El proper divendres 14 de desembre a les 21 h es projectarà al cinema Truffaut de Girona el documental Conxita Badia no existeix. Es tracta de l’òpera prima de la besnéta de l’artista, la directora nascuda a La Jonquera Eulàlia Domènech i Bonet, que ha triat les comarques gironines i l’emblemàtic cinema per acollir la primera projecció que es farà fora de Barcelona. De fet, aquesta és l’única de les ja previstes arreu de Catalunya que s’ha volgut programar abans que s’emeti per Televisió de Catalunya, concretament al Canal 33, dins l’espai “El documental”, el proper 4 de gener de 2013 a les 22 h 30. 

El documental va ser seleccionat a finals d’octubre per competir a la secció oficial de la desena edició del Festival Internacional In-Edit de Cinema Documental Musical de Barcelona, i es va tornar a projectar el passat 20 de novembre al Palau de la Música Catalana en el marc d’un acte de reconeixement a la figura de Conxita Badia que va presidir el conseller de cultura Ferran Mascarell i que va reunir més de 500 persones del món de la cultura i de la música.

Conxita Badia no existeix, és un documental produït per ZEBA Produccions i BataBat, en coproducció amb Televisió de Catalunya i amb el suport de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) del Departament de Cultura. L’obra recupera la memòria històrica i cultural catalanes a través d’una genialitat musical de la lírica, la cantant Conxita Badia, definida com a excepcional soprano i pianista segons crítics, músics i personalitats d’arreu que la van conèixer a mitjans del segle passat, però majoritàriament desconeguda avui en dia, a causa principalment de la Guerra Civil i de l’exili posterior. Tingué tres grans Mestres: Enric Granados, Pau Casals i Manuel de Falla. Fou musa de tots ells, però també d'altres músics i poetes del seu temps, des d'Eduard Toldrà, Robert Gerhard, Frederic Mompou i Felip Pedrell, a Amadeu Vives o Ventura Gassol. També fou Mestra de cantants com ara Montserrat Caballé. Fascinà a tots els que la conegueren, ja fossin músics, poetes, deixebles, crítics, públic.... Una gran música, però alhora avui, incomprensiblement, una gran desconeguda. Des dels ulls d’una besnéta que no la va arribar a conèixer, s’inicia una recerca per entendre la seva màgia i redescobrir el seu art. La directora, Eulàlia Domènech, retrata no només les facetes humana i artística de Badia, sinó també la vida cultural catalana d’abans de la Guerra Civil, l’estroncament d’aquest període daurat de la cultura catalana, i el posterior exili cultural.

En paraules de la pròpia directora, “aquest documental té motivacions històriques i artístiques. Històriques, perquè permet entendre com una guerra pot marcar la vida d'una cantant i, per extensió, la cultura d'un país. I artístiques, perquè permet entendre què tenia de tant especial Conxita Badia fins al punt que els seus contemporanis la consideressin la més gran, la volguessin per estrenar les seves cançons, la veneressin a tort i a dret... Què tenia que encara ara emocioni als que la van viure?”.

Entre els personatges entrevistats per fer reviure la màgia que desprenia la protagonista, destaquen una de les seves deixebles predilectes, Montserrat Caballé, l’intel·lectual i historiador recentment desaparegut, Josep Maria Ainaud de Lasarte, la filla del compositor Eduard Toldrà, Narcisa Toldrà, i una de les filles de la pròpia Conxita, Mariona Agustí. Les seves vivències i records s’entrellacen en una narració emotiva que recupera algunes de les poquíssimes gravacions que es conserven de l’artista al llarg de l’exhaustiva recerca de filmacions d’Eulàlia Domènech per arxius d’arreu del món.

Coincidint amb l’estrena del documental, la discogràfica Mà de Guido justament acaba de reeditar aquest mes de novembre el CD d’homenatge a Enric Granados que les seves dues deixebles més insignes, la cantant Conxita Badia i la pianista Alícia de Larrocha, van gravar el 1963 i que fins ara estava descatalogat.
Trailer del documental clicant aquí