Repàs dels últims mesos

El foc vestí de negre l’Empordà. Veure cremar els bosc no és narrable. El dolor i la pena ho envaeixen tot. Però l’home ha d’aprendre dels seus errors. Hem de fer lleis perquè el bosc es mantingui net. Bé amb presoners no violents, bé amb gent que són a l’atur. Cal mantenir els claveguerams ben nets, que ara no ho són, almenys a la Jonquera. Hem de col·laborar tothom perquè sigui així. Tot és de tots, la culpa la tenim tots per inconscients.

Hem de demanar lleis que ens protegeixin dels que venen a fer-se rics a costa del nostre esforç diari. Avui, els de fora tenen més drets que els de Catalunya. Molt de catalanisme, moltes senyeres, però no fem res per a nosaltres mateixos. Només que som els més burros del món. Paguem dos governs que no governen. Tots els partits, quan són al poder, només roben al ciutadà. No oblidem que qui paga és el poble!

El mes de setembre fou la festa del poble. Les dones exposaren els seus bonics treballs. Tot magnífic i digne d’elogi. Però qui en va paguen, els treballs de punta de coixí, dignes d’un museu. Jo encoratjo a totes les dones que feu punta de coixí que formeu, un museu digne de conservar i veure ara i per la posteritat. Teniu els llocs adients per fer-ho. Encoratjo a tothom a que prengui les mesures pertinents per fer-ho. Per tant, estimades dones de la Jonquera, gràcies i moltes felicitats, endavant! Felicito molt cordialment a la Dolors Dalfau, com a mestra.

Punt i apart mereixen els nostres esportistes, fent travesses dures a peu i guanyant premis pel poble. Felicitats nanos! La natació que tants bons fruits ens ha donat a la nostra família, i que forma gent magnífica. El futbol que puja de categoria, guanyant en bona èlit. El hoquei, fantàstic en ambdós equips, femenins i masculins, sempre endavant, el Club Patí Jonquerenc tan magnífic.

I què dir del món de la pintura, que creix cada dia més. Per tots i per tot, això jo dic. La Jonquera té trampera.... patim, patapam, .... té salut i està sencera..... patim patapam.... Visca la Jonquera, matinera!

A Cantallops el dia 6 d’Octubre, a les sis de la tarda es va fer una xerrada sobre l’Eduard Toldrà, de Barcelona, casat amb la filla de la mestra de Cantallops. El seu besnét fa produir les vinyes i el seu vi té un gran reconeixement arreu. La sra. Maria i el mestre Toldrà passaren molt de temps a Cantallops. Allà el mestre composà molt bona música. Home gran, composà grans obres que passaren com el vent, degut a la seva humilitat. Però ja el vent que s’emportà la seva obra l’ha retornat. Escoltaren música en viu del mestre. Escoltar a en Toldrà és veure ones elèctriques amples i suaus de bells colors. És una música alegre, ‘viua’, és la natura en moviment i repòs. Volen fer un museu a Cantallops del mestre Toldrà, cal que tots col·laborem en tan digne propòsit. Els de la seva generació marxaren fora. Allà es donaren a conèixer. Ell restà aquí a l’anonimat, ja és hora de reconèixer als nostres morts valuosos.

Salut companys i amics!

Amada Rubio  

PD: No creguis en la crisi. Lluita!