l'Albera, o el més recent de 1994 al bosc del Serrrat de la Plaça, aquest rebrotament dels arbres ha estat puntual a partir dels 20 o 25 dies després del pas del foc. A més, un fet comú en aquests tres incendis ha estat l'alta velocitat amb que van passar les flames. Així el foc va ser atiat per una Tramuntana que, de la mateixa manera que feia impossible d'extingir-lo, tambè va propociar que els danys fossin menors, permetent que l'interior dels arbres quedés protegit per la capa de suro externa.