Els Jonquerencs tenim el Dret a decidir

Els jonquerencs som amants del nostre poble. Volem que la Jonquera sigui un mirall d’ordre, de benestar, de cultura i de fraternal amistat. Desitgem una Jonquera on les famílies tinguin feina o un bon negoci. On la joventut tingui possibilitat d’estudiar o d’aprendre una  professió o un comerç amb iniciatives de progrés, on la mainada se senti bé a les escoles, on les famílies siguin ben ateses a la sanitat, i on s’estimuli l’esport i la cultura.
Que les persones es sentin protegides per la justícia  al carrer i a casa seva. Voldríem que la nostra vila, fronterera amb Europa, fos la  més elegant, esbelta i comercial

La Jonquera és un poble que produeix enveja i gelosia. Enveja comercial i gelosia professional. Abans es motejava els jonquerencs de contrabandistes, professió pròpia del segle XIX i de la postguerra. Actualment i fa molts anys el comerç duaner està regularitzat sota uns paràmetres comercials i bancaris legals.

Avui la premsa i la tele recorda la mala imatge de la prostitució, la droga i els atemptats, que massa sovint són certs i la premsa sensacionalista engrandeix per captar l’atenció dels lectors.

Sap greu que moltes de les acusacions siguin veritat. Un poble modern i culte no hauria de permetre que per la carretera i pàrquings es comerciés amb el sexe de forma descarada i potinera. És una vergonya per la Jonquera. La prostitució a la vista és una ofensa a la dignitat del matrimoni. És una burla als impostos tributaris i sanitaris.

I què me’n dieu de les cases de barrets que creixen com els bolets? Són una vergonya per una vila neta i digna com la nostra. Un desprestigi a tot Catalunya i a Europa.
Que es tanqui d’una vegada el “Paradise”, és un clam popular. Una atracció morbosa que viu dels clients francesos, en un  noranta per cent, amb risc  d’atemptats i niu de negocis reprovables. Que no paguen impostos.

Felicitem l’Alcaldessa, l’Ajuntament i totes les entitats comercials, esportives i culturals per les protestes en pro de la dignitat de la Jonquera. Tenim dret a decidir, i la seva voluntat hauria de ser protegida per la Generalitat i per l’Estat central

A moltes comunitats de propietaris hi ha un Estatut que prohibeix llogar pisos de la finca o vendre’ls a persones que hi vulguin dedicar negocis bruts o tortuosos. Un poble, doncs, si no vol que s’obri un tipus de negocis com és la prostitució a la carretera o cases monstruoses com el Paradise, el govern hauria de protegir-lo, ja que la voluntat del  poble, ja que el poble els li hi ha donat el vot. 

Caldria fer un referèndum o consulta a la Jonquera amb la firma de la majoria de veïns  per prohibir la prostitució, i aquesta firma hauria de tenir força de llei per damunt de la legislació vigent. La voluntat d’un poble és per damunt de la Constitució i de totes les lleis i decrets. Els jonquerencs han de fer pinya entorn de l’Alcaldessa, de l’Ajuntament i de les forces de l’ordre.

I mentrestant que cap turisme no pogués aparcar a menys de dos-cents metres de la porta del Paradise per evitar atemptats, controlar tots els clients francesos, registrar el seu  nom, fotocopiar el seu carnet d’identificació i fer-los fer un pagament de cent euros com a mínim de tribut.

Esperem que la voluntat del poble de la Jonquera sigui una realitat protegida per  les  autoritats nacionals. Som un poble demòcrata i el poble té dret a exercir la seva voluntat damunt dels negocis bruts i els interessos del diner especulatiu.

Francesc A. Picas
Gener de 2013
info@pivesa.com