La falda sud de l’Albera, sobretot la zona compresa per les poblacions de la Jonquera, Capmany, Darnius i Agullana, és plena de búnquers i nius de metralladora.
Van ser construïts majoritàriament a partir dels anys quaranta del segle passat i van tenir una motivació militar. Aquest conjunt de búnquers i nius van ser dissenyats per defensar-se d’una hipotètica invasió militar. La dictadura franquista, que governava a l’Estat espanyol des del derrocament del govern republicà el 1939, patia temença. D’una banda per una possible invasió de l’exèrcit alemany, i d’altra banda tambè per una incursió massiva i armada dels republicans exiliats el 1939 i que se suposava podien retornar a l’Estat espanyol amb el suport dels aliats. La història d’aquestes construccions ha estat fins fa pocs anys un patrimoni ben desconegut.

LA LÍNIA P

El conjunt dels búnquers de la Jonquera formen part de l’anomenada Línia P. Es va començar a construir l’any 1943. Aquest nom era amb el que es coneixia una línia defensiva de búnquers que s’allargava al llarg del Pirineu, amb un traçat més o menys paral·lel al traçat de la frontera. La línia P era més consistent en els punts per on passaven les grans vies de comunicació. Això va fer que l’Alt Empordà, i en concret la Jonquera i la N-II, fossin un dels focus importants.
El nom de la línia responia, segons tres hipotesis cap d’elles confirmada, al lloc geogràfic Pirineus, l’estratègic de Primera resistència o el del responsable de la construcció, l’ingenier militar Petrirena. Però en realitat la línia P està formada per dos sistemes defensius amb els corresponents noms tècnics i una cronologia i objectius diferents: la C-6 i la C-15.
Els materials usats no sempre van ser de bona qualitat i les condicions de treball van ser dures doncs es van construir en un termini de temps molt curt, i segons algunes fonts van ser construïts per presoners de guerra de la Guerra Civil. Per norma els búnquers de l’Alt Empordà tenien un gruix de formigó armat d’un metre i mig.
Els de la Jonquera eren sobretot la primera resistència amb la qual s’hi haurien d’enfrontar els hipotètics invasors. Ocupaven llocs estratègics amb visió directe sobre les vies de comunicació terrestre.

LA DEFENSA C-6: ESTRUCTURES I FUNCIONS

Aquest sistema defensiu de búnquers es va començar a construir el 1943 i finalitzà el 1944. La funció era sobretot erigir-se en punts de resistència davant d’un hipotètic primer atac. El conjunt de búnquers de l’estructura C-6 era format pels anomenats Centres de Resistència, batejats amb un número. Cadascún d’aquests centres estava format a la vegada per 5 tipus diferents de búnquers: els nius de metralladores d’entre 4 i 8 metres quadrats, el búnquer contracarro (antitanc), situat a prop de les carreteres, molt ampli a l’interior i amb magatzem de munició i aliments, el bunquer amb armament antiaeri, el centre de comandament ubicat en una zona òpticament privilegiada i, finalment, un búnquer refugi, format normalment per tres naus. La defensa, connexió i protecció dels Centres de Resistència es feia mitjançant les alambrades i trinxeres.
A la Jonquera se n’haurien d’haver construït 5, però només se’n van fer dos, el CR10 (a l’entorn del Riu dels Querols i torrent de Can Conxa) i el CR11, a l’altre costat de les actuals vies del TGV. La funció del sistema defensiu C-6 hauria estat fer front a l’exèrcit nazi i cada centre estava preparat, teòricament, per acollir tot un batalló d’infanteria d’aproximadament 600 homes.

QUEROLS-CAN CONXA: EL CENTRE DE RESISTÈNCIA 10

D’aquesta tipologia cal destacar-ne el centre número 10 (CR10), ubicat al llarg de l’eix que formen la riera dels Querols i el torrent de Can Conxa. Tots estaven ben camuflats (sobretot abans de les obres del TGV) i un d’ells encara conserva just a sobre la volta d’entrada un escut amb el número de la companyia i el batalló de soldats que el va construir.

Un dels dos búnquers contracarro (o antitanc) del CR10 és el que hi ha situat entre l’autopista i la N2 seguint l’eix, al sud de la riera dels Querols, el qual estava protegit per diversos nius de metralladora, entre els que destaquem per conservació els batejats amb els números 20, 21 i 22 (el 21 amb dos nivells).

El CR11, ubicat a l’altre costat de les vies del TGV (Mas Gros, planers dela Serafina) no es va arribar a completar. La seva funció era, d’alguna manera, protegir la zona de ponent del CR10, o tècnicament el que seria el flanc esquerra.

LA DEFENSA C-15

Es va començar a construir el 1945 i les bunquers d’aquest sistema estaven pensats per a la possible incursió massiva i armada dels republicans exiliats, que després de lluitar a França amb els aliats, i ja acabada la segona guerra mundial, es contemplava seriosament l’amenaça del seu retorn armat. Tenien una posició estratègica pensada per cobrir-se entre ells al llarg d’un àmplia franja d’uns deu quilòmetres. D’aquesta tipologia no n’hi ha a la Jonquera, i són els que es troben sobretot al llarg de la carretera Nacional 2 i entre les poblacions de Darnius, Capmany i Biure.

ELS BUNQUERS AVUI

Els bunquers i els nius mai no van arribar a ser utilitzats, perquè la por que tenia el règim franquista a una hipotètica invasió mai es va fer realitat Això ha permès que les fortificacions encara mantinguin un estat de conservació acceptable, i això que la majoria tenen l’accès obert i lliure.
A la Jonquera alguns s’han fet servir de gossera, altres de galliner i, fins i tot, un parell s’han fet servir com a vivendes precàries.
El 9 gener de 2009 els historiadors Juan Manuel Alfaro Gil (Barcelona, 1973) i Pablo de la Fuente (1965) van presentar a la Jonquera el llibre “Dues hores... als búnquers de la Jonquera”, editat per la fundació Les Fortaleses Catalanes. El seu llibre ha servit per entendre millor tota l’estructura defensiva, estratègica i diferent cronologia dels búnquers jonquerencs. A finals del mateix mes de gener d’aquell any es va celebrar un Ple municipal a l’Ajuntament de la Jonquera en el qual es van declarar els búnquers de la nostra vila com a Bé d’Interés Local.
La fundació Les Fortaleses Catalanes, en col·laboració amb el Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera (Mume) i el municipi, va presentar divendres 23 de març de 2012 "La ruta dels búnquers", un recorregut turístic i cultural que vol apropar una part de la història bèl·lica de l’Empordà al públic.
La ruta, elaborada per la fundació "Les Fortaleses Catalanes", s’integra en les activitats del Mume, on se situa el punt de partida de la visita i des d’on els guies recolliran els interessats en cotxes tot terreny per acompanyar-los, durant quatre hores, als diferents emplaçaments. Les reserves es poden fer des del portal www.lesfortalesescatalanes.info.

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA SOBRE ELS BUNQUERS O NIUS

De la construcció dels búnquers hi ha dubtes sobre si els primers nius foren construïts per batallons de treballadors o de soldats així com l’any de la construcció. Anem a pams: el 27 d’abril de 1940 arriba a la Jonquera el 2n. Batallón del Regimento d’Ingenieros 3, que substitueixen el Batallón de Montaña 50, el qual havia rellevat el Tabor de Regulares de Ceuta n. 3.
El 28 de maig de 1940, arriben procedents del Prat de Llobregat, el Batallón de Trabajadores n. 66, que queden instal·lats als afores de la població.
Sabem també que el juny de 1940 hi havia el Batallón de Trabajadores n. 136 (més endavant s’anomenaria Batallón Disciplinario n. 15), instal·lats en els Querols (nou jonquerencs van estar en aquest batalló). D’aquí passaren a Cabanes per treballar a la carretera de Boadella.
El 23 d’agost de 1940 hi ha en aquesta població el Batallón Disciplinario n. 71.
Els batallons de Treballadors i Batallons Disciplinaris treballaren a l’Alt Empordà, a Castelló d’Empúries, Bàscara, St. Miquel de Fluvià i Sant Pere Pescador (els ponts), Figueres (castell, església, hospital...) Llers (reconstrucció del poble) Boadella (carretera), i no se sap el que van fer a Peralada i a la Jonquera.” (2).
Visitats algunes d’aquestes fortificacions i concretament el “niu de l’àguila”, nom amb que es coneixia el tercer que hi ha al costat de la pista que va al mas Brugat, a la porta hi ha el segell del 2º batallón 3ª compañia, amb l’àguila de Sant Joan i la torre d’enginyers, que havien arribat aquí l’abril de 1940. Quin any fou construït si tenim en compte que el 10 de juliol de 1941 l’ajuntament estava preocupat per la possible marxa dels soldats aquí destacats i demana que es quedin o que enviïn altres forces; i a més a més, l’abril de 1942 el Regimento Fortificaciones 3 és a Figueres.
El 22 d’octubre de 1942 arriben tres companyies del regimento de Fortificaciones 3, que faran altres nius, com els dels Planers de la Serafina, que també tenen el segell a l’entrada, però, sense àguila com a emblema.
(Ramon Boix, L'Esquerda de la Bastida 124 - Febrer de 2012)

BIBLIOGRAFIA:
• Els búnquers de la Línia P de Roberto Lanedo - L’Esquerda de la Bastida núm. 41 - Abril de 2003
• Dues hores... als búnquers de la Jonquera de Juan Manuel Alfaro Gil i Pablo de la Fuente - Fundació Les Fortaleses Catalanes - Agost de 2008
• Portbou i la Jonquera protegeixen búnquers de Franco construïts per frenar l´enemic - Setmanari Empordà - Maig de 2010
• Els secrets dels bunquers - La Vanguardia / Girona - Setembre de 2011