Qui més qui menys ha vist alguna vegada el seu logo (un cercle groc, negre i vermell amb el nom circumscrit), o ha sentit a parlar d’alguna de les descobertes històriques que han fet a la nostra contrada, o ha seguit alguna de les seves rutes per l’aplicació Wikiloc. Però potser no tothom sap que un dels seus pilars (tot i que ja d’entrada vol deixar clar que no és l’únic) és un veí de la Jonquera. Estem parlant de Gas Mountain, l’Associació Grup Amics Senderistes que ja fa 20 anys que treballa per fomentar l’activitat esportiva (no competitiva) en el medi natural, així com la preservació d’aquest medi i la recuperació del patrimoni natural i cultural de l’Alt Empordà i la Garrotxa. 

I avui parlem amb l’Humberto Vila, paisà de la Jonquera que és un dels seus fundadors, i en Marc Osuna, un altre dels seus pilars, perquè ens expliquin els orígens de l’entitat, la feina que fan algunes anècdotes que de ben segur que no deixaran indiferents a cap lector.

Els orígens de Gas Mountain

Tal com explica l’Humberto, aquesta associació sense ànim de lucre es va començar a gestar l’any 2004, quan un grup d’amics amants de la muntanya va netejar un camí de la Mare de Déu del Mont (a l’Alta Garrotxa) que estava perdut des de feia molts anys. «Aquí vam començar la història pensant que, si no fèiem una cursa, el camí es moriria un altre cop. I vam organitzar la cursa de la Mare de Déu del Mont, que vam aconseguir homologar amb Itinerànnia», recorda.

Van començar a fer la cursa, i arran d’aquí va sorgir la idea de muntar un petit equip per córrer, que segons l’Humberto «mai ha acabat de funcionar perquè la gent va molt al seu rotllo, i sempre vol que li paguem alguna cosa, ja sigui la roba, l’assegurança, les curses... Però nosaltres no tenim patrocinadors i no ingressem res».

Aleshores van intentar crear un club amb els seus associats, però «els diners se’ls menjava el banc amb el rotllo de que et cobren una quota com si fossis una empresa». I malgrat que ja tenien tota l’estructura muntada i el NIF corresponent, van decidir deixar-ho córrer perquè «l’administració de tot això sempre ens ha avorrit molt i és molt car».

Amb això, els anys havien anat passant, i sí que van decidir muntar un petit equip que, tal com explica en Marc Osuna, fa curses populars i participa a la cursa solidària Oncotrail. «Aquest any ja serà la vuitena edició que hi anem. O sigui, casi casi des del principi», celebra en Marc.

Ell, però, es va implicar de ple en l’entitat durant la Covid. «Des de Gas Mountain van fer una campanya de recollida de diners per pagar respiradors, jo hi vaig fer una aportació i així vaig conèixer a l’Humberto. I des d’aquell dia casi cada setmana hem anat quedant», relata.

Un Humberto que, preguntat per qui són els membres del grup, respon: «En realitat no som ningú! Sembla que siguem la tira de gent, perquè tenim el web, l’Instagram va a tota pastilla i arribem a tot arreu, però som molt pocs. De fet els primers anys érem dos: jo i l’Albert de Besalú. Al cap d’uns anys s’hi va afegir en Marc. I els membres de l’equip són gent que anem pescant cada any: col·legues. Però no som més de deu persones que estiguem seguint el ritme d’això».

En aquest sentit, explica que el també jonquerenc Toni Pagès «és l’exemple del que ens passa, però en aquest cas en el sentit positiu». I el que els passa és que la gent veu tot el que pengen a les seves xarxes socials, descobreixen llocs molt xulos i es volen afegir al grup, però aleshores s’adonen «que per fer una foto t’hi estàs set hores... i llavors ja és “quin rotllo!”».

Difusors de béns patrimonials

Entre l’activitat més important de Gas Mountain hi ha la descoberta i rehabilitació de patrimoni local. En els últims mesos, per exemple, han documentat búnquers, fites frontereres, barraques de pedra seca o antigues construccions bèl·liques, només per posar alguns exemples. I de tot el que en visiten en fan acurades ressenyes a través de les xarxes.

En Marc explica que molts dels llocs els troben en mapes, o partint de fotos que penja altra gent, i a partir d’aquí busquen tota la informació que necessiten. «O a vegades també tenim la sort de saber que hi havia alguna cosa en una zona i l’anem rastrejant aviam si la trobem», afegeix. I per documentar-se, busquen informació a Internet, llibres o articles d’allò més variats.

Respecte d’aquesta tasca, l’Humberto també relata: «Una vegada ens va passar que anàvem per un camp i teníem a tres metres un camí. Era fins i tot patètic, perquè caminàvem amb herbes fins al coll. Però és una mica això: anar per on no va ningú, mapejant-ho tot i marcant-ho tot. I tota la informació són hores d’Internet, i de llibres i de mapes... i al final acabem sabent coses. És una pràctica, no té més secret».

Premi de Google Maps

Després de molts anys fent aquesta tasca, l’any passat van rebre un premi del gegant internauta Google Maps. Es tracta d’un reconeixement que encara està vigent, perquè tot i correspondre al 2022 els d’aquest 2023 encara no s’han atorgat. I només donen 50 guardons d’aquest tipus a tot el món. «Però és clar, és una comunitat de 200 milions de persones!», recorda l’Humberto.

Hi ha cinc categories i de cada categoria atorguen deu premis. I el seu va ser per les fotografies que publiquen.«Però no hi ha un primer ni té una lògica», explica l’Humberto, que afegeix: «Perquè jo per exemple porto 50.000 fotos, introduïdes al Maps; però vaig veure una persona que tenia un bilió de visualitzacions i no tenia el premi».

I amb aquesta relació iniciada, ara el jonquerenc està en procés d’introduir a la plataforma diversos camins «de caminador». «De pistes, ciclistes i tot això, que és el que estan preparant per un futur, perquè tu puguis anar a tot arreu amb el Google Maps», especifica.

Volta a l’Empordà i ruta fins Andorra

Un dels grans assoliments de Gas Mountain és la confecció de dues grans rutes de referència. Una, anomenada 3mpordà, fa la volta a tot l’Empordà. Són 12 etapes que es poden descarregar pel Wikiloc, i que de moment ja han completat una quarantena de persones. A més, van crear un grup de WhatsApp on es poden unir tots els participants per anar-se’n comentant detalls. «Fins i tot ens va trucar Itinerànnia, que havia valorat la possibilitat d’incloure-ho, perquè ja hi ha la volta a la Garrotxa i al Ripollès. I clar, es van trobar que nosaltres ja la tenim feta i funciona; però són 333 quilòmetres i és força heavy. Tot i que l’hem suavitzat una mica, i realment es pot fer, perquè la gent l’està fent», explica l’Humberto.

I paral·lelament tenen una altra ruta, anomenada Frontera Trail, que és molt més dura. De fet, fins a data d’avui només l’ha aconseguit completar una persona. Es tracta de seguir totes les mugues del Pirineu, des de Portbou fins a Andorra. En aquest cas, és un track únic que es pot fer en 10 o 12 etapes.

Recuperen una pala de l’avió

«Un dels grans drames». Així és com els responsables del Grup Amic Senderistes defineixen l’incivisme de moltes persones que sovint malmeten punts que ells han marcat. I tots dos coincideixen en què el màxim exponent és l’avió de Requesens. «Hi ha molts llocs que estaven bé i al cap d’un temps, si hi tornes, quan arribes ja estan vandalitzats. El cas més clar, per exemple, és el de l’avió. Estava molt bé i ara, d’un o dos anys cap aquí, hi ha grafits, està rebentat... i ha perdut tot l’encant que tenia», lamenta en Marc.

I l’Humberto continua explicant que abans, quan es buscava a qualsevol aplicació de geolocalització, hi posava «avió», però ara posa «Douglas DC6». «Ho vaig posar jo, i cada cop que algú hi ha anat, i fan un vídeo de YouTube i una aproximació amb el Maps, surt això. I jo penso: “Ostres, he fet bé o he fet malament?”. Perquè mira com ha acabat l’avió... Però és clar, el punt ja hi era, i tampoc és culpa meva que vagi algú i ho pinti, o que arrenqui una ala i se l’emporti cap a casa seu!».

I aquí ens explica la història, molt poc coneguda, de com Gas Mountain va recuperar una pala que havien robat 15 anys enrere. El relat és el següent:

Em va trucar un tio, un anònim, perquè no puc dir qui és, i em va dir que tenia la pala. Que sabia que nosaltres la podíem fer arribar a bon lloc. Vam quedar i sí sí, ens la va tornar. Nosaltres la vam netejar, la vam arreglar i tot el rotllo, i li vam donar a en Miquel Serrano, que forma part de l’associació cultural de Cantallops. I hem estat tres anys perquè la tornessin a posar al seu lloc. (...) Que al principi la volien posar a la plaça del poble. I jo pensava: “Bueno, millor allà, que no és tan probable que la robin!”.

I el nano que me la va donar s’està estirant els cabells, però al final ha d’estar on ha d’estar tot i el risc. Perquè ell la tenia perquè va passar una vegada per allà i va veure que estava mig caiguda. I va pensar que se l’endurien. Se la va endur i després va dir: “Ostres! Què en faig d’això?”. I la va amagar per allà, i va estar 15 anys, amagada!

Al cap de 15 anys el tio li va anar donant voltes a l’assumpte, de mirar com ho podia fer, perquè la tenia ell. Encara que no la tingués físicament a casa seva, perquè la va amagar a la muntanya. I va pensar que ens podia trucar a nosaltres, que sembla que fem les coses mig bé.

En qualsevol cas, l’incivisme que s’han anat trobant, sobretot al llarg dels darrers anys, els ha portat a amagar les ubicacions exactes d’alguns dels seus descobriments. «Ara nosaltres ja estem donant a conèixer una sèrie de coses que, o estan molt vistes, o ja estan catalogades, o sigui que si la gent busca una mica ho acabarà trobant. Però si pengem alguna cosa molt extraordinària ja ens en cuidem de no posar cap referència», explica el jonquerenc.

Això és el que van fer, per exemple, amb la torreta alemanya que van trobar fa unes setmanes al Portús. «Que la gent diu “ah, sí, ja sé on és!”. I és impossible que la gent sàpiga on és, perquè ja vam procurar de gravar el vídeo on no era!», diu l’Humberto, tot argumentant: «Ja que hem tardat 80 anys a trobar-la, la tenim allà guardada creuant els dits. Perquè té un valor molt important, però què fas? No ho ensenyes i ho deixes allà sense dir-ho a ningú?».

I parlant d’això, també fa una reflexió sobre el mèrit de les coses, tot recordant una experiència: «A mi m’ha passat: de trobar alguna cosa i que passin de tu olímpicament; o sigui, que no et mencionen enlloc; i després fan una ruta passant per allà, es pengen una medalla i fan una festa. Tal qual. I t’estic parlant d’un búnquer de la Jonquera que feia set anys que buscàvem, el vam trobar i el vam desenterrar nosaltres, i de seguida és una ruta que surt del MUME amb un Itinerànnia, amb una explotació total. I tu dius: “Val, però potser en algun lloc hauria de dir que nosaltres el vam trobar...”. I jo no vull ser prota, però tampoc vull que sigui prota un altre per mi!».

Com unir-se a Gas Mountain?

Si algú vol formar part de l’entitat, només hi ha de contactar a través d’Instagram. I l’Humberto explica que tenen dos grups. Un és el que participa anualment a l’Oncotrail. I l’altre és «el que ningú aconsegueix superar». «És un grup obert a tothom on tu pots aportar coses, però està pràcticament mort, perquè la gent espera que li donis la feina feta. I llavors tu veus que ells fan 1.000 coses però no ho comparteixen».

Una de les últimes persones en entrar-hi ha sigut precisament en Toni Pagès, que ha activat el seu YouTube. «I està molt bé perquè jo li vaig dir: “Jo no faré vídeos perquè porten molta feina. Si tu els vols fer, jo no hi tinc cap inconvenient”. I ell ho fa, i tot el que troba ho comparteix», acaba concloent l’Humberto Vila.