Aquests darrers mesos, a causa de la sequera que ha provocat que el Pantà de Darnius-Boadella arribés a nivells mai vistos des de la seva construcció els anys seixanta del segle passat, ha propiciat el descobriment de ponts, masos i edificis desconeguts, que van romandre negats per les aigües durant moltes dècades.

Un dels descobriments que més atracció ha provocat entre els empordanesos, amb visites massives tots els caps de setmana, amb excursions organitzades per les entitats excursionistes de la zona, ha estat la Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga.

La Reial Foneria va esdevenir el segle XVIII, la primera foneria, el primer forn dedicat a la producció de ferro de fosa a Catalunya. A Catalunya existia molta tradició de les fargues, especialment a l'Alt Pirineu. La Reial Foneria va ser un veritable alt forn de ferro de fosa, com els existents al País Basc.

És interessant conèixer que el creador, la veritable ànima de la Reial Foneria, fou un Jonquerenc, nascut l'any 1721. Pere Grau Balló, descendent de la família Balló de Canadal, fou un gran emprenedor, i a la seva iniciativa privada en la recerca de mines de ferro en diferents pobles de la comarca, el portà a demanar a la Intendència General de Catalunya un permís per emprar aigües del Llobregat per moure un o dos molins que pretenia construir en terres seves de la Jonquera. Almenys en devia construir un, el conegut Molí d'en Grau i la resclosa del Llobregat al nord del Molí.

Aspecte de la foneria en una imatge del 5 de febrer passat cedida per Antoni Prat

Posteriorment, va signar un conveni amb el Comte de Peralada per construir tres martinets per treballar el ferro, aprofitant la fusta dels boscos de Requesens. La seva persistència com a bon emprenedor, el portà l'any 1766 a aconseguir una cèdula reial que li atorgà la facultat de beneficiar-se de mines de ferro i descobrir-ne de noves per tota la zona des de Sant Llorenç de la Muga fins a Cantallops, i construir "las fraguas de martinetes y qualquiera otra fabrica y edificios que puedan ser útiles i necesarios" .

Amb aquest privilegi, va oferir al govern espanyol, produir ferro per a l'ús d'artilleria. I aquí va començar el procés de construcció de la Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga. La importància del projecte, va propiciar que fos l'Estat qui prengués la iniciativa de la seva construcció i explotació per a la fabricació d'armes i bombes d'artilleria.

La Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga, es construí entre 1768 i 1771, a partir d'un disseny d'un enginyer suís i sota la direcció d'un tinent d'artilleria espanyol. Es dissenyà una verdadera colònia industrial, amb edificis pel personal, tallers, estables pels animals de bast, magatzem pel carbó extret de les muntanyes de l'entorn, i pel ferro extret de les mines properes, especialment de la Mina Montdevà de Sant Llorenç, unes grans manxes hidràuliques que utilitzaven l'aigua de la Muga i que facilitaven la combustió de l'edifici de l'alt Forn, una gran resclosa a la Muga que recollia l'aigua per les manxes hidràuliques. Total, una gran colònia fabril, al costat de la Muga.

Un gran forn de fosa de ferro, idea i proposta d'en Pere Grau Balló, però, per l'envergadura i la importància estratègica d'una fàbrica d'armes, l'Estat espanyol en va prendre la responsabilitat, amb l'expropiació de les terres, la seva construcció i explotació.

Pere Grau en fou declarat beneficiari " incorporarse a la justa casacion los terrenos y que se cediesen a Balló por espacio de quince años más o menos, segur pareciese con las condiciones más beneficiosa a la real Hacienda". En Pere Grau Balló, i posteriorment el seu fill Jaume, van treballar a la foneria amb un càrrec important a l'administració, sota les ordres del Tinent d'Artilleria Francisco Juan del Rey.

Malauradament, la Reial Foneria va funcionar poc més de vint anys, del 1771 al 1793, any que s'inicià la Guerra Gran, invasió de la Revolució Francesa al Regne d'Espanya. Fins al 1794 els francesos l'empraren per abastir el seu exèrcit dels Pirineus. Davant dels intents del Compte de la Unión de recuperar la foneria, el Govern de la República francesa va ordenar la seva destrucció total i abandonament. Acabades les guerres amb França, ja no es va reconstruir, i l'any 1835 els terrenys es vengueren en subhasta pública. En el moment d'omplir el pantà de Darnius Boadella, els anys 60 del segle passat, la Reial Foneria ja era una ruïna total.

Jordi Cabezas i Llobet

Bibliografia :

La foneria de Sant Llorenç. Maria Baig . Alberes 18) .

Cronologia de la Jonquera. Ramon Boix.

Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga. Revista EIX.

Francisco de Zamora. Diario de los Viajes hechos en Cataluña. Editoria Curial. 1973.

Rabanal Yus Aurora. Las reales fundiciones españolas del siglo XVIII. Arquitectura y vida militar en la España del Siglo de las Luces. Servicio de publicaciones del EME. Madrid 1990