Reflexions després del foc

Ha tornat a passar el que va passar al 86! L’home mai no aprèn. El pitjor de les bèsties que Déu creà.... l’home mai no aprèn dels seus errors. Ens estem matant nosaltres mateixos: Qui crema el bosc s’està cremant a si mateix. Qui provoca una guerra se la fa a si mateix. Qui crema el bosc? Quins interessos creats s’amaguen al darrere? L’ambició i l’odi  de l’home vers l’home mateix.

Quin dolor tan gran sentir cremar els boscos! Quina impotència al davant de tanta barbàrie! Mai són tan ben vistos aquells que exposen la vida per lluitar contra el foc.
Sortosament enguany, degut a la bona planificació, cap bomber va perdre la vida. Tenim un bon comandant que els dirigia cap als llocs punters. El terrible vent feia impossible acabar abans amb les flames.

Recordava l’any 86 en què el meu fill gran, en J.Ramon, caigué d’un quart pis quan intentava veure més bé les flames. Al passar els Banys de la Mercè cap a la clínica d’en Vila, de Figueres, sentia el gemec dels arbres cremar-se, com ara. Degut al meu estat de sensibilitat extrema, els arbres, al cremar, em semblava que eren persones que ploraven pel foc. Mai no oblidaré aquell dolor tan gran, en sentir que morien els arbres.

Diuen els savis que ells i tota la natura són els nostres germans petits. Sense la natura l’home no podria viure: Arbres, plantes, aigua, terra i vent. Aleshores, per què ho destruïm? Abans de cremar un bosc... crema les teves mans. Abans d’enverinar les aigües dels rius i el mar... prova tu el verí en petites dosis. Sortosament no tots els éssers que en diuen humans som salvatges, ... alguns mereixen el nom o la denominació d’homes i dones.

La resposta popular als damnificats fou tot un èxit, sobretot jovent de totes les edats. Visca, visca, visca... pels homes i dones de bona voluntat. Sou collonuts. Gràcies als artistes que col·laboraven desinteressadament. Molts vingueren de can barça! Gràcies a tots els que van fer una gran festa de germanor i bona voluntat. Un petit i complicat poble dóna una gran lliçó al món.

La terra rebé una pluja de germanor i bondat. Ja puc morir tranquil·la! L’home encara és viu i viurà per sempre a la terra. Els homes (o dones) som la avantguarda de les generacions futures. Les bèsties aprenen la gran lliçó: que l’home és superior a ells. Només amb actes així demostrarem al món que som petits. Treballadors, que de les pedres em fem pa, que venem el que ens demanen, no el que volem vendre. Que som acollidors i ensenyem a viure a tothom, que no menyspreem ningú, que mai no critiquem els altres. Sempre fem com la Margarida, que tenia un veí que venia barrets de mexicans, i ella només comestibles. Però el veí atreia molta gent amb els dits barrets que ella creia que eren ridículs... Però al clientela mana i es posà a vendre també barrets mexicans i veié que el calaix pujava vendes.

Avui, a causa de la dolenta gestió dels polítics i governants, gent forana arriben de ben lluny a vendre drogues en petites quantitats, difícils de penalitzar degut a les lleis actuals. Tenim putes i xulus de tot arreu, que ens fan mal d’ulls. A tot arreu n’hi ha, només que aquí se’n veuen més. Què fan els polítics per impedir-ho? Ben res, en comptes d’això només miren de tirar la merda cap aquí. Si els polítics no fan bé la seva feina... que la deixin. Tenim unes lleis que només afavoreixen els malfactors. A la bona gent ens crucifiquen. No tenim bons polítics que sàpiguen treballar bé. Ara paguem el que alguns lladres del poder tinguin fortunes a Suïssa. Allà els calés es podreixen, i aquí badem boca de fam. S’han fet infrastructures milionàries que no serveixen per a res.

Què passa amb la presó de Figueres? Amb piscina i camp de tenis! Però sense cuines ni diners pel mobiliari! A la presó actual no hi caben més homes. Què fan allà apinyats sense fer res? Per què no fan carreteres, netegen boscs i rius? Això sí que ensenya i allibera al delinqüent! No tenir-los allà fent voltes topant l’un amb l’altre anys i anys. D’allà surten pitjor que hi entren! Cal fer una nova reinserció social dels presos, fer que generin riquesa en comptes de comportar despeses que paguem entre tots.

Santi Vila, jo t’emplaço a fer política de debò, amb la presó de Figueres tens un bon gra al cul per netejar. Pinta menys floretes i fe més vida al poble de Figueres. Caldrà que els jonquerencs anem a posar negocis allà perquè Figueres torni a revifar de nou, com es mereix... Visca Figueres! Visca la Jonquera!

Amics, salut i força!
Una abraçada,

Amada Rubio