Cada any, el 23 de juny, molts pobles d’arreu dels Països Catalans encenen les seves fogueres de Sant Joan amb el foc de la Flama del Canigó. Aquesta flama és el nexe d’únió entre les fogueres de la nit de la revetlla. Aquesta mateixa flama es guarda tot l’any al Castellet de Perpinyà. Quan arriba el 22 de juny la flama surt del Castellet per encendre una foguera que es fa al cim del pic del Canigó (2.784 m.) i des d’allà, l’endemà mateix es comença a repartir per terres catalanes.

Aquesta idea, ara ja convertida en tradició, va néixer a la Catalunya Nord l’any 1955 de la mà de Francesc Pujades, veí d’Arles del Tec (Vallespir) que inspirat pel poema de Verdaguer “Canigó” va tenir la iniciativa d’encendre el primer foc des del cim del Canigó. El costum d’encendre les fogueres de Sant Joan amb la flama del foc que s’encenia al Canigó es va popularitzar molt a la Catalunya Nord, gràcies a Tradicions i Costums i el Cercle de Joves, dues entitats de Perpinyà que promocionaren la celebració.

L’any 1966 la iniciativa va travessar, clandestinament, la frontera entre l’estat francès i l’espanyol i va començar a estendre’s pel Principat. Des d’aleshores s’ha anat estenent a tots els territoris del país fins al punt que avui són molts els pobles i ciutats que com la Jonquera encenen la seva foguera amb la Flama del Canigó.

La Flama es reparteix pels pobles mitjançant una llarga cadena de relleus, que van distribuint el foc amb tots els mitjans possible -a peu, amb bicicleta, amb cotxe i fins i tot a cavall- i és rebuda a cada vila per les autoritats locals. Es calcula que amb la Flama del Canigó s’encenen unes 3.000 fogueres.

LA JONQUERA S’UNEIX A LA TRADICIÓ DE LA FLAMA

A la Jonquera la revetlla de Sant Joan encesa per la flama del Canigó es va recuperar a principis dels anys 70, coincidint doncs amb què a finals dels 60 la iniciativa de les entitats nordcatalanes va travessar l’Albera.

Les primeres entitats que s’hi van posar al capdavant van ser l’ACEJ i el Centre Excursionista Jonquerenc (CEJ). Membres d’aquestes dues entitats jonquerenques es desplaçaven fins al pic del Canigó per, conjuntament amb altres excursionistes del país, baixar la flama de la foguera. Era transportada en quinqués amb cura i protecció per tal de que no s’apagués. Hores més tard aquesta flama era la que encenia el peveter que s’instal·lava a la Plaça de l’Ajuntament. Un peveter que a més, tenia vigilància permanent per part de voluntaris que procuraven que no s’apagués fins a l’hora d’encendre la foguera, tradicionalment feta amb mobles vells i fustes al mateix riu Llobregat, a l’alçada de la Plaça dels Arbres. I amb el foc caldejant l’ambient, es llegia un manifest de caire polític-cultural. Amb els pas dels anys aquest ritual s’ha anat readaptant.

Anys després la flama ja era transporatda per una comissió que la distribuïa arreu dels pobles, entre els quals la Jonquera. Així, per exemple, ja entrats en els anys 80 va ser el Club Patí Jonquerenc l’entitat que s’encarregava de rebre la flama del Canigó que, camí d’altres pobles de Catalunya, passava per la nostra vila. Els jugadors del club d’hoquei esperaven el pas de la comissió amb la flama a la zona de la duana i des d’aquest punt es baixava patinant fins al centre de la vila.

A mitjans dels 90 la Revetlla de Sant Joan va perdre força però és a inicis de la decada del nou segle quan es recupera amb un nou format, innovador i tradicional a la vegada. Els Diables de l’Albera són l’entitat que en va prendre el relleu d’esperar la flama del Canigó. Els primers anys es tractava de fer un correfoc “clàssic” però aviat aquest espectacle derivaria cap un nou format: naixia la Processó del Foc de la nit de Sant Joan. En les primeres edicions, els diables passejaven un gran peveter encés pels carrers de la vila, un ritual que en els últims anys s’ha substituït per les torxes que poden passejar tots els assistents, extenent doncs la participació cap al públic assistent.

LA PROCESSÓ DEL FOC

Es celebra la nit del 23 de juny. A les 11 de la nit, amb la plaça ja plena de gent, hi arriben els Diables de l’Albera. Encenen el peveter que hi ha plantat al mig de la plaça amb la flama del Canigó. Acte seguit, es reparteixen torxes entre tots els assistents que ho vulguin i, posteriorment, seguint el ritme marcat pels Tambors de l’Albera, es dóna el tret de sortida a la festa amb l’encesa de les torxes.

Amb les torxes enceses per la flama del Canigó s’inicia una rua que s’inicia a la Plaça de l’Ajuntament i després de passar per diversos carrers, finalitza al passeig del Riu Llobregat.

Quan la rua passa pel Major i el pont d’Àrias Comellas es quan produeix la visió més emotiva del processó del Foc, i és que es poden veure com el pas de les persones i les torxes destaquen amb llum propi en mig de la foscor.

Després de travessar el Pont Arias Comellas i s’enfila el darrer tram cap al passeig del riu Llobregat fins arribar a la zona de la foguera. En aquest punt els diables aclaparen l’atenció dels participants, i també la dels espectadors que s’havien concentrat a dalt a la plaça amb un espectacle de foc amb carretilles i sortidors de correfoc.

Finalitzada l’actuació, les desenes de torxes que havien seguit la corrua donen la benvinguda a l’estiu encenent la gran foguera. Així és com avui els jonquerencs i jonquerenques celebrem el solstici d’estiu, però la tradició prové de temps immemorables.

ORIGEN EN EL SOLSTICI D’ESTIU

La celebració de la revetlla de Sant Joan té en bona part el seu orígen en la seva proximitat amb l’arribada, dos dies abans, del solstici d’estiu. La nit d’aquest solstici, que s’escau el 21 de juny, és la més curta de l’any. La celebració del solstici, cristianitzada com a Nit de Sant Joan, té moltes formes, però el foc sempre hi és present. Aquest lligam de la diada de Sant Joan amb el punt més alt del sol fa que la festa sigui propiciatòria de fertilitat i de riquesa. A més, és l’època en la qual la natura es troba en el moment més àlgid i les seves virtuts poden incidir directament en la nostra vida.

Com en tota evolució es perden coses pel camí, es dilueixen, desapareixen o s’amaguen. Existeixen rituals d’aquesta nit per a guariments. La Nit de Sant Joan va lligada a la fertilitat dels camps i dels animals i també és la nit per rendir culte als genis de la natura, a les dones d’aigua, als follets i als éssers de la mitologia popular. Per a tots ells, i també per a les bruixes, aquesta és la nit principal del seu cicle.

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

Bibliografia
• "Un Sant Joan històric" de Gemma Arché - L’Esquerda núm. 105 (Juliol 2010)