Va ser bonic, gràcies Robin

Robin Townsend, en la inauguració de l'exposició
Robin Townsend, en la inauguració de l'exposició | Josep Ribas - Falgués Fotografia
Aquests dies en Robin Townsend exposa a Can Laporta una col·lecció de fotografies de la Jonquera i la seva gent. Són imatges captades, en la seva majoria, a finals de la dècada dels anys 70. O sigui, de quan jo devia tenir 8, 9 o 10 anys. Algunes m’han refrescat la memòria per bé, i alguna altra m’ha despertat un sentiment confús, amb un punt de nostàlgia.

L’exposició porta per nom De petita vila a població global i es va inaugurar per aquestes Festes de Pasqüa de la Pentecosta. Com us deia hi ha imatges de fa anys i algunes evidencien com ha evolucionat el nostre poble. No és qüestió d’explicar-vos totes les fotos que hi ha però sí que he parat especial atenció en tres i us explico el perquè.

Cabres i ovelles pel carrer Major

En Robin va captar com travessaven les cabres el poble pel que avui és un dels punts neuràlgics de la Jonquera, o sigui, la confluència dels carrers Major, Alzines i Miquel Mateu Pla. I com ha canviat! A la imatge encara hi podem veure l’antic Garatge d’en Trisan, amb un cotxe “destartalat” a sobre la vorera, amb el solar del costat encara sense edificar, alguns cotxes estacionats, o mal estacionats pel carrer i un camió que imagino que devia ser el de “transportes El Rayo”. Tot això sota un cel gris, possiblement un dia d’hivern, ja que les 3 persones que surten a la fotografia sembla que anaven més aviat abrigades.

Avui la mateixa escena no tindria res a veure. Al que abans era un solar, avui hi ha l’edifici de l’antic supermercat La Cantonada. On hi havia el garatge Trisan, ara hi ha el Bar 2001. Allà on hi havien cotxes estacionats ara són unes voreres plenes d’arbres. El carrer Miquel Mateu Pla ara es diu Miquel Martí i Pol. Crec que aquesta fotografia és la que millor reflecteix els canvis urbanístics, socials i fins i tot polítics del poble.

Els camps del Mas Morató

Una altra de les que ens permet veure l’evolució econòmica, industrial i de no sé quantes coses més del nostre poble, és la captada des de la carretera de Cantallops en direcció als camps de cultiu que hi havia a tocar del torrent de Cumanera, avui polígons Mas Morató i Les Oliveres.

Quin canvi! Però si fins i tot semblava un poble amb una entrada de postal de la Provença!. A la fotografia hi podem veure uns camps quartejats de diferents ocres, verds i marrons. Un instant captat segurament amb un sol en hores baixes i una atmosfera calma, típica de tardor (si no bufa Tramuntana clar). Per mi, una imatge romàntica, m’atreviria dir que gairebé nostàlgica.

La vorera de la Societat

I finalment us descric la tercera que més m’ha cridat l’atenció. Possiblement des de casa seva mateix en Robin va captar la imatge de costat a costat de carrer. Veiem la vorera i façana de la Societat, a la dreta amb tot d’homes alineats i asseguts d’esquena a la paret i mirant cap al carrer. Cares conegudes. A l’esquerra, les dones. Els homes fent tertúlia però pendents del fotògraf. Les dones es veu que no n’estaven tan pendents. Curiós, no trobeu?

No és al meu entendre una foto espectacular pel que s’hi veu, però sí que va captar perfectament els moments d’una vida poc estressant, de pas assossegat, en què tothom es coneixia i tothom podia parlar amb tothom. No és que ara no es pugui, per descomptat, però ens recorda que 40 anys enrere la vida es feia més al carrer que no pas ara, però sobretot es feia a la Societat de la Jonquera. Era una mena de punt de trobada de tothom i per a tothom.

Evidentment que ara també ho és, però estareu d’acord que l’ambient captat a la fotografia és de tranquil·litat absoluta, de fer tertúlia, potser profunda o banal, o tot a l’hora, sobretot quan arribava el bon temps i el carrer Major i la Societat era el punt de trobada del poble.

Tres, però n'hi ha més

Bé, no cal que us descrigui més fotografies perquè la gràcia és que la resta les descobriu vosaltres mateixos i pel vostre compte. Segur que més d'una us sorprendrà. És cert que es tracta d'una exposició amb la qual s’identificaran millor les generacions nascudes als anys 50 i 60, i en menor mesura els nascuts a la primera meitat dels 70.

Ara bé, també resultarà interessant per les generacions nascudes als 80 i 90 per veure d’on venim. Perquè les fotografies ens recorden que tot just fa 40 anys havíem estat un poble auster, amb un carrer Alzines sense pavimentar i amb un barri del Carmanxel de casetes molt humils. Res a veure amb la Jonquera comercial i sobrada de paviment, comerç, gasolineres, restaurants i d'enllumenat nocturn de colors que tenim avui. Però que ningú s’enganyi, la Jonquera és un reflex més de tota la societat obsessionada amb l'economia de la vida fàcil via sous baixos, les compres low-cost, el lleure de les selfies o les tertúlies via mòbil des de tot arreu que estem vivint avui dia.

A les fotografies veiem com hem passat d’una Jonquera que encara vivia del suro, del granit, dels cultius, de la duana, dels serveis i d'una hosteleria incipient. Era la Jonquera dels diumenges tarda a la Societat observant plàcidament el carrer Major ple de perpinyanesos comprant licors. La dels dissabtes tarda en què els jonquerencs invertien el seu lleure d’una vida poc estressant tot pescant al riu o jugant a cartes dins la Societat. Una Jonquera que ja té molt poc a veure amb la captada en les imatges d’en Robin.

En fi, no cal que us digui que són una mostra fotogràfica que ens recorda una època d’uns temps passats que ja no tornaran, perquè tot evoluciona i és bo que evolucioni. Robin, gràcies per la teva feina.

Jonquerencs, us n’he explicat tres, però la resta són igual d’interessants, així que no us la perdeu.
C: