Abriga’t si fa fred

Ara que encara duraran les grips… o refredats de tota la vida (ara en diuen ‘virus’)…
Què és una grip sinó un virus que creix a l’espai? Pels què els homes  cerquen remeis estudiant el virus recent, per atacar-lo. Avui dia neixen tants virus moderns que els científics no tenen temps d’estudiar-los, que ja en neix un de nou. Per això els fàrmacs no són eficients. Abans amb una aspirina, bafs, cataplasmes, inhalacions pel nas d’aigües d’herbes... la gent es curava.

Rentar-te el nas cada dia en tant que et rentes la cara és molt bo. Si tens refredat, fer-ho amb aigua d’herbes tres cops al dia. Posa els peus amb aigua calenta, sal i pebre en pols, i després uns mitjons, un got de llet amb mel... o en el seu defecte, un got d’herbes: til·la, farigola, marialluïsa, una aspirina... i a dormir i colmar la fred (vol dir, suar). L’endemà una bona dutxa, i una frega al pit i a l’esquena d’alcohol.

Abriga’t si fa fred. No surtis amb el cabell moll. Vesteix roba d’abric, ja a l’estiu lluiràs les mànigues, el coll i el pitram.

Preneu moltes taronges i mandarines, verdures, sopes de pa i all al vespre, ben calentes. Feu bullir abans farigola, colar i feu la sopa amb dos o tres dents d’all, una mica d’oli cru... per mantenir el ventre net i evitar infeccions posteriors. Preneu força iogurts.

Si teniu el coll malament, porteu sempre, nit i dia, un mocador al coll. Fer bafs amb romaní i eucaliptus. Respireu a fons pel nas i la boca, i a dormir! Fer gargarismes amb llimona i bicarbonat també.

Fer un litre d’aigua, posar una llimona, una cullerada de bona mel, posem una mica de pela... i en veureu molt durant el dia.

L’all és curatiu i dóna escalfor. Quant un està refredat cal ser conscient que es passa una anomalia del nostre cos. Per lo tant ens hem de dedicar uns minuts a guarir-nos. El metge deixem-lo per casos més adequats. És lògic passar cinc o vuit dies amb molèsties. Si la febre és molt continuada a pesar de les nostres cures, caldrà anar al metge. No preneu mai, pel vostre compte, antibiòtics; cal deixar-los per a malalties greus.

Sóc remeiera, estudiant dels remeis naturals. Em preocupo d’aprendre com actua el nostre cos i la naturalesa. Per això em permeto aconsellar en coses que conec. Però sobretot, he viscut molts anys observant, demanant-me el perquè de les coses. La meva besàvia, que em va criar, era llevadora i amant de les herbes que ella recollia. I sempre ajudava a tothom amb remeis naturals.

Per mantenir-nos sans cal mimar el planeta. No bosses de plàstic pel carrer, després van al mar; res d’ampolles de vidre al bosc, amb la calor fan de lupa i cremen el bosc. Recordeu que l’Ajuntament som tots. Si tenim cura del nostre poble, tots gaudirem del bé.

Ara, fora bo oferir-se per pintar els bancs de fusta. Per què no oferir-se voluntaris per ajudar? Ara que hi ha manca de mà d’obra. Ajudar a netejar boscos, carrers. Potser a l’Ajuntament caldria algú per fer quelcom que manca de personal. Unes hores al dia, o dos o tres cops a la setmana. Repercutiria en bé de molta gent que no sap què fer. En temps de crisi cal fer alguna cosa; menys lamentar-se els uns i els altres!

Després de la guerra, els alemanys treballaven pel govern una o dos hores al dia, per al nació. Tenim carreteres fatals degut al foc i als aiguats! El clavegueram cal netejar-lo, s’omplen de sorra i brutícia. Els parcs i placetes cal que les arrangin.

Salutacions amics! Salut i feina per tothom!