Era el juny de 1985. La pel·lícula, “El Caballero del Dragón”, va ser dirigida per Fernando Colomo i va comptar amb un repartiment d’actors molt atractiu, com ara Klaus Kinski, Miguel Bosé o Fernando Rey, entre els més coneguts encara avui. La pel·ícula va tenir ressó a tota la comarca mentre es filmava, i segons van publicar els mitjans de comunicació de l’època, un dels principals entrebancs amb els que es van enfrontar els tècnics de producció van ser els dies de pluja i tramuntana en ple rodatge.

RESSÓ I CRÍTICA

El Diari de Girona se’n va fer ressó, publicant-ne tota una pàgina el 28 de juny del mateix any i dos dies més tard la revista “Presència” en va publicar un reportatge de 6 pàgines.
Segons una crítica dels professionals (obtinguda d’un web temàtic del sector) va ser una molt bona pel·lícula espanyola de ciència ficció. En el seu moment va ser la més cara i va comptar amb repartiment internacional i una excel·lent banda sonora, a càrrec de José Nieto.

Va comptar amb bons efectes especials, fent-hi servir tecnologia digital per primera vegada en el cine espanyol, un fet inèdit però que va encarir la producció. Malgrat tot, el film va ser un fracàs a la taquilla.

Sembla ser que la pel·lícula, per temàtica medieval i tipologia d’efectes visuals, es va avançar al temps i fins i tot un crític del cine fantàstic, Eduardo Alberto Guzmán Novoa, equipara el cas d’”El Caballero del Dragón” amb el què va passar amb la pel·lícula “Excalibur”... en resum, que a Holliwood no interessava la temàtica medieval en aquell moment.

Però segons aquest mateix crític, veient-ho en retrospectiva, diu que el film té el mèrit d’unir la ciència-ficció amb l’èpica mitjaval  de manera convincent. Diu que per als estudiosos de “trobades” estil “3ra Fase” , aquesta seria una bona hipotesi per valorar com hauria estat tractada l’arribada d’una nau extraterrestre en l’era de l’obscurantisme, quan a ningú se li passva pel cap l’existència de vida més enllà de la Terra i la gent donava una interpretació sobrenatural al que els semblava inexplicable.

L’ARGUMENT

La pel·lícula gira a l’entorn del Castell de Requesens, convertit a la pel·lícula en el Castell de Ruk. El comte del castell té una filla, la princesa Alba (Maria Lamor), a qui no li  troba parella adient, ja que els pretendents que té no són de prou “categoria”, a criteri del pare.

Al castell també hi habiten el frare Lupo i el jefe de la guàrdia, Clever, que conspiren per diversos motius contra el comte i un ajudant d’aquest, un alquimista misteriós, en Boecius (Klaus Kinski). Mentre experimenta, fa barreges d’ungüents, pocions i invocacions buscant respostes diverses provocarà, no sabem si per “casualitat” o per “causalitat”, l’arribada del drac (la nau), amb un extraterrestre, el senyor Ix (Miguel Bosé).

La seva arribada és pels habitants del veïnat de Ruk un terrible drac que no els deixa viure tranquils.  

El cas és que la princesa Alba s’escapa del castell i ja es poden imaginar amb qui es trobarà...

A partir d’aquí la pe·lícula gira al voltant de la història d’amor que hauria d’acabar unint la princesa Alba i l’extraterrestre Ix, però això, millor no explicar-ho i així guardem l’interés dels lectors per veure la pel·lícula.

REQUESENS ÉS “RUK”

El castell de Requesens és l’escenari principal i centre de gravetat de tota la pel·lícula, tot i que també es van filmar escenes a la Garrotxa i Madrid.

Les perspectives filmades sobre el castell són variades i constants. S’hi poden veure detalls de les escalinates, de la torre de l’homenatge, del terrat, dels passadissos...
No hi ha cap dubte que en conjunt és una bona promoció del castell però també del veïnat (els exteriors de la cantina es converteixen a la pel·lícula en el poble del comtat). No està gens malament l’ambientació que es fa de la vida de l’època, amb humor i certa ironia, amb uns pobletans que malviuen pagant tributs a un comte que no els sap garantir la seguretat davant el terrible drac. A sobre els “ruketans” han d’aguantar els capricis d’un comte que els “assessora” com han de vestir en funció del seu estat d’ànim llunàtic mentre va perdent  credibilitat i prestigi.

La majoria dels actors extres que van participar a la pel·lícula van fer el paper de camperols o bé de tropa de la guàrdia del castell.

Alguns d’aquests extres eren veïns de la comarca i cobraven 2.500 pessetes per dia, xifra que en aquella època es considerava correcta. De la Jonquera ens consta que hi va participar en Josep Salazar, fent el paper de “pràctic” de la zona, segons feia constar a la revista “Presència”.

CONCLUSIÓ PERSONAL

La pel·lícula és encara avui recomanable de veure i malgrat el pas dels 25 anys inclou missatges perfectament actuals.

Requesens va evidenciar que era un magnífic plató de cinema però malauradament la pel·licula va tenir escàs públic. Si per contra hagués funcionat amb una acollida massiva per part del públic, segur que avui el castell seria un lloc de pelegrinatge dels seguidors de la pel·licula i hauria creat un efecte crida per a altres projectes. Finalment un detall absent, doncs comentar-vos que vaig estar mirant molt atent algunes escenes de la pel·lícula per veure si hi trobava alguna pífia, però no, en cap moment es veu el Puigneulós amb les macro-antenes que ja estaven instal·lades l’any 1985, i això que tractant-se d’una pel·lícula de ciència ficció tampoc hi haurien quedat tant malament... En fí, que la pel·lícula està bé i és entretinguda. La podeu veure en aquest enllaç de Youtube.

Ivan Sanz Tusell