Aquest proper mes d'octubre es compliran 15 anys de la declaració de Paratge Natural d'Interés Local de la muntanya de Sant Julià i Salt del Fitó. La mesura es va prendre mitjantçant una moció aprovada per consens de les tres forces municipals, que en aquella legislatura (1999-2003) eren CIU, PSC i ERC.

En aquell mes d'octubre de 2001 la declaració va ser una iniciativa innovadora al país, ja que no constava que cap altre municipi hagués fet aquell mateix pas de protecció institucional a nivell local.

Però, quines eren els objectius?

La mesura tenia sobretot dos objectius estratègics de futur, i és que a banda d'aprovar-se per la convicció que els dos paratges mereixien un reconeixement pel seu valor paisatgístic, ecològic (faunístic i forestal), amb la declaració també es volia facilitar la integració dels esmentats paratges a un futur Parc Natural de l'Albera, que havia de crear-se després de la consolidació del Paratge Natural d'Interés Nacional de l'Albera (PNIN).

Els rumors apuntaven, des de feia temps, aquesta possibilitat que amb el temps es confirmaria que només eren això, rumors, i poc més. 15 anys després ja ningú parla ni planteja la creació del Parc Natural de l'Albera i la figura de protecció de l'entorn s'ha quedat en un "Paratge Natural d'Interés Nacional". De fet, la conservació de la zona està suficientment garantida amb aquesta figura legislativa, però l'avantatge que presentava ser un Parc Natural oferia més possibilitats de projectar la zona a nivell turístic. El PNIN de l'Albera era una figura jurídica de protecció del mediambient creada l'any 1986, que a nivell local afectava la zona de la vall de Requesens.

Una mesura de protecció davant les centrals eòliques

Amb la declaració també s'hi podia captar una segona intenció més política, de "blindatge" negociador davant l'interés creixent per a la construcció dels dos parcs eòlics previstos en ambdues zones. Així doncs, amb la mesura aprovada, l'Ajuntament aconseguia una major força de negociació davant les empreses o societats promotores dels parcs eòlics i de la Generalitat de Catalunya, institució que sí que n'avalava la seva instal·lació. A la pràctica l'objectiu final era frenar la ubicació descontrolada de molins i evitar que un gran impacte visual deixés la Jonquera sense pràcticament cap possibilitat de convertir-se en la porta natural del que havia de ser el Parc Natural de l'Albera, un objectiu que amb el pas dels anys ha anat perdent interés per part de les institucions, tot i que tampoc ha rebut massa suport social del territori.

El resultat 15 anys després

Quinze anys després les zones declarades Paratge Natural d'Interés Local han quedat denominades en el Pla General d'Ordenació Urbana com a "Parc Local", amb l'afegitó de zona de connexió ecològica entre els PEIN (zona del Pla d'Espais d'Interès Natural) de les Salines i de l'Albera".

A dia d'avui la zona continua amb la mateixa protecció de caràcter local i, si bè s'ha aconseguit donar un reconeixement ecològic a la zona, això encara no ha estat un incentiu suficient per projectar la Jonquera com una autèntica porta d'entrada principal al Parc Natural de l'Albera, tot i el complement que suposa, en aquest sentit, el Centre d'Interpretació de l'Albera a Can Laporta.

Quinze anys després queda el dubte de saber si la declaració va servir realment per a alguna qüestió o no ha tingut cap tipus d'incidència. Sobre el terreny, ni tan sols cap cartell que informi als visitants que entren als paratges de Sant Julià i Salt del Fitó que es troben dins una zona protegida.