Arbres monumentals de la Jonquera
Articles de difusió del patrimoni natural, arquitectònic i tradicional de la Jonquera
El terme municipal de la Jonquera es caracteritza per ser un dels més extensos de la comarca de l’Alt Empordà. Els seus 56,90 km2 de superfície que limita al nord amb el Portús, la Roca d’Albera i Sureda, a ponent amb Agullana, Capmany a migdia i Cantallops, Sant Climent Sescebes i Espolla a llevant, conté una notable riquesa tan cultural com natural.
Des d’aquestes pàgines de patrimoni local, i aprofitant que ara fa deu anys es va publicar aquest mateix reportatge al llibret de la Festa Major del 2000, ens proposem recuperar i difondre un dels aspectes que configuren aquesta riquesa del nostre municipi amb l’objecte que noves i velles generacions ho puguin conèixer i al mateix temps gaudir-ne.
Proposem als lectors un recorregut pels arbres monumentals del nostre terme municipal, detallant-ne la situació i principals característiques de sis arbres i el seu entorn, que el biòleg Josep Maria Dacosta va incloure en la guia “Arbres monumentals, les trenta millors ombres de l’Alt Empordà”, publicat ara fa vint-i-cinc anys però que, tot i les evolucions que experimenta el medi natural, podem seguir considerant com a vigent.
EL FAIG AJAGUT
El faig ajagut (Fagus sylvatica) és situat a la carena de l’Albera. El millor camí per arribar-hi és prendre la pista que surt de l’aparcament del Portús nord-català (davant el parc de bombers voluntaris) i que ens porta fins al coll de l’Ullat i el Puigneulós. Uns 150 metres abans d’arribar a les antenes de telecomunicacions que hi tenen instal·lades les autoritats franceses, hi ha un corriol a ma dreta, de fet és el darrer que es troba, i que puja fins a la carena. A uns 15 metres s’encreua amb una pista de terra que baixa en direcció a ponent. De seguida es veuen un grup de faigs treballats pel vent. El faig al qual fem referència és el darrer que hi ha cap a l’oest. A vista d’ocell el faig queda a 200 metres del repetidor.
Característiques: l’arbre té diferents peus, però en destaca un de 1,70 m. de circumferència i una capçada deformada per la tramuntana d’11 metres de longitud.
Estatus: arbre que suporta fortes tramuntanades, hi està descrita una velocitat màxima donada per Frederic Macau i Vilar feta per medicions indirectes de 172,9 Km/h. La mitjana de precipitació anual a Puigneulós i la carena és de 1.053 mm, amb una mitjana de 8,5 dies de neu a l’any. El 9 de febrer de 2010 es va assolir la temperatura de -16ºC.
Curiositats: Aquest és el bosc de faigs més proper a la Mediterrània. La vessant nord de l’Albera reté molta humitat, fins i tot l’estiu, permetent així el desenvolupament d’una fageda clímax. A mesura que ens apropem a la carena, els arbres pateixen els efectes de la tramuntana, i es trenquen les branques encarades al vent. Just a dalt, no hi ha boscúria; i a la cara sud, assoleiada i seca, solament algun faig s’esgarria entre la roureda.
Hi ha una retirada entre els faigs moldejats per la ventada i un núvol que a la comarca té nom propi: el Ruf. És molt allargat, arrodonit als seus extrems i es disposa paral·lelament a la serralada, tocant-la només pel Puigneulós. Es forma abans de les fortes tramuntanades, i quan els pescadors que es troben al golf de Roses veuen el Ruf (també anomenda Rufa o rata), tornen a port.
Des del Puigneulós hom pot visitar el pou de neu, a 150 metres a l’est del punt on ens troben la pista forestal que ve de Requesens amb la carretera pavimentada que puja al cim. Cap a llevant del cim ens podem presentar al refugi de la Tenyereda en quinze minuts. L’arribada de la tardor és una bona època de l’any per visitar aquesta zona, just quan el bosc ofereix una àmplia gama cromàtica poc abans de caure la fulla dels faigs.
EL SURATELL
El suratell (Quercus suber) és situat a la muntanya de Sant Julià, molt a prop del Mas Llong. Prendrem la pista forestal que surt del pont que creua l’autopista darrera la gasolinera BP i el restaurant Quick. Seguirem la pista forestal que va guanyant altura fins arribar a l’encreuament que ens portaria cap a Sant Julià. Cal estar atents doncs i prendre la bifurcació de l’esquerra, seguint la pista i procurant no prendre una segona bifurcació a la dreta que ens portaria al coll del Portell.
Un cop arribem al Mas Llong deixarem el cotxe i si alcem la vista cap a ponent podem distingir amb alguna dificultat les branques més altes del suratell. Travessant els antics camps de conrreu del Mas Llong i amb la vista posada al suratell, si el bosc no és brut i podrem accedir amb un corriol que prové de l’anteriorment esmentada pista del coll del Portell.
Característiques: les mesures aproximades donarien una alçada de gairebé 16 m. i un perímetre de més de 5 m. Actualment l’arbre es troba en un clar procés de senectut.
Curiositats: la pista del Mas Llong fins al coll del Portell va ser construïda durant la Guerra Gran amb l’objectiu d’assaltar el castell de Bellaguarda. Més tard va ser emprada pel contraban.
Sota l’ombra de les branques del suratell i a l’entorn del seu tronc, la colla dels Trabucaires de l’Albera hi va fer la seva fotografia de grup per a la promoció de les seves activitats. El Centre Excursionista Jonquerenc també hi ha realitzat nombroses excursions i en una d’elles s’hi va fer una fotografia en la qual es podia veure el nombre de persones necessàries per abraçar el tronc del suratell. La foto va servir l’any 1995 per il·lustrar un calendari d’una empresa de la Jonquera.
EL TELL DEL CASTELL
El tell del castell (Tilia cordata) és situat als extramurs del castell de Requesens. L’arbre es troba a 25 m. al sud-est de la portalada, davant els merlets de la fossana.
Característiques: té uns 13 m. i un perímetre d’1,5, aproximadament. És un arbre frondós, d’aspecte “jovenívol”.
Curiositats: a banda de la seva ombra remarcable, Josep Maria Dacosta, autor del reportatge, recomanava en el seu llibre una suggerència, que irònicament no podia ser un altra que una infusió de til·la!.
L’AVET DE LA FONT ROVELLADA
L’avet (Picea abies) de la font Rovellada es troba a la font del mateix nom. Es localitza en el km 5 i a mà dreta de la pista forestal que va de Cantallops a Requesens. En aquest punt, direcció sud i al costat d’una vella torratxa hi ha l’ufanós avet roig.
Característiques: fa uns 25 m. d’alçada per 2,10 m. de perímetre. és un arbre ben plantat, amb bon creixement, centenari.
EL XIPRER DEL PANTÀ
El xiprer (Taxudium distichum) es troba al petit pantà de la riera de Requesens, allà on s’hi aboquen les aïgues dels torrents de Coll Pregon i del Roc dels Tres termes.
Pujant de Cantallops cap a Requesens, a l’alçada del quilòmetre cinc hi trobem primer un trencant i pont que mena cap al castell. És el segon trencant, una mica més a munt, el que ens porta fins al pantà de Requesens i on hi ha el xiprer.
Característiques: arbre no autòcton del nostre país que s’alça uns 15 m. i té una volta aproximada d’1,6 m. L’arbre es va plantar al voltant de 1898 o 1899 quan es feien les obres de restauració del castell.
Curiositats: als visitants del pantà els pot sorprendre trobar-hi una conífera caducifòlia que visqui en llocs inundats. Aquest fet usual en aiguamoixos de l’Amèrica del Nord, pren aquí el caire d’anècdota ornamental.
A finals de la primavera treu un fullam esclasrissat, donant una nota exòtica a un pantà que té més de llac que d’embassament. De fet, el xiprer pot sobreviure perquè no hi ha canvis sobtats de nivell. Mentrestant les bombolles de metà que es van formant al fons llisquen entre les seves arrels.
També dins les coníferes podem proposar arribar-se a l’avet del pantà (Abies alba), que per la riba esquerra del del pantà i fins al rierol, a una vintena de metres hom té l’avet a l’altra banda del riu, de 25 m. d’alçada i 2,35 m. de volta.
EL CEDRE DE REQUESENS
També es troba al voltant del punt quilomètric cinc de la pista forestal de Cantallops a Requesens. En aquest punt ens trobem l’antiga fàbrica de pipes o serradora, molt derruïda. Cent metres més avall hi trobem aquest gran cedre (Cedrus atlantica).
Característiques: té una alçada de 22 m. i 2,70 de perímetre. És un arbre d’aspecte magnífic que pertany a un conjunt de cedres plantats ja fa anys entre els castanyers de la zona.
Només que el visitant de la zona s’hi fixi una mica, aviat podrà comprobar com han proliferat aquesta espècie de cedres a la zona de Requesens, on s’hi han adaptat molt bé.
Des d’aquestes pàgines de patrimoni local, i aprofitant que ara fa deu anys es va publicar aquest mateix reportatge al llibret de la Festa Major del 2000, ens proposem recuperar i difondre un dels aspectes que configuren aquesta riquesa del nostre municipi amb l’objecte que noves i velles generacions ho puguin conèixer i al mateix temps gaudir-ne.
Proposem als lectors un recorregut pels arbres monumentals del nostre terme municipal, detallant-ne la situació i principals característiques de sis arbres i el seu entorn, que el biòleg Josep Maria Dacosta va incloure en la guia “Arbres monumentals, les trenta millors ombres de l’Alt Empordà”, publicat ara fa vint-i-cinc anys però que, tot i les evolucions que experimenta el medi natural, podem seguir considerant com a vigent.
EL FAIG AJAGUT
El faig ajagut (Fagus sylvatica) és situat a la carena de l’Albera. El millor camí per arribar-hi és prendre la pista que surt de l’aparcament del Portús nord-català (davant el parc de bombers voluntaris) i que ens porta fins al coll de l’Ullat i el Puigneulós. Uns 150 metres abans d’arribar a les antenes de telecomunicacions que hi tenen instal·lades les autoritats franceses, hi ha un corriol a ma dreta, de fet és el darrer que es troba, i que puja fins a la carena. A uns 15 metres s’encreua amb una pista de terra que baixa en direcció a ponent. De seguida es veuen un grup de faigs treballats pel vent. El faig al qual fem referència és el darrer que hi ha cap a l’oest. A vista d’ocell el faig queda a 200 metres del repetidor.
Característiques: l’arbre té diferents peus, però en destaca un de 1,70 m. de circumferència i una capçada deformada per la tramuntana d’11 metres de longitud.
Estatus: arbre que suporta fortes tramuntanades, hi està descrita una velocitat màxima donada per Frederic Macau i Vilar feta per medicions indirectes de 172,9 Km/h. La mitjana de precipitació anual a Puigneulós i la carena és de 1.053 mm, amb una mitjana de 8,5 dies de neu a l’any. El 9 de febrer de 2010 es va assolir la temperatura de -16ºC.
Curiositats: Aquest és el bosc de faigs més proper a la Mediterrània. La vessant nord de l’Albera reté molta humitat, fins i tot l’estiu, permetent així el desenvolupament d’una fageda clímax. A mesura que ens apropem a la carena, els arbres pateixen els efectes de la tramuntana, i es trenquen les branques encarades al vent. Just a dalt, no hi ha boscúria; i a la cara sud, assoleiada i seca, solament algun faig s’esgarria entre la roureda.
Hi ha una retirada entre els faigs moldejats per la ventada i un núvol que a la comarca té nom propi: el Ruf. És molt allargat, arrodonit als seus extrems i es disposa paral·lelament a la serralada, tocant-la només pel Puigneulós. Es forma abans de les fortes tramuntanades, i quan els pescadors que es troben al golf de Roses veuen el Ruf (també anomenda Rufa o rata), tornen a port.
Des del Puigneulós hom pot visitar el pou de neu, a 150 metres a l’est del punt on ens troben la pista forestal que ve de Requesens amb la carretera pavimentada que puja al cim. Cap a llevant del cim ens podem presentar al refugi de la Tenyereda en quinze minuts. L’arribada de la tardor és una bona època de l’any per visitar aquesta zona, just quan el bosc ofereix una àmplia gama cromàtica poc abans de caure la fulla dels faigs.
EL SURATELL
El suratell (Quercus suber) és situat a la muntanya de Sant Julià, molt a prop del Mas Llong. Prendrem la pista forestal que surt del pont que creua l’autopista darrera la gasolinera BP i el restaurant Quick. Seguirem la pista forestal que va guanyant altura fins arribar a l’encreuament que ens portaria cap a Sant Julià. Cal estar atents doncs i prendre la bifurcació de l’esquerra, seguint la pista i procurant no prendre una segona bifurcació a la dreta que ens portaria al coll del Portell.
Un cop arribem al Mas Llong deixarem el cotxe i si alcem la vista cap a ponent podem distingir amb alguna dificultat les branques més altes del suratell. Travessant els antics camps de conrreu del Mas Llong i amb la vista posada al suratell, si el bosc no és brut i podrem accedir amb un corriol que prové de l’anteriorment esmentada pista del coll del Portell.
Característiques: les mesures aproximades donarien una alçada de gairebé 16 m. i un perímetre de més de 5 m. Actualment l’arbre es troba en un clar procés de senectut.
Curiositats: la pista del Mas Llong fins al coll del Portell va ser construïda durant la Guerra Gran amb l’objectiu d’assaltar el castell de Bellaguarda. Més tard va ser emprada pel contraban.
Sota l’ombra de les branques del suratell i a l’entorn del seu tronc, la colla dels Trabucaires de l’Albera hi va fer la seva fotografia de grup per a la promoció de les seves activitats. El Centre Excursionista Jonquerenc també hi ha realitzat nombroses excursions i en una d’elles s’hi va fer una fotografia en la qual es podia veure el nombre de persones necessàries per abraçar el tronc del suratell. La foto va servir l’any 1995 per il·lustrar un calendari d’una empresa de la Jonquera.
EL TELL DEL CASTELL
El tell del castell (Tilia cordata) és situat als extramurs del castell de Requesens. L’arbre es troba a 25 m. al sud-est de la portalada, davant els merlets de la fossana.
Característiques: té uns 13 m. i un perímetre d’1,5, aproximadament. És un arbre frondós, d’aspecte “jovenívol”.
Curiositats: a banda de la seva ombra remarcable, Josep Maria Dacosta, autor del reportatge, recomanava en el seu llibre una suggerència, que irònicament no podia ser un altra que una infusió de til·la!.
L’AVET DE LA FONT ROVELLADA
L’avet (Picea abies) de la font Rovellada es troba a la font del mateix nom. Es localitza en el km 5 i a mà dreta de la pista forestal que va de Cantallops a Requesens. En aquest punt, direcció sud i al costat d’una vella torratxa hi ha l’ufanós avet roig.
Característiques: fa uns 25 m. d’alçada per 2,10 m. de perímetre. és un arbre ben plantat, amb bon creixement, centenari.
EL XIPRER DEL PANTÀ
El xiprer (Taxudium distichum) es troba al petit pantà de la riera de Requesens, allà on s’hi aboquen les aïgues dels torrents de Coll Pregon i del Roc dels Tres termes.
Pujant de Cantallops cap a Requesens, a l’alçada del quilòmetre cinc hi trobem primer un trencant i pont que mena cap al castell. És el segon trencant, una mica més a munt, el que ens porta fins al pantà de Requesens i on hi ha el xiprer.
Característiques: arbre no autòcton del nostre país que s’alça uns 15 m. i té una volta aproximada d’1,6 m. L’arbre es va plantar al voltant de 1898 o 1899 quan es feien les obres de restauració del castell.
Curiositats: als visitants del pantà els pot sorprendre trobar-hi una conífera caducifòlia que visqui en llocs inundats. Aquest fet usual en aiguamoixos de l’Amèrica del Nord, pren aquí el caire d’anècdota ornamental.
A finals de la primavera treu un fullam esclasrissat, donant una nota exòtica a un pantà que té més de llac que d’embassament. De fet, el xiprer pot sobreviure perquè no hi ha canvis sobtats de nivell. Mentrestant les bombolles de metà que es van formant al fons llisquen entre les seves arrels.
També dins les coníferes podem proposar arribar-se a l’avet del pantà (Abies alba), que per la riba esquerra del del pantà i fins al rierol, a una vintena de metres hom té l’avet a l’altra banda del riu, de 25 m. d’alçada i 2,35 m. de volta.
EL CEDRE DE REQUESENS
També es troba al voltant del punt quilomètric cinc de la pista forestal de Cantallops a Requesens. En aquest punt ens trobem l’antiga fàbrica de pipes o serradora, molt derruïda. Cent metres més avall hi trobem aquest gran cedre (Cedrus atlantica).
Característiques: té una alçada de 22 m. i 2,70 de perímetre. És un arbre d’aspecte magnífic que pertany a un conjunt de cedres plantats ja fa anys entre els castanyers de la zona.
Només que el visitant de la zona s’hi fixi una mica, aviat podrà comprobar com han proliferat aquesta espècie de cedres a la zona de Requesens, on s’hi han adaptat molt bé.
ALTRES ARBRES
Aquests són els arbres que Josep Maria Dacosta va documentar molt encertadament en el seu llibre “les 30 millors ombres de l’Alt Empordà”, però des d’aleshores han passat gairebé 25 anys. Actualment hi ha arbres que potser no els falta gaire per entrar en aquest club tan selecte. Potser, com a ferms candidats a “arbres monumentals de la Jonquera”, ho podrien ser el cedre de la plaça Àrias Comellas (portada Esquerda 83) o el cedre del pati exterior del centre escolar Josep Peñuelas, més algun altre situat en jardins privats...
Algú s’anima a fer-ne una nova recerca? Descobriu-los, gaudiu-los i si pot ser, compartiu-los amb els lectors de l’Esquerda.
DADES
Muntanya de Sant Julià
• EL SURATELL
Alçada: 16 metres
Muntanya de Requesens
• EL FAIG AJAGUT
Alçada: 3 metres
• EL TELL DEL CASTELL
Alçada: 13 metres
• L’AVET DE LA FONT ROVELLADA
Alçada: 25 metres
• EL XIPRER DEL PANTÀ
Alçada: 16 metres
• EL CEDRE DE REQUESENS
Alçada: 22 metres
Fotografies realitzades per Falgués Fotografia de la Jonquera
BIBLIOGRAFIA
• Arbres monumentals, les 30 millors ombres de l’Alt Empordà. Figueres,. Carles Vallès editor. Dacosta, J.M. 1991
• Llibret Festa Major 2000, editat per l’Ajuntament de la Jonquera
• Esquerda de la Bastida 108 - 1 d'octubre de 2010
Aquests són els arbres que Josep Maria Dacosta va documentar molt encertadament en el seu llibre “les 30 millors ombres de l’Alt Empordà”, però des d’aleshores han passat gairebé 25 anys. Actualment hi ha arbres que potser no els falta gaire per entrar en aquest club tan selecte. Potser, com a ferms candidats a “arbres monumentals de la Jonquera”, ho podrien ser el cedre de la plaça Àrias Comellas (portada Esquerda 83) o el cedre del pati exterior del centre escolar Josep Peñuelas, més algun altre situat en jardins privats...
Algú s’anima a fer-ne una nova recerca? Descobriu-los, gaudiu-los i si pot ser, compartiu-los amb els lectors de l’Esquerda.
DADES
Muntanya de Sant Julià
• EL SURATELL
Alçada: 16 metres
Muntanya de Requesens
• EL FAIG AJAGUT
Alçada: 3 metres
• EL TELL DEL CASTELL
Alçada: 13 metres
• L’AVET DE LA FONT ROVELLADA
Alçada: 25 metres
• EL XIPRER DEL PANTÀ
Alçada: 16 metres
• EL CEDRE DE REQUESENS
Alçada: 22 metres
Fotografies realitzades per Falgués Fotografia de la Jonquera
BIBLIOGRAFIA
• Arbres monumentals, les 30 millors ombres de l’Alt Empordà. Figueres,. Carles Vallès editor. Dacosta, J.M. 1991
• Llibret Festa Major 2000, editat per l’Ajuntament de la Jonquera
• Esquerda de la Bastida 108 - 1 d'octubre de 2010
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari