Els LiberPress premiem el MUME, entre altres
Un any més, la Diputació de Girona i l’Associació LiberPress van atorgar els premis internacionals LiberPress. La cerimònia de lliurament va tenir lloc ahir dijous, 18 d’octubre, a les vuit del vespre, a l’Auditori Palau de Congressos de Girona.
El politòleg i sociòleg Sami Naïr, especialista en moviments migratoris i creador del concepte de codesenvolupament, va ser el guanyador del Premi LiberPress 2012.
Sami Naïr va rebre el Premi LiberPress 2012 per la seva ferma trajectòria política, literària i periodística en defensa dels drets de l’ésser humà, especialment dirigida als moviments migratoris, els exiliats, els refugiats i la necessitat del diàleg nord-sud, tasca que ha dut a terme amb una intel·ligència, erudició, passió i sensibilitat extremes; i també per la seva constant i tossuda rebel·lia per aconseguir la igualtat entre els éssers humans, i per assolir la pau i la comprensió entre tots els pobles i totes les cultures.
Els guardonats en les altres categories dels LiberPress 2012, que organitzen conjuntament l’Associació LiberPress i la Diputació de Girona, varen ésser:
Manuel Costa-Pau Garriga. Nascut a Garriguella en un any ple d’auguris, grans treballs i malfiances: 1936. Director literari d’Alfaguara, d’edicions Dima, d’Edicions Ulisses i de Llibres de l’Índex. Ha estat cofundador i director de la col·lecció «Mot d’Obra». Ha presidit el grup promotor del III Congrés de Cultura Catalana i ha creat i dirigit l’editorial Llibres del Segle i la revista Lletres a plom.
Va rebre el Premi LiberPress Literatura 2012 per la seva afuada i delicada obra literària, per la seva immensa tasca editorial, pel seu compromís amb la nostra llengua i la nostra llibertat, que suen i vessen tots els seus escrits, pel seu mestratge literari i vital, per la seva erudita saviesa, el seu inconformisme i una permanent rebel·lia que el fan un home únic en el nostre país.
El Museu Memorial de l’Exili (MUME). Es tracta d'un projecte promogut per l’Ajuntament de la Jonquera amb el suport de la Unió Europea (programa FEDER-INTERREG III-A), de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Girona. És un museu nou, però que porta la sàvia vellesa, la memòria i el sofriment de la humanitat en els seus desplaçaments forçats. Tots els exilis, inclòs el republicà, esdevinguts al llarg del temps constitueixen un tema historiogràfic importantíssim.
Va rebre el Premi LiberPress Catalunya 2012 perquè és una idea, una institució, un projecte gairebé perfecte que defensa els drets de l’home, i perquè investiga i denuncia un dels episodis més dolorosos de la humanitat: el camí de l’exili, els desplaçats, els camps de refugiats, el sofriment d’haver d’abandonar el país, especialment amb referència a la retirada i l’exili dels republicans espanyols a l’estranger. Aquest Museu és un gran orgull per Catalunya i per la humanitat i hauria de ser més conegut i reconegut.
Josep Fontana i Lázaro. Va néixer a Barcelona l’any 1931. Principal fundador de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha ensenyat història econòmica i contemporània a les universitats de Barcelona i València. Ha donat cursos i conferències arreu del món, especialment a l’Amèrica del Sud. És doctor honoris causa per les universitats Rovira i Virgili, del Comahue (Argentina) i de Valladolid. Ha estat premiat nombroses vegades i ha rebut la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona (2002) i la Creu de Sant Jordi (2006), entre moltes altres distincions.
Va rebre el Premi LiberPress Catalunya 2012 (aquest any se’n donen dos) per la seva gran obra històrica i assagística, per la constant rebel·lia i denúncia contra les imposicions econòmiques i socials del sistema establert, per l’explicació que ens proporciona, amb una intel·ligència crítica i una aguda lucidesa, des d’un punt de vista econòmic, sociològic i humà, de la història dels homes i les dones d’aquest país, i també de més enllà d’aquest país. És un filòsof, escriptor i historiador profund, encisador i essencial.
Elías Querejeta Gárate. Va néixer a Hernani, Guipúscoa. Ha estat el gran productor del cinema espanyol. També ha treballat com a director i guionista. Fou futbolista de la Reial Societat i és pare de la directora de cinema i actriu Gracia Querejeta.
Va rebre el Premi LiberPress Cinema 2012 per la seva inigualable trajectòria cinematogràfica, especialment en el difícil i complicat món de la producció, que va ser essencial per portar la democràcia, la llibertat, la crítica contra el poder del sistema i la denúncia de l’immobilisme i el fanatisme al cinema espanyol i per projectar el cinema espanyol amb merescut prestigi i qualitat a la resta del món. Querejeta ho ha sabut fer, i sempre tenint cura de recolzar-se en una estètica delicadíssima i cercant, descobrint i ajudant els millors directors. Sense ell, la història del cinema espanyol perdria gran part de la seva essència. Un home, un cineasta, treballador, rebel i genial.
Manu Chao (París, 1961), fill de Ramón Chao, va començar la seva carrera a París com a músic de carrer, tocant en grups com Hot Pants i Los Carayos. Actualment viu a Barcelona. Manu és conegut per la seva lluita per la llibertat i pels seus ideals polítics, i moltes de les seves cançons parlen de la vida en els guetos i la immigració. El 1987, juntament amb el seu germà Antoine i diversos amics, va crear Mano Negra, i va començar a tocar en el metro de París.
Va rebre el Premi LiberPress Cançó 2012 per la seva coherència i permanent rebel·lia, per la seva solidaritat i defensa dels marginats, dels emigrants, de les minories, dels pobres i dels desvalguts, pels principis ètics que ha projectat a la seva música i cançons, però també a la seva vida, i perquè és un referent i un exemple per a tota la gent que estima la llibertat, la justícia, la igualtat i la humanitat.
Pedro Miguel Etxenike. Va néixer a Isaba (Navarra) el 1950. És llicenciat en ciències físiques per la Universitat de Navarra. És catedràtic de física de matèria condensada a la Universitat del País Basc, així com a la Universitat de Cambridge. Militant del PNV entre els anys 1980 i 1983, fou el primer conseller del Departament d’Educació del Govern basc, i entre 1983 i 1984 fou conseller del Departament d’Educació i Cultura i portaveu del Govern. Va participar en la Llei de normalització de l’eusquera.
Va rebre el Premi Camins 2012 per la seva esplèndida projecció científica internacional i la seva tasca modèlica, innovadora i plena de saviesa i talent, que ha obert camins tant humanitaris, lingüístics o solidaris com científics. Una gran persona, que ha treballat en la gran via de la física, en els profunds senders del saber i en els corriols del coneixement científic i tecnològic (tan necessaris per al nostre desenvolupament humà, econòmic i social), i sempre els ha aplicat i posat al servei de la societat. Un personatge culte, que sap que no hi ha una divisió entre les ciències i les lletres, ja que ell té un únic nom per a ambdues: humanitat. Un home inquiet, intens, lluitador, dinàmic, que no sap parar mai. I sort en tenim.
D.A.M.E. És la sigla de l’associació Descendents i Amics de la Maternitat d’Elna (Descendants et Amis de la Maternité d’Elne), creada el 2006, i té entre els seus objectius reunir els infants de la Maternitat d’Elna, els seus descendents i els amics de la Maternitat, recollir els testimonis i retrobar la seva història personal, donar suport als infants desfavorits d’Elna i explicar al món l’exemplar història de la Maternitat d’Elna, institució que va fundar el 1939 la infermera i mestra suïssa Elisabeth Eidenbenz, i on van poder néixer 400 nens de mares republicanes refugiades de la Guerra Civil espanyola i internades als camps de concentració, i també 200 nens fills de dones jueves perseguides pel nazisme durant la Segona Guerra Mundial.
Va rebre el Premi LiberPress Associació 2012 per la recuperació d’una institució única, la Maternitat d’Elna, i pel seu compromís en la recerca i guarda de la memòria històrica d’una tasca humanitària i solidària excepcional duta a terme per una dona senzilla i genial, Elisabeth Eidenbenz. La gran feina i la dedicació desenvolupada pels seus dirigents ha estat exemplar i mereixeria premis i reconeixements molt més importants.
Memorial als infants morts al camp d’Argelers (LiberPress Memorial). Amb la caiguda de Barcelona al gener de 1939, quasi mig milió de refugiats van fugir cap a França pels passos fronterers catalans. El Govern francès va autoritzar el pas dels refugiats a territori francès. Els refugiats eren gairebé 200.000 entre dones, nens i ancians; més de 230.000 soldats i milicians, uns 40.000 invàlids i uns 20.000 ferits. El Govern francès, impotent davant la situació, va decidir conduir els exiliats al camp d’Argelers, i també als de Sant Cebrià i Barcarès. La situació i les condicions de vida foren extremes. Molts homes i dones no van poder sobreviure, però foren els vells i els nens els qui més van patir. Centenars d’infants van morir. En el cementiri dels espanyols hi van ser enterrades moltes criatures; de conegudes, setanta de menys de deu anys. Per la seva memòria, per la seva petita història, s’ha fet aquest memorial. Com un símbol del patiment dels infants morts en tots els camps de refugiats.
Els premis LiberPress tenen com a objectiu premiar els personatges d’àmbit mundial, especialment periodistes, que hagin destacat per la seva tasca independent, democràtica i solidària; i implicar-hi associacions humanitàries, per tal que aquestes aconsegueixin ampliar el seu suport econòmic i mediàtic.
(Font: Diputació de Girona)
El politòleg i sociòleg Sami Naïr, especialista en moviments migratoris i creador del concepte de codesenvolupament, va ser el guanyador del Premi LiberPress 2012.
Sami Naïr va rebre el Premi LiberPress 2012 per la seva ferma trajectòria política, literària i periodística en defensa dels drets de l’ésser humà, especialment dirigida als moviments migratoris, els exiliats, els refugiats i la necessitat del diàleg nord-sud, tasca que ha dut a terme amb una intel·ligència, erudició, passió i sensibilitat extremes; i també per la seva constant i tossuda rebel·lia per aconseguir la igualtat entre els éssers humans, i per assolir la pau i la comprensió entre tots els pobles i totes les cultures.
Els guardonats en les altres categories dels LiberPress 2012, que organitzen conjuntament l’Associació LiberPress i la Diputació de Girona, varen ésser:
Manuel Costa-Pau Garriga. Nascut a Garriguella en un any ple d’auguris, grans treballs i malfiances: 1936. Director literari d’Alfaguara, d’edicions Dima, d’Edicions Ulisses i de Llibres de l’Índex. Ha estat cofundador i director de la col·lecció «Mot d’Obra». Ha presidit el grup promotor del III Congrés de Cultura Catalana i ha creat i dirigit l’editorial Llibres del Segle i la revista Lletres a plom.
Va rebre el Premi LiberPress Literatura 2012 per la seva afuada i delicada obra literària, per la seva immensa tasca editorial, pel seu compromís amb la nostra llengua i la nostra llibertat, que suen i vessen tots els seus escrits, pel seu mestratge literari i vital, per la seva erudita saviesa, el seu inconformisme i una permanent rebel·lia que el fan un home únic en el nostre país.
El Museu Memorial de l’Exili (MUME). Es tracta d'un projecte promogut per l’Ajuntament de la Jonquera amb el suport de la Unió Europea (programa FEDER-INTERREG III-A), de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Girona. És un museu nou, però que porta la sàvia vellesa, la memòria i el sofriment de la humanitat en els seus desplaçaments forçats. Tots els exilis, inclòs el republicà, esdevinguts al llarg del temps constitueixen un tema historiogràfic importantíssim.
Va rebre el Premi LiberPress Catalunya 2012 perquè és una idea, una institució, un projecte gairebé perfecte que defensa els drets de l’home, i perquè investiga i denuncia un dels episodis més dolorosos de la humanitat: el camí de l’exili, els desplaçats, els camps de refugiats, el sofriment d’haver d’abandonar el país, especialment amb referència a la retirada i l’exili dels republicans espanyols a l’estranger. Aquest Museu és un gran orgull per Catalunya i per la humanitat i hauria de ser més conegut i reconegut.
Josep Fontana i Lázaro. Va néixer a Barcelona l’any 1931. Principal fundador de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha ensenyat història econòmica i contemporània a les universitats de Barcelona i València. Ha donat cursos i conferències arreu del món, especialment a l’Amèrica del Sud. És doctor honoris causa per les universitats Rovira i Virgili, del Comahue (Argentina) i de Valladolid. Ha estat premiat nombroses vegades i ha rebut la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona (2002) i la Creu de Sant Jordi (2006), entre moltes altres distincions.
Va rebre el Premi LiberPress Catalunya 2012 (aquest any se’n donen dos) per la seva gran obra històrica i assagística, per la constant rebel·lia i denúncia contra les imposicions econòmiques i socials del sistema establert, per l’explicació que ens proporciona, amb una intel·ligència crítica i una aguda lucidesa, des d’un punt de vista econòmic, sociològic i humà, de la història dels homes i les dones d’aquest país, i també de més enllà d’aquest país. És un filòsof, escriptor i historiador profund, encisador i essencial.
Elías Querejeta Gárate. Va néixer a Hernani, Guipúscoa. Ha estat el gran productor del cinema espanyol. També ha treballat com a director i guionista. Fou futbolista de la Reial Societat i és pare de la directora de cinema i actriu Gracia Querejeta.
Va rebre el Premi LiberPress Cinema 2012 per la seva inigualable trajectòria cinematogràfica, especialment en el difícil i complicat món de la producció, que va ser essencial per portar la democràcia, la llibertat, la crítica contra el poder del sistema i la denúncia de l’immobilisme i el fanatisme al cinema espanyol i per projectar el cinema espanyol amb merescut prestigi i qualitat a la resta del món. Querejeta ho ha sabut fer, i sempre tenint cura de recolzar-se en una estètica delicadíssima i cercant, descobrint i ajudant els millors directors. Sense ell, la història del cinema espanyol perdria gran part de la seva essència. Un home, un cineasta, treballador, rebel i genial.
Manu Chao (París, 1961), fill de Ramón Chao, va començar la seva carrera a París com a músic de carrer, tocant en grups com Hot Pants i Los Carayos. Actualment viu a Barcelona. Manu és conegut per la seva lluita per la llibertat i pels seus ideals polítics, i moltes de les seves cançons parlen de la vida en els guetos i la immigració. El 1987, juntament amb el seu germà Antoine i diversos amics, va crear Mano Negra, i va començar a tocar en el metro de París.
Va rebre el Premi LiberPress Cançó 2012 per la seva coherència i permanent rebel·lia, per la seva solidaritat i defensa dels marginats, dels emigrants, de les minories, dels pobres i dels desvalguts, pels principis ètics que ha projectat a la seva música i cançons, però també a la seva vida, i perquè és un referent i un exemple per a tota la gent que estima la llibertat, la justícia, la igualtat i la humanitat.
Pedro Miguel Etxenike. Va néixer a Isaba (Navarra) el 1950. És llicenciat en ciències físiques per la Universitat de Navarra. És catedràtic de física de matèria condensada a la Universitat del País Basc, així com a la Universitat de Cambridge. Militant del PNV entre els anys 1980 i 1983, fou el primer conseller del Departament d’Educació del Govern basc, i entre 1983 i 1984 fou conseller del Departament d’Educació i Cultura i portaveu del Govern. Va participar en la Llei de normalització de l’eusquera.
Va rebre el Premi Camins 2012 per la seva esplèndida projecció científica internacional i la seva tasca modèlica, innovadora i plena de saviesa i talent, que ha obert camins tant humanitaris, lingüístics o solidaris com científics. Una gran persona, que ha treballat en la gran via de la física, en els profunds senders del saber i en els corriols del coneixement científic i tecnològic (tan necessaris per al nostre desenvolupament humà, econòmic i social), i sempre els ha aplicat i posat al servei de la societat. Un personatge culte, que sap que no hi ha una divisió entre les ciències i les lletres, ja que ell té un únic nom per a ambdues: humanitat. Un home inquiet, intens, lluitador, dinàmic, que no sap parar mai. I sort en tenim.
D.A.M.E. És la sigla de l’associació Descendents i Amics de la Maternitat d’Elna (Descendants et Amis de la Maternité d’Elne), creada el 2006, i té entre els seus objectius reunir els infants de la Maternitat d’Elna, els seus descendents i els amics de la Maternitat, recollir els testimonis i retrobar la seva història personal, donar suport als infants desfavorits d’Elna i explicar al món l’exemplar història de la Maternitat d’Elna, institució que va fundar el 1939 la infermera i mestra suïssa Elisabeth Eidenbenz, i on van poder néixer 400 nens de mares republicanes refugiades de la Guerra Civil espanyola i internades als camps de concentració, i també 200 nens fills de dones jueves perseguides pel nazisme durant la Segona Guerra Mundial.
Va rebre el Premi LiberPress Associació 2012 per la recuperació d’una institució única, la Maternitat d’Elna, i pel seu compromís en la recerca i guarda de la memòria històrica d’una tasca humanitària i solidària excepcional duta a terme per una dona senzilla i genial, Elisabeth Eidenbenz. La gran feina i la dedicació desenvolupada pels seus dirigents ha estat exemplar i mereixeria premis i reconeixements molt més importants.
Memorial als infants morts al camp d’Argelers (LiberPress Memorial). Amb la caiguda de Barcelona al gener de 1939, quasi mig milió de refugiats van fugir cap a França pels passos fronterers catalans. El Govern francès va autoritzar el pas dels refugiats a territori francès. Els refugiats eren gairebé 200.000 entre dones, nens i ancians; més de 230.000 soldats i milicians, uns 40.000 invàlids i uns 20.000 ferits. El Govern francès, impotent davant la situació, va decidir conduir els exiliats al camp d’Argelers, i també als de Sant Cebrià i Barcarès. La situació i les condicions de vida foren extremes. Molts homes i dones no van poder sobreviure, però foren els vells i els nens els qui més van patir. Centenars d’infants van morir. En el cementiri dels espanyols hi van ser enterrades moltes criatures; de conegudes, setanta de menys de deu anys. Per la seva memòria, per la seva petita història, s’ha fet aquest memorial. Com un símbol del patiment dels infants morts en tots els camps de refugiats.
Els premis LiberPress tenen com a objectiu premiar els personatges d’àmbit mundial, especialment periodistes, que hagin destacat per la seva tasca independent, democràtica i solidària; i implicar-hi associacions humanitàries, per tal que aquestes aconsegueixin ampliar el seu suport econòmic i mediàtic.
(Font: Diputació de Girona)
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari