Carrillo va entrar pel Portús
Dimarts passat moria Santiago Carrillo, el veterà -tenia 97 anys- i històric exdirigent del Partit Comunista d’Espanya i un dels protagonistes de la transcició democràtica. Malgrat que la seva vida va transcòrrer fonamentalment entre Madrid -abans de la Guerra Civil i, posteriorment, amb el restabliment de la democràcia a l’Estat- i París -durant les quatre dècades d’exili-, l’Alt Empordà va ser protagonista d’un episodi molt singular de la seva vida personal i política.
Després de la mort del general Francisco Franco, el 20 de novembre de 1975, i la recuperació del règim monàrquic a Espanya, Carrillo va decidir que havia de tornar a casa seva tot i no disposar de passaport i pertànyer a un partit polític, el PCE, que a part de ser il·legal -de fet ho eren tots- havia estat especialment perseguit durant la dictadura i encara era temut pels nostàlgics de l’anterior règim, que van intentar frenar la seva legalització un quant temps. Això, però, no el va frenar per començar a fer incursions clandestines a la península. Les feia sempre en cotxe, passant pel Postús, disfressat amb una perruca i amb identitat falsejada.
(Font: HoraNova.cat)
Després de la mort del general Francisco Franco, el 20 de novembre de 1975, i la recuperació del règim monàrquic a Espanya, Carrillo va decidir que havia de tornar a casa seva tot i no disposar de passaport i pertànyer a un partit polític, el PCE, que a part de ser il·legal -de fet ho eren tots- havia estat especialment perseguit durant la dictadura i encara era temut pels nostàlgics de l’anterior règim, que van intentar frenar la seva legalització un quant temps. Això, però, no el va frenar per començar a fer incursions clandestines a la península. Les feia sempre en cotxe, passant pel Postús, disfressat amb una perruca i amb identitat falsejada.
(Font: HoraNova.cat)
POBRECITO CON LO BUENO QUE ERA...,
http://es.wikipedia.org/wiki/Santiago_Carrillo
"También valora que hay que impedir, en lo posible, que con la caída de la ciudad el ejército rebelde aumente su potencial ofensivo. Entre otras medidas, se decide evacuar a los presos de las cárceles (Modelo, Porlier, Ventas y otras), militares y civiles simpatizantes de los rebeldes.
A la mañana siguiente, el 7 de noviembre, Madrid sufre los bombardeos de la aviación y la artillería, en la Ciudad Universitaria y la Casa de Campo se combate cuerpo a cuerpo y, al otro lado de la ciudad, un convoy de autobuses que traslada a los presos con destino a otras cárceles fuera de la ciudad se desvía o es desviado hacia el municipio de Paracuellos de Jarama, allí los presos son fusilados. Los sucesos se repiten dos días después, esta vez en el municipio de Torrejón de Ardoz. Hasta el 4 de diciembre no todos los convoyes llegarían a su destino. En total, entre 2.396 y 5.000 presos, civiles y militares fueron fusilados y sus cuerpos enterrados en fosas comunes."
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari