L'activitat cinegètica queda prohibida als territoris que han estat afectats per incendis i aquesta situació afecta de ple una quinzena de municipis de l'Alt Empordà per a la temporada 2012 de caça major –bàsicament el senglar–, que es va iniciar el 2 de setembre passat. Les associacions privades de caça (APC) de Capmany, Boadella i les Escaules, Biure i Pont de Molins tenen la caça prohibida en el 100% dels seus territoris. A la resta dels municipis afectats, la proporció del territori cremat on no es pot caçar varia: a la Jonquera, un 62,10%; a Llers, un 53,70%; a Agullana, un 45,40%; a Terrades, un 41,40%; a Vilanant, un 40,20%; a Cantallops, un 27,70%; a Darnius, un 27,20%; a Avinyonet de Puigventós, un 14,20%; a Sant Climent, un 0,60%; a Cistella es pot caçar en tota l'APC, i a Vilajuïga un 5,60% de l'APC ha quedat cremada.

Solidaritat entre colles

Per permetre als caçadors de les àrees cremades continuar practicant la seva passió, la Federació Catalana de Caça ha coordinat una operació, sol·licitant a les APC de les comarques gironines que no han patit l'incendi que acullin els afectats. “La resposta ha estat molt positiva”, resumeix Narcís Sànchez, vicepresident de la federació i de la territorial gironina. Amb les respostes obtingudes es va organitzar un sorteig i s'ha pogut garantir que les colles de les quatre APC que tenen el 100% del territori cremat podran caçar com a mínim un cop per setmana, convidats gratuïtament per les APC de la resta de les comarques de Girona. Quant als altres territoris, com la Jonquera, on només es pot caçar a la part de les carenes que no han cremat, també s'han establert acords per compensar-ho amb dies de caça als termes veïns: “Ens han convidat a diversos pobles, Cantallops, Rabós i altres; caçarem menys dies que els altres anys, però agraïm la solidaritat que s'ha mostrat tant des de la federació com des de totes les APC de les comarques gironines”, explica Jaume Sabiol, president de la societat de caça de la Jonquera, que integra uns 87 caçadors.
A part de la cacera del senglar –la que té més adeptes a la demarcació–, també queda prohibida la caça menor, i en aquest cas amb més rigor, perquè quan un territori queda cremat en més d'un 25%, la caça menor ja queda prohibida en el seu conjunt perquè la fauna queda totalment desprotegida. Aquests caçadors, menys nombrosos, també podran anar a altres territoris, convidats gratuïtament o a preus simbòlics. És el cas de la petita APC de Pont de Molins, amb una vintena de caçadors que es dediquen sobretot a la caça menor i que han rebut propostes per anar a Llançà o al Port de la Selva.

Excepcions pels danys

El període de prohibició de caça en territoris cremats en principi és de dos anys. Excepcionalment, però, si es constaten danys produïts pels senglars en els cultius es podran organitzar batudes puntuals, fins i tot a les zones cremades.
Perquè això sigui possible, prèviament des del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural s'enviaran agents a aquests llocs per avaluar els danys i certificar que és necessari organitzar una batuda. Els danys no han der ser necessàriament en el tall cremat; poden ser en zones limítrofes.
De la mateixa manera, i tenint en compte la problemàtica del senglar en aquesta demarcació, el Departament de Medi Natural farà una primera valoració de les zones cremades l'any que ve per decidir si es pot reobrir la cacera abans dels dos anys. No es descarta que el nombre de senglars es dispari i que es creïn bosses on el senglar es desenvolupi excessivament.
Des de la Federació Catalana de Caça expliquen que el senglar s'acostumarà al fet que no el cacin a les zones cremades i ho aprofitarà per anar-s'hi a refugiar. L'animal anirà a menjar a fora de les zones cremades, però anirà a dormir allà, i això vol dir que potser es desplaçarà més d'un costat a un altre i podria generar més problemes a les carreteres.
(Font: elpuntavui.cat)