Napo Cayuela va jugar a futbol fins la temporada passada, moment en què amb 43 anys va penjar les botes a la Jonquera, equip que es va proclamar campió del grup 1 de Segona Catalana amb un passeig triomfal. Després d’haver jugar en totes les categories del futbol professional i regional, excepte a Primera Divisió, el tècnic empordanès es va col·locar, l’estiu passat, com a director esportiu dels jonquerencs.
Els reforços de l’estiu, procedents de Divisió d’Honor juvenil i de Segona Catalana bàsicament, adjuntat al potencial que ja hi havia, han alçat la Jonquera en tercer lloc en l’any de la seva història on milita a la categoria més alta, Primera Catalana. En la primera de les dues parts de l’entrevista, Napo tracta l’actualitat de la Jonquera, mentre en la segona, que es publicarà demà, farà un anàlisis 1x1 i detallat de la resta d’equips del grup 1 de Primera Catalana.


Sorprès per la trajectòria de la Jonquera en la temporada de l’ascens a Primera Catalana?
A priori, és sorprenent que la Jonquera estigui entre els tres primers, ja que que la permanència és l’objectiu.

Són tant bons o és que el nivell del grup 1 de Primera Catalana és inferior al que es pensaven?
Després de veure quasi tot els equips, crec que hi ha potencial per seguir entre els sis primers. Aquesta temporada, la Primera Catalana m’ha decepcionat en quant a nivell, ja que considero que hi ha una distància massa gran amb la Tercera Divisió. Quan hi havia un sol grup de Primera, era més forta, ja que ara s’ha repartit el potencial en dos i és com una Regional Preferent de fa cinc-sis anys. A l’estiu, la Jonquera es va reforçar amb jugadors que mai havien estat a Primera Catalana i això és molt significatiu, ja que el nivell no és tant alt com es pensava o bé s’ha encertat els fitxatges.

Per raons econòmiques, no poden anar a buscar reforços fora de la província de Girona i s’han de repartir el pastís amb tres o quatre equips. Com convencen als jugadors per fitxar per la Jonquera?
La Jonquera ve d’un passeig inusual per Segona Catalana, i no pot anar a buscar el que no vol l’Olot o el Figueres. L’objectiu de l’estiu era buscar jugadors que volien una empenta sense tenir sous molt alts. El club jonquerenc ha d’aprofitar que té un bon nom pel que fa al pagament, ja que compleix amb els compromisos el dia 1 de cada mes. Els sous es van rebaixar en els jugadors, però es va potenciar el cos tècnic.

A la banqueta, compten amb un tècnic experimentat com Manel Cabezos...
Estic convençut que en Manel Cabezos és el millor entrenador que pot tenir la Jonquera, adapta el sistema segons els jugadors que té i en un mateix partit pot adaptar la tàctica quatre vegades fins que troba el punt. Totes les decisions les pren ell i compta amb un gran equip de col·laboradors.

Parli’ns de l’equip, per posicions en el terreny de joc.
A l’estiu, li vaig proposar dos porters a en Manel Cabezos i es va decidir que Jose Eduardo, de l’Anglès, i el juvenil Patet ocupessin els llocs de Xicu i Tibu. Pel que fa a la línia defensiva, crec que la Jonquera té els dos millors centrals de la categoria, Dani O. i André Mabil, a més d’un comodí com Àngel Laari, ex del Figueres i Manlleu juvenil, un descobriment que està donant un rendiment excel·lent tant de central com de pivot. La incorporació de Moha, del Palafrugell, ha donat una cama esquerra molt bona que no tenien. La Jonquera compta amb un bloc sòlid i si es posa per davant en el marcador, al rival li costat molt remuntar. La figura del pivot defensiu, degut a les lesions, és la que pateix més, però no preocupa ja que hi ha una solvència amb altres jugadors.

En l’àmbit ofensiu, el migcampista Toni Güell s’ha destapat com el màxim golejador de l’equip amb 6 gols, per davant del davanter Carlos López (4).
No em sorprèn la temporada que està fent Toni Güell, ni la seva faceta golejadora; ja el seguia al Caldes de Malavella i sabíem que la seva arribada era mortal. Els gols són qüestions de ratxa, i Carlos López tindrà la seva. El davanter palamosí és el jugador més cotitzat de la plantilla, però està treballant molt més que l’any passat. També crec que si tinguéssim al Txiki Cabezos de fa quatre anys (ara, cedit a l’Empuriabrava), segurament la Jonquera quedaria campió. Ara bé, l’equip seguirà entre els tres primers si recupera la millor versió de Marquitos Cabezos, que ha tingut problemes físics. És el timó de l’equip i té la millor cama esquerre que he vist mai en el futbol.
 
Compten amb jugadors molt joves a davant, a més de Carlos López.
Sí, tenim jugadors joves i ofensius com Alberto Jiménez, Xavi Ferrón o Pato, que han vingut a buscar la seva oportunitat i l’estant tenint, però venen d’un futbol d’escola i de la Primera Catalana han d’aprendre a competir i entrar més en joc, així com involucrar-se més en el joc sense pilota. Considero que els jugadors de futbol base s’han de preparar per jugar bé a futbol, però no com el joc del Barça, ja que de Messi o Iniesta només n’hi ha un. He vist molts equips que intenten emular el seu joc, però no passen de migcamp perquè no tenen un desequilibri a davant. A la Jonquera, s’està fent una molt bona feina amb el futbol base i l’objectiu és pujar un juvenil cada any.
 
Es reforçaran en les properes setmanes per intentar l’ascens a Tercera Divisió?
Intentarem fer com l'any passat, si abans de Nadal veiem que tenim opcions de seguir a dalt canviarem dos o tres jugadors. Els fitxatges de principi de temporada no tenen res a veure amb els que es fan en el mercat d'hivern, ja que en aquest últim no et pots equivocar i has d'anar a buscar jugadors contrastats i amb garanties. La temporada passada, a Segona Catalana, ho vam encertar de ple amb Cristian Pérez, Albert Bassols i Mourad Esbiba.
 (Font: golcat.cat)