Editorial

Avui es compleixen 10 anys del gran incendi de l'Albera de 2012. Ara, passats aquests deu anys i amb un canvi climàtic que ens porta més episodis de sequera i temperatures cada vegada més altes, i tot això amb períodes cada vegada més repetitius i més sostinguts en el temps, l'anàlisi que en podem fer només pot ser un: estem més conscienciats i més preocupats.

El context actual ens convida a tenir ben present que només és qüestió de temps que es torni a repetir, i és que la tendència climàtica ens va en contra. També sabem que després de cada incendi, passin cinc anys o en passin vint, els nostres boscos molt possiblement tornaran a rebrotar, cert, però cada vegada els costarà més. Fins que arribarà un dia que, potser, el bosc ja estarà tan debilitat com a massa forestal que donarà pas a un paisatge amb més predomini del matoll que de la sureda.

En paral·lel, en el moment de posar negre sobre blanc per redactar aquest editorial, hem recordat que, de fet, ja vam escriure el nostre posicionament, crític i objectiu a l'hora, sobre aquell incendi. I observem, després de llegir-la de nou, que el punt de vista torna a ser gairebé el mateix. En va quedar un text perfectament vigent 10 anys després per entendre en quin context es va produir, com va evolucionar, i a l'hora quines eren les possibles solucions per evitar una nova tragèdia com aquella. Però hi ha uns nous condicionants a tenir present.

Ara com ara, i després de l'incendi que acabem de veure al Bages ocorregut el passat cap de setmana, o el de la Noguera fa uns quants dies més, es fa necessari que l’administració es plantegi una nova gestió forestal en el global del país. I necessitem que aquesta sigui més quirúrgica i específica a l'hora de tractar masses forestals com les de l'Albera, així com les de cada comarca, de cada vall i de cada muntanya. Perquè cada bosc és diferent, evoluciona i s'adapta a diferent velocitat a l'escalfament global que pateix el planeta. En resum, ens cal una nova gestió de l'entorn forestal més ràpida en aplicar-se sobre els boscos. I que sigui molt més precisa.

Deu anys després d'aquell gran incendi torna a tenir més vigència que mai aquella frase amb la qual hi va haver consens, que de tan òbvia va acabar fent fortuna entre totes les parts implicades: els incendis de l'estiu s'apaguen a l'hivern.

Ara, a més, caldria afegir-hi que per protegir els nostres boscos, només amb la gestió ja no n'hi ha prou, també necessitem un canvi profund en el funcionament del nostre sistema econòmic. Necessitem canviar-lo per així intentar frenar l'escalfament global i el canvi climàtic que se'n deriva.