El “Foc” del 6 d’octubre de 1873: origen del nom de l’Avinguda “Sis d’octubre”
Articles de difusió de la història local de la Jonquera
L’any 2000, en un Ple municipal, l’Ajuntament de la Jonquera va donar nom a tot un seguit de carrers de la vila que, tot i ser urbanitzats des de feia temps, no tenien nom. Entre aquests carrers hi ha l’Avinguda Sis d’octubre, que uneix la campa dels bombers amb la carretera de Cantallops, passant per l’antic Mas del Pla (avui l’Hotel Font del Pla).
És possible que per motius d’allunyament històric dels fets que donen nom a aquest carrer, encara hi hagi alguns jonquerencs que pensen que el nom de l’avinguda ve motivat per recordar els fets del Sis d’octubre de 1934. Però no és així.
El que va passar el 1934 va ser un moviment insurreccional del Govern de Catalunya contra la involució conservadora del govern republicà. Va succeir quan el 6 d’octubre de 1934 el president Lluís Companys proclamava l’Estat Català dins la República Federal. Aquell fet va tenir una gran trascendència i conseqüències, i precisament es dóna la casualitat que aquesta data coincideix amb un fet que va ocòrrer a la Jonquera el mateix dia però uns anys abans, el 1873. Aquesta coincidència és la que ha creat la confusió.
Els fets que dónen nom a aquesta avinguda de prop d’1 quilòmetre de llarg tenen a veure amb un fet belicós, conegut amb el nom d’ “el foc” de la Jonquera. Intentaré fer un resum breu del que va succeir.
ANTECEDENTS
Cap a l’any 1870 la Jonquera era una de les poblacions importants de la comarca: tenia prop de 2.000 habitants, i Figueres aleshores en devia tenir prop de 12.000. A nivell econòmic el nostre poble era molt pròsper i geogràficament ja era un punt estratègic, tot plegat feia de la Jonquera un punt desitjat per a les faccions belicoses que més endavant detallaré.
A nivell ideològic els corrents que imperaven entre la societat del moment eren els republicans federals, els monàrquics i els carlins, aquests darrers clarament una minoria a la nostra població.
A nivell urbà el casc antic actual coincia bastant amb el que l’any 1873 era el recinte emmurallat o fortificat, el qual es limitava al perímetre interior que avui formen els carrers Alzines, Pujada d’en Delhom, Major, Vell, Sant Miquel, Santa Llúcia i Forn del Vidre.
I finalment, en el context històric, cal recordar que l’any 1868 hi va haver un esclat revolucionari el mes de setembre, que va fer fora la dinastia borbònica d’Isabel II per derivar en un govern provisional que encara seria vigent l’any dels fets, el 1873. Però l’11 de febrer de 1873 es proclama la primera república espanyola i aquest fet és àmpliament celebrat a tota la comarca, que era majoritàriament d’aquest corrent i també ho era la Jonquera, que ho va celebrar el 16 de febrer. Però els carlins, aprofitant la feblesa del govern de Madrid i la situació general a tot el país, van veure l’oportunitat d’assolir el govern o almenys imposar-se en part del territori, i per aquest motiu van començar una guerra inicialment territorial. Mentre la costa i litoral eren en zona controlada pel govern, l’interior muntanyós ho era, en part, pels carlins, i la Jonquera estava en la zona fronterera entre les dues faccions o territoris en conflicte, però amb ideologia dominant anticarlina.
EN ALERTA
El mateix any 1873 els carlins havien començat a tenir contactes amb la població per exigir determinats impostos que les autoritats jonquerenques i població en general es van negar a pagar. Aquesta actitut va propiciar un enfrontament declarat amb els carlins i per aquest motiu, davant la precipitació dels esdeveniments la població es va posar en estat d’alerta. L’Ajuntament de la vila, els carrabiners destinats a la duana i sol·licitant el suport dels militars governamentals destinats al castell de Sant Ferran de Figueres, (que van cedir 80 fusells), es va procedir a preparar el poble pel que seria l’inevitable conflicte bèlic. Es va procurar fortificar la vila i organitzar la defensa del poble, tot amb presses i amb els escassos recursos de què es disposaven. Mentre passaven els dies els carlins incrementaven les incursions en “territori governamental”: Maçanet de Cabrenys, Darnius, Les Escaules... mentre la Jonquera, temorosa, continuava reclamant al govern suport d’homes i ajuda d’armes i municions. L’ambient començava a estar condicionat per l’evidència que més aviat que tard els carlins intentarien entrar per la força a la vila. Dins la població també s’intentava neutralitzar els possibles ciutadans procarlins.
LA DEFENSA
A mitjans setembre de 1873 tots els jonquerencs amb edat compresa entre els 18 i els 60 anys ja estaven mobilitzats. Les fortificacions previstes no es van acabar correctament, però sembla ser que més o menys van funcionar. Es tenia el suport armat d’un 300 homes, entre carrabiners, milícies i una companyia de tiradors de la Diputació.
EL FOC
Va ser a les 8 del matí del 6 d’octubre quan un sentinella va alertar de la presència dels carlins. Des de la població es rebutja la petició de capitulació que demana el brigadier carlí Savalls i a les 9:30 hores s’inicia la batalla, el “foc”, de la Jonquera, que va acabar a les 7 de la tarda amb un balanç relativament positiu per als defensors locals: 6 morts, tres ferits greus i 6 de lleus. Per contra els carlins hi van perdre un mínim de 4 combatents, entre ells el cunyat d’en Savalls però van tenir molts més ferits. El recinte fortificat va quedar força malmés i la població molt afectada però la seva resistència va donar molta moral a la resta dels partidaris de la república de la comarca. Aviat arribarien els missatges de reconeixement per la defensa, que va ser qualificada d’heroica, i posats aviat com a exemple per a la resta de poblacions de la zona. Tot i així les conseqüències del “foc” van ser profundes.
COMMEMORACIÓ DEL 6 D’OCTUBRE
Va ser a partir de 1875, acabat el conflicte carlí i entrant en un període de pau que els jonquerencs van començar a celebrar la data del sis d’octubre de 1873. La commemoració es va institucionalitzar ens els anys succes-sius. L’any 1880 es va acordar fer un monòlit dedicat a les víctimes del “foc”. Actualment hi ha un monument dins el recinte del cementiri municipal.
Poc a poc la festa del sis d’octubre va anar perdent importància i es va deixar de celebrar.
L’any 1982 l’Institut d’estudis alt Empordanesos publica un treball excepcional: “La darrera guerra carlina a la Jonquera. El foc del 6 d’octubre de 1873” obra d’Albert Compte i Enric Juan i que també va reproduir el butlletí de l’ ACEJ Núm. 13, a partir del qual se n’ha fet aquest resum.
L’any 2000, l’Ajuntament de la Jonquera va recuperar la data del sis d’octubre per donar nom a un carrer de 850 metres de llarg i d’aquesta manera fer perdurar a les noves generacions un episodi de la història local que s’hauria de procurar no deixar caure en l’oblit.
BIBLIOGRAFIA USADA
• La darrera guerra carlina a la Jonquera. El foc del 6 d’octubre de 1873 d’Albert Compte i Enric Juan - Butlletí ACEJ Núm. 13 - Desembre de 1983
• La fortificació de la vila l’any 1937. Els fets d’octubre de 1873 de Joan Budó Bagués - L’Esquerda de la Bastida núm. 25 - Juny de 2000
• L'Esquerda de la Bastida núm. 111 - gener de 2011
Resum realitzat per I. S. T.
És possible que per motius d’allunyament històric dels fets que donen nom a aquest carrer, encara hi hagi alguns jonquerencs que pensen que el nom de l’avinguda ve motivat per recordar els fets del Sis d’octubre de 1934. Però no és així.
El que va passar el 1934 va ser un moviment insurreccional del Govern de Catalunya contra la involució conservadora del govern republicà. Va succeir quan el 6 d’octubre de 1934 el president Lluís Companys proclamava l’Estat Català dins la República Federal. Aquell fet va tenir una gran trascendència i conseqüències, i precisament es dóna la casualitat que aquesta data coincideix amb un fet que va ocòrrer a la Jonquera el mateix dia però uns anys abans, el 1873. Aquesta coincidència és la que ha creat la confusió.
Els fets que dónen nom a aquesta avinguda de prop d’1 quilòmetre de llarg tenen a veure amb un fet belicós, conegut amb el nom d’ “el foc” de la Jonquera. Intentaré fer un resum breu del que va succeir.
ANTECEDENTS
Cap a l’any 1870 la Jonquera era una de les poblacions importants de la comarca: tenia prop de 2.000 habitants, i Figueres aleshores en devia tenir prop de 12.000. A nivell econòmic el nostre poble era molt pròsper i geogràficament ja era un punt estratègic, tot plegat feia de la Jonquera un punt desitjat per a les faccions belicoses que més endavant detallaré.
A nivell ideològic els corrents que imperaven entre la societat del moment eren els republicans federals, els monàrquics i els carlins, aquests darrers clarament una minoria a la nostra població.
A nivell urbà el casc antic actual coincia bastant amb el que l’any 1873 era el recinte emmurallat o fortificat, el qual es limitava al perímetre interior que avui formen els carrers Alzines, Pujada d’en Delhom, Major, Vell, Sant Miquel, Santa Llúcia i Forn del Vidre.
I finalment, en el context històric, cal recordar que l’any 1868 hi va haver un esclat revolucionari el mes de setembre, que va fer fora la dinastia borbònica d’Isabel II per derivar en un govern provisional que encara seria vigent l’any dels fets, el 1873. Però l’11 de febrer de 1873 es proclama la primera república espanyola i aquest fet és àmpliament celebrat a tota la comarca, que era majoritàriament d’aquest corrent i també ho era la Jonquera, que ho va celebrar el 16 de febrer. Però els carlins, aprofitant la feblesa del govern de Madrid i la situació general a tot el país, van veure l’oportunitat d’assolir el govern o almenys imposar-se en part del territori, i per aquest motiu van començar una guerra inicialment territorial. Mentre la costa i litoral eren en zona controlada pel govern, l’interior muntanyós ho era, en part, pels carlins, i la Jonquera estava en la zona fronterera entre les dues faccions o territoris en conflicte, però amb ideologia dominant anticarlina.
EN ALERTA
El mateix any 1873 els carlins havien començat a tenir contactes amb la població per exigir determinats impostos que les autoritats jonquerenques i població en general es van negar a pagar. Aquesta actitut va propiciar un enfrontament declarat amb els carlins i per aquest motiu, davant la precipitació dels esdeveniments la població es va posar en estat d’alerta. L’Ajuntament de la vila, els carrabiners destinats a la duana i sol·licitant el suport dels militars governamentals destinats al castell de Sant Ferran de Figueres, (que van cedir 80 fusells), es va procedir a preparar el poble pel que seria l’inevitable conflicte bèlic. Es va procurar fortificar la vila i organitzar la defensa del poble, tot amb presses i amb els escassos recursos de què es disposaven. Mentre passaven els dies els carlins incrementaven les incursions en “territori governamental”: Maçanet de Cabrenys, Darnius, Les Escaules... mentre la Jonquera, temorosa, continuava reclamant al govern suport d’homes i ajuda d’armes i municions. L’ambient començava a estar condicionat per l’evidència que més aviat que tard els carlins intentarien entrar per la força a la vila. Dins la població també s’intentava neutralitzar els possibles ciutadans procarlins.
LA DEFENSA
A mitjans setembre de 1873 tots els jonquerencs amb edat compresa entre els 18 i els 60 anys ja estaven mobilitzats. Les fortificacions previstes no es van acabar correctament, però sembla ser que més o menys van funcionar. Es tenia el suport armat d’un 300 homes, entre carrabiners, milícies i una companyia de tiradors de la Diputació.
EL FOC
Va ser a les 8 del matí del 6 d’octubre quan un sentinella va alertar de la presència dels carlins. Des de la població es rebutja la petició de capitulació que demana el brigadier carlí Savalls i a les 9:30 hores s’inicia la batalla, el “foc”, de la Jonquera, que va acabar a les 7 de la tarda amb un balanç relativament positiu per als defensors locals: 6 morts, tres ferits greus i 6 de lleus. Per contra els carlins hi van perdre un mínim de 4 combatents, entre ells el cunyat d’en Savalls però van tenir molts més ferits. El recinte fortificat va quedar força malmés i la població molt afectada però la seva resistència va donar molta moral a la resta dels partidaris de la república de la comarca. Aviat arribarien els missatges de reconeixement per la defensa, que va ser qualificada d’heroica, i posats aviat com a exemple per a la resta de poblacions de la zona. Tot i així les conseqüències del “foc” van ser profundes.
COMMEMORACIÓ DEL 6 D’OCTUBRE
Va ser a partir de 1875, acabat el conflicte carlí i entrant en un període de pau que els jonquerencs van començar a celebrar la data del sis d’octubre de 1873. La commemoració es va institucionalitzar ens els anys succes-sius. L’any 1880 es va acordar fer un monòlit dedicat a les víctimes del “foc”. Actualment hi ha un monument dins el recinte del cementiri municipal.
Poc a poc la festa del sis d’octubre va anar perdent importància i es va deixar de celebrar.
L’any 1982 l’Institut d’estudis alt Empordanesos publica un treball excepcional: “La darrera guerra carlina a la Jonquera. El foc del 6 d’octubre de 1873” obra d’Albert Compte i Enric Juan i que també va reproduir el butlletí de l’ ACEJ Núm. 13, a partir del qual se n’ha fet aquest resum.
L’any 2000, l’Ajuntament de la Jonquera va recuperar la data del sis d’octubre per donar nom a un carrer de 850 metres de llarg i d’aquesta manera fer perdurar a les noves generacions un episodi de la història local que s’hauria de procurar no deixar caure en l’oblit.
BIBLIOGRAFIA USADA
• La darrera guerra carlina a la Jonquera. El foc del 6 d’octubre de 1873 d’Albert Compte i Enric Juan - Butlletí ACEJ Núm. 13 - Desembre de 1983
• La fortificació de la vila l’any 1937. Els fets d’octubre de 1873 de Joan Budó Bagués - L’Esquerda de la Bastida núm. 25 - Juny de 2000
• L'Esquerda de la Bastida núm. 111 - gener de 2011
Resum realitzat per I. S. T.
M'ha semblat molt interessant conèixer la història d'una part d'aquesta vil·la que em va acollir fa un anys. Crec que seria molt interessant poder gaudir d'altres articles relacionats amb fets històrics per redescobrir la nostra història.
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari