Detecten la presència d'entre 10 i 15 gats salvatges als boscos de Requesens

Fa més de dos anys que Albert Campsolinas hi gestiona diverses càmeres de fototrampeig en el marc d'un projecte transfronterer pioner

per Redacció

Cantallops, Mediambient

Imatge d'un dels gats obtinguda amb el fototrampeig
Imatge d'un dels gats obtinguda amb el fototrampeig | Albert Campsolinas

Els boscos de Requesens acullen des del 2015 un estudi pioner que pretén conèixer quina és la població de gats salvatges que viuen a la zona de l'Albera. Es tracta d'una investigació transfronterera que el naturalista de Cantallops Albert Campsolinas està duent a terme amb els sues companys francesos Frédéric Salgués i Jean Pierre Pompidour.

Tal com explica el mateix Campsolinas, estan utilitzant la tècnica del fototrampeig, molt utilitzada per analitzar els hàbitats dels mamífers. Amb la voluntat de tenir més coneixements d'aquesta espècie de la qual es té tan poca informació, el 2015 van instal·lar, a banda i banda de la frontera, desenes de càmeres trampa que funcionen de manera autònoma i es disparen soles cada cop que passa un animal. A l'Alt Empordà, els aparells estan instal·lats bàsicament a la finca de Requesens; i a la banda nord, al Foret Domaniale des Albères, bàsicament a Sureda i la Roca de l'Albera.

Campsolinas admet que parlar de resultats és una mica complicat, però explica que amb les fotos que han anat recollint al llarg de més de dos anys han creat una base de dades on especifiquen el pelatge de cada gat (“perquè cada gat és diferent”, matisa). I amb les diferents fotografies han identificat un mínim de 10 o 15 felins diferents a cada vessant de l'Albera.

Una xifra que el naturalista considera força positiva, sobretot tenint en compte que “són animals que sempre estan en densitats molt baixes, tenen unes superfícies de territori enormes, i costa molt fotografiar-los”. En aquest sentit, explica que la taxa d'aparició del gat a les imatges és de menys del 2%, mentre que la del porc senglar supera el 50%.

 

Espècie singular

El gat salvatge és molt semblant a un gat domèstic de tipus tigrat, però una mica més gran (aproximadament un 30%) i amb la cua més gruixuda. Són uns felins solitaris i més aviat nocturns que s'alimenten de petits rosegadors, altres micromamífers, invertebrats, ocells i amfibis, i que a vegades s'han confós amb animals com el linx o la geneta. Viuen només en zones boscoses i muntanyoses, i en llocs més apartats, perquè sempre intenten evitar la presència humana. Per això és no és estrany trobar-los en boscos com els de Requesens, Baussitges o el Pirineu.

Divendres passat, Campsolinas, Salgués i Pompidour van explicar el projecte a la sala de La Cate de Figueres. Paral·lelament, l'agullanenc Pau Federico hi va exposar una altra investigació similar que està duent a terme, en el seu cas a les Salines: L'Estudi de la comunitat de carnívors a les Salines.

En la xerrada sobre el gat salvatge, Campsolinas va alertar del que se sap que és el principal escull per a la seva conservació: el perill d'hibridació amb el gat domèstic. “Els gats que són domèstics però que fan vida salvatge es poden hibridar amb el gat salvatge”, explica el naturalista jonquerenc, tot detallant que “alguns viuen als boscos, s'hi poden aparellar i els fills fan una barreja”. Per impedir-ho, consideren que s'haurien d'intentar controlar aquestes colònies de gats domèstics.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article