Darrerament és habitual que a alguns polítics de la comarca, comentaristes de programes de ràdio locals, articulistes de mitjans comarcals o assistents en congressos i jornades d’estudi, quan parlen de l’Empordà, els hi sorgeixi la temptació de comparar-nos amb la Toscana o amb la Provença.  I si parlen de les agressions urbanístiques, d’infraestructures o de serveis  que al llarg dels anys s’han anat incorporant al nostre territori, sempre es posa l’afegitó que si continuem així, mai serem com la Toscana o la Provença.

Jo mateix, en el meu temps d’alcalde i de president del Consell Comarcal,  havia tingut aquesta temptació i havia utilitzat aquesta comparança, en positiu, en algun escrit o discurs ressaltant els valors patrimonials del nostre territori i les seves virtuts paisatgístiques i naturals en comparació amb aquelles terres mediterrànies de França i d’Itàlia. 

Emmirallar l’Empordà amb la Toscana o la Provença, sempre he pensant que era una comparació exagerada i poc realista, admissible a nivell local, però inacceptable a nivell global. Perquè mai es pot comparar una comarca com l’Empordà, que entre l’Alt i el Baix no arribem als 250.000 habitants i als 2.000 km2, amb la Toscana, una regió amb més de 3.700.000 habitants i 23.000 km2, o amb la Provença, amb més de 4.500.000 habitants i 31.000 km2, amb unes capitals com Florència, amb 375.000 habitants, o Marsella, amb més d’un milió...

Article de Jordi Cabezas
(Article complet a L'Esquerda de la Bastida 133)