Una reflexió sobre el foc de juliol

L'autor de l'article planteja actuacions forestals de neteja en l'àrea indicada com a "franja"
L'autor de l'article planteja actuacions forestals de neteja en l'àrea indicada com a "franja"
En la memòria jonquerenca (també en la dels nostres veïns) hi ha un fet de trist record que hi és ben present, el foc del juliol de 1986, que a més del terme de la Jonquera i Cantallops cremà l’Albera fins al mar. Recordo com si fos avui que dos dies més tard vaig anar al coll de les Canals (quan encara es veien columnes de fum a l’Empordà ) seguint l’itinerari de Santa Llúcia, Puig Falguers, Civadera, collet Fondo, coll de les Canals i tornada pel mateix camí. Mentre caminava notava una sensació estranya i no era el paisatge cremat, fou a la tornada que me’n vaig adonar, era el silenci, només sentia el meu trepitg.
Com ja és ben sabut a l’octubre d’aquell mateix any, una pluja de molta intensitat va fer sortir de mare al Llobregat. Com que de crescudes del riu ja en teníem precedents -l’Aiguat de Sant Miquel  de 29 de setembre de 1913 o la més propera del 6 de setembre de 1972-,  els veïns ja estaven preparats, però, el que no estava previst era la barrumbada dels còrrecs que travessen la població,  que convertiren el carrer Major en una ribera, inundant els baixos de les cases.
Passada la inundació l’ajuntament valorà les pèrdues ocasionades per la riuada en 70 milions de pessetes els danys a particulars i en 120 milions als béns públics.
Les pèrdues provocades pel foc de juliol no s’avaluaren, però els de les inundacions que es produïren a la població i a les infraestructures públiques, sí.
Les principals obres que es preveieren per reconstruir el que s’havia malmès i en previsió de futures rierades, foren les de la canalització dels còrrecs i construcció de murs de contenció. Es canalitzà el còrrec de can Laporta i el que baixa de Santa Llúcia – de la font Pudenta fins a la NII, i la canalització del Llobregat, a mig termini, que es dugué a terme. De moment aquestes obres han servit, ja que el Llobregat – més o menys – una vegada cada deu anys fa una crescuda important.
Un foc al bosc és això, un foc, i actualment poca gent viu del bosc. Les inundacions en canvi tenen unes repercussions més immediates, més directes, més quantificables i són un clar avís de que s’han de prendre les mesures necessàries per evitar desgracies.
Han transcorregut els anys i el passat juliol una vegada més el foc es va fer l’amo i senyor de la contrada... (Article complet a L'Esquerda de la Bastida 131)
Article de Ramon Boix

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article