Que la Jonquera és un dels municipis amb el percentatge d’immigració més elevat de tot Catalunya és un fet innegable i conegut per tots els qui freqüentem el poble. Només cal passejar pels carrers, parcs, establiments o equipaments municipals per comprovar-ho. I per si no n’hi hagués prou, massa sovint els mitjans de comunicació d’àmbit general s’encarreguen de recordar-nos-ho (la majoria dels cops destacant-ne les connotacions més negatives, tot sigui dit).

I també massa sovint aquesta situació sol derivar en altres estadístiques igualment preocupants, com ho poden ser l’elevat risc de pobresa o la taxa d’abandonament escolar prematur, només per posar dos exemples. Però més enllà d’aquests números i dades, qui hi ha darrera d’aquesta immigració? D’on venen els nouvinguts a la Jonquera i com configuren la radiografia de la demografia local? Avui us ho volem detallar...

L’origen

Segons les últimes dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), la taxa d’immigració de la Jonquera ronda el 44%. De les 3.351 persones que hi havia empadronades al poble a finals del 2023 (que és de quan daten els últims registres), 2.182 eren de nacionalitat espanyola i 1.169, de nacionalitat estrangera. Però aprofundint una mica més en aquests números, el nombre de residents nascuts a l’estranger s’enfilava fins als 1.496, mentre que 1.390 jonquerencs i jonquerenques van néixer a Catalunya i els altres 465, en altres punts de l’Estat espanyol. I això converteix la Jonquera en el cinquè municipi de l’Alt Empordà amb més persones immigrants, i el 134è de tot Catalunya.

Però d’on venen aquests veïns i veïnes? Per continents, un 52% dels estrangers (606) procedeixen de l’Àfrica, un 18% (215) de l’Amèrica del Sud, un 16% (184) de la resta de la Unió Europea, un altre 10% (115) de l’Amèrica del Nord i Central, un 3% (43) d’Oceania, i el 0,5% restant (6 persones) de països europeus no comunitaris.

Anant encara una mica més enllà, ens trobem que a la Jonquera hi ha residents de més de 25 països diferents. El majoritari és, amb diferència, el Marroc, d’on procedeixen el 47,48% dels nouvinguts que resideixen al nostre poble (al tancament del 2023 eren un total de 555, 298 homes i 257 dones). I el segueixen en el rànquing, ja en una mesura força inferior, Romania (9,50%), Colòmbia (7,78%) i Hondures (5,39%).

De perfil jove

Si ens fixem en les edats dels immigrants, veiem que tenen un perfil majoritàriament jove. El 45,4% del total tenen entre 25 i 44 anys, que són edats en què les persones solen estar integrades al mercat laboral. Per baix, també hi ha molts joves, amb una especial incidència dels nadons (el 7,96% tenen menys de 5 anys). I a mida que es van fent grans sembla que van marxant de la Jonquera, ja que a més edat, menys percentatge de nouvinguts, amb un descens molt més marcat a partir dels 65 anys.

Pel que fa als sexes, el perfil està força equiparat: el 49,87% dels censats amb nacionalitat estrangera són homes i el 50,13%, dones.

L’emigració també hi és

Si bé hi ha aquests centenars de persones que trien la Jonquera com a destí, segurament per aconseguir una vida millor, el fenomen també es registra a la inversa. I no són pocs els nascuts a la Jonquera que han apostat per llaurar-se un futur lluny de la nostra vila.

Segons les últimes dades de l’Idescat, en aquest cas recopilades ja aquest 2024, a data d’avui hi ha 196 jonquerencs i 171 jonquerenques (és a dir, un total de 367 persones nascudes aquí) que han marxat a viure a l’estranger. I es tracta d’un nombre que, des que es van començar a recollir dades l’any 2009, només ha anat a l’alça.

El llistat de destins és força ample: un gruix important (259 persones) viu a França, però també tenim paisans establerts a l’Argentina (23), Alemanya (21), Bèlgica (15), els Estats Units (12), Suïssa (7), el Regne Unit (5), la República Dominicana (5), el Brasil (5), Xile (4), Guatemala (3), Mèxic (2), els Països Baixos (2), Andorra (1), Portugal (1), Irlanda (1) i Colòmbia (1)

D’altra banda, hi ha 108 conciutadans (53 homes i 55 dones) que viuen en altres punts de Catalunya, i 50 més (27 homes i 23 dones) que resideixen a la resta de l’Estat espanyol.